BARCELONA, 15 abr. (EUROPA PRESS) -
El Museu Nacional d'art de Catalunya (MNAC) ha recuperat les aquarel·les del pintor orientalista de Reus Josep Tapiró en l'exposició 'Josep Tapiró pintor de Tànger' --del 17 d'abril al 14 de setembre--, en les que es mostren retrats i escenes costumistes dels àrabs de la ciutat a finals del segle XIX i principis del XX.
Segons ha explicat aquest dimarts en roda de premsa el director del museu, Pepe Serra, Tapiró va ser molt conegut en vida (1836-1913), però una vegada va morir "la seva figura es va oblidar", i ha afegit que l'última exposició del pintor va ser a Reus, on es trobava esporàdicament i on se li va demanar que exposés algun dels seus treballs.
El comissari de l'exposició, Jordi Carbonell, porta els últims 15 anys investigant la figura del pintor des de Barcelona i fins i tot des de Tànger --ciutat on Tapiró va viure més de tres dècades fins a la seva mort--, i ha dit que la seva figura es va oblidar en part perquè produïa poc i les seves obres es dispersaven, i també perquè quan el Marroc va deixar de ser una colònia va esborrar rastres de l'existència del pintor, com per exemple un carrer a Tànger que portava el seu nom.
La seva investigació ha permès reunir la informació necessària per localitzar els quadres --que segons ha afirmat, encara es cotitzen alt en les subastes d'art--, escampats per tot el món, i ha assenyalat que a part dels que configuren fons museístics, la seva obra és molt atractiva per als col·leccionistes àrabs, així com per a persones adinerades de Reus.
La mostra, composta per 25 obres de l'artista, en la seva majoria retrats de núvies, personatges il·lustres i santons del Tànger de l'època, inclourà 'El santó Darcagüey', obra comprada per 90.000 euros a un col·lecionista barceloní amb part dels diners que el museu va ingressar arran del casament de la neboda del magnat Lakshmi Mittal.
Com a anècdota, el comissari ha explicat que l'artista es va traslladar a Tànger després de la mort del seu amic Marià Fortuny, i que viure a la ciutat li permetia accedir a totes les comoditats del progrés de l'època, ja que era un enclavament geopolític i comercial, i també era una finestra al Marroc exòtic però amb la seguretat afegida que a la ciutat no se l'atacaria per ser cristià, a diferència de la resta del país.
Ha afegit que només produïa uns sis quadres per any, i que els venia a les galeries de Londres, on l'orientalisme agradava, "però amb tints menys romàntics o mitològics que els que es podien veure a les obres franceses".
OBRA ETNOGRÀFICA
Carbonell ha explicat que la seva pintura és gairebé etnogràfica, ja que reflectia amb exactitud les tradicions dels diferents grups socials que habitaven la Tunísia de l'època, i que a diferència dels seus homòlegs orientalistes, "ell pintava la realitat tal com la veia, no aplicava clixés".
El comissari ha assenyalat que el fet que els musulmans es deixessin retratar --quan en la seva majoria són iconoclastes-- prova que estava ben integrat en aquesta societat, i que els magribins confiaven en ell.
Juntament amb l'exposició --el cost total és de 130.000 euros--, el museu ha elaborat una monografia del pintor, que serà la primera de les quals el MNAC editarà per "vindicar artistes i posar-los en valor", segons ha assenyalat Serra.
