"Sé que estic fent una cosa molt vostra", diu l'actriu
BARCELONA, 8 (EUROPA PRESS)
L'artista Lolita Flores es converteix en el fràgil personatge de Natàlia 'Colometa' en el monòleg teatral 'La plaza del diamante' en una adaptació de Joan Ollé --que també dirigeix la peça--, d'acord amb la novel·la de la catalana Mercè Rodoreda, una producció que ja ha passat per Madrid i València.
En roda de premsa aquest dimecres, Flores --que està per primera vegada al Goya-- ha assegurat que interpreta aquesta obra amb molt de respecte: "Tenia moltes ganes de venir a Barcelona, però estic nerviosa i tinc por", ha admès.
"Sé que la gent de Catalunya ens estima moltíssim, a la meva família i a mi. La meva germana cada vegada ve al Palau de la Música i el posa de panxa enlaire, i sé que som artistes del gust dels catalans i que estic fent una cosa que és molt vostra", ha assegurat Flores, que també ha recordat que el seu pare era un gitano del barri de Gràcia.
L'artista ha assegurat que la seva posada en escena és un homenatge callat al seu progenitor, que de tota la seva família ha estat el més desconegut: "Entregaré el meu cor cada vegada que surti, i tant de bo els agradi".
La novel·la se situa en anys de postguerra i la protagonista, Natàlia, és una noia òrfena de mare que se sent perduda al món i que després de veure morir els seus éssers estimats passarà gana i misèria, en una crònica costumista de la Barcelona de l'època.
"Va ser Joan Manuel Serrat qui em va convèncer: em feia por per la responsabilitat", ha confessat Flores, que ha agraït a Ollé haver-li ensenyat molt --malgrat que cadascú té la seva 'Colometa'--, com per exemple, a asserenar la seva gesticulació, ja que gran part de l'obra la passa asseguda en un banc.
En el moment de decidir si acceptava o no, Lolita ha lamentat no haver-ho pogut preguntar a la seva mare, ni al seu pare, ni al seu germà: "El meu pare s'hauria tornat boig, hauria dit 'fes-ho!', i la meva mare hauria dit: 'A mi per què no em donen el paper'?".
"UNA MÀQUINA EXPRESSIVA"
El director ha apuntat que una cosa és interpretar un personatge i una altra encarnar-lo, i que en aquest cas es produeix un xoc entre dues visions --la de Flores i la de 'Colometa'--, que dóna lloc a un món nou: "Et trobes amb una màquina expressiva, els seus ulls són els millors que he vist al teatre".
"La 'Colometa' o te la passes pel fetge, o és impossible", ha dit Lolita, que, sense haver estudiat art dramàtic posa els personatges molt a dins de la seva ànima i busca el que ha pogut tenir en comú amb ells: la seva veu, la seva manera de caminar i forma d'explicar les coses, ha relatat.
"Les dones que tenim una edat i hem tingut una sèrie d'experiències entenem molt bé 'Colometa'", ha dit l'actriu, que arran d'aquest paper ja li han sortit nombroses propostes, com la que farà a l'obra 'La asamblea de las mujeres' l'agost al teatre romà de Mérida amb direcció de Juan Echanove i text d'Aristòfanes.
D'altra banda, Ollé ha remarcat que és oportú recordar en temps de desentesa entre Catalunya i la resta d'Espanya que l'obra d'una autora catalana s'ha representat amb èxit a Madrid, a la qual cosa Lolita ha afegit que "la música i l'art van per lliure".
Per la seva banda, el director de la sala, Josep Maria Pou, ha recordat que "és la primera vegada que Rodoreda puja a les taules i s'interpreta al Goya, i que un espectacle d'Oller està al Goya i que Lolita ve al Goya".
Aquesta producció del Teatro Español de Madrid i distribució de Bitó estarà al Goya a partir d'aquest dijous, i podrà veure's fins el 3 de maig.
