"Quan tens por de publicar saps que has fet alguna cosa suficientment honesta"
BARCELONA, 15 gen. (EUROPA PRESS) -
La periodista i escriptora Llucia Ramis ha guanyat aquest dilluns el III Premi Anagrama de Novel·la, dotat amb 6.000 euros, per la història familiar 'Les possessions', en la qual la protagonista viatja de Barcelona a Palma per posar fre a l'espiral conspiranoica del seu pare, que amb la jubilació ha passat de ser un plàcid professor d'institut a iniciar una baralla legal contra un presumpte delicte urbanístic.
El premi, a què s'han presentat 28 originals, té com jurat a Mita Casacuberta, Guillem Gisbert, Imma Monsó, Sergi Pàmies, Isabel Obiols i Silvia Sesé, que han destacat el "mestratge i solidesa narrativa" de l'autora; la novel·la es publicarà al març, i sortirà en castellà amb Asteroide.
Com un cant a la decadència social, la història recorre converses amb un pare de sobte desconegut, una mare que actua com si res, i un antic amant i mentor, trobades reobren velles ferides i transporten la protagonista al centre de la història familiar marcada per un succés macabre ocorregut a Madrid el 1993, quan l'empresari Benito Vasconcelos --exsoci del seu avi--, veient-se abocat a la ruïna, assassina la seva dona i el seu fill i després se suïcida.
Ramis va començar aquest llibre fa quatre anys i ha reivindicat que encara que les novel·les cal escriure-les sense por, cal publicar-les amb por i respecte: "No concebo l'escriptura si no és com a forma de suïcidi", ha dit.
"Quan tens por de publicar saps que has fet alguna cosa suficientment honesta", ha afegit la guanyadora, ja que a les pàgines pren tots els tabús d'una família de ficció, tot allò que sempre ha estat silenciat perquè no quedava bé, i els ha tret a relluir.
CORRUPCIONS
Entre els tabús, la corrupció és un dels més destacats, i travessa tres històries de la novel·la: la primera, la pèrdua del cap del pare; en un segon cas, la corrupció del soci d'avi es destapa com "el primer gran 'pelotazo'", i la tercera història és la de la corrupció periodística de la parella de la narradora.
Ramis ha defensat que aquestes corrupcions, que sembla que només afecten els polítics, afecten tots d'una manera molt personal: "Afecta una família fins al punt de pertorbar la mentalitat del pare", ha dit.
També aprofundeix en la consideració social de les malalties mentals: "És un llibre crític, no de denúncia, al fet que quan algú té una pertorbació no diem que té una malaltia mental; hi ha un tabú, i no es tracta perquè està mal vist, i es fa callar com si no estigués passant".
Ha assenyalat que el títol de la novel·la, 'Les possessions', tracta especialment sobre les 'possessions' --com es coneixen les masies mallorquines--, però també versa sobre "el que tenim, anhelem, i és crític amb l'afany de ser sempre més ric i poderós que acaba amb moltes famílies"; també repassa les coses que no es poden aconseguir, com les relacions amoroses fallides.
Ambientada al 2007, la novel·la també desgrana un cant al periodisme de la vella escola i com a forma crítica de vida, i ha remarcat que "no és veritat que tot valgui" i que falta molta autocrítica.
Respecte al to, Pàmies ha subratllat que "és com si fos un grans èxits de Llucia Ramis, amb tots els seus registres: el periodístic, el de columna d'opinió i el literari", que no estan fragmentats sinó que evolucionen amb naturalitat, a més de destacar que és molt actual.
L'editor Jorge Herralde ha dit que és "gairebé inevitable" conèixer a Llucia Ramis, habitual periodista dels premis literaris de la ciutat, la novel·la de la qual va llegir amb una admiració creixent, pel seu punt desesperat i el seu vessant divertit.
