BARCELONA, 4 març (EUROPA PRESS) -
El Gran Teatre del Liceu de Barcelona reivindica l'actualitat del drama líric 'Siegfried' de Wagner, un "heroi a mitges tintes", que en el repartiment té la veu commovedora de la soprano Iréne Theorin, que ha arrencat les llàgrimes dels assistents en les audicions prèvies a la funció, que s'estrenarà dimecres que ve, ha explicat el director musical, Josep Pons.
En la presentació de l'òpera al Liceu, que també es representarà els dies 13, 15, 17, 19, 21 i 23 de març, Pons s'ha referit a l'òpera com un "teatre de reflexió i no d'acció", i és que el fil argumental es basa en diàlegs i relacions humanes que recorden als films del suec Ingmar Bergman, ha exemplificat el director musical.
En contra del que diuen alguns, Wagner va fer amb 'Siegfried' el que intencionadament va voler, i va utilitzar personatges difícilment classificables en bons o dolents per utilitzar un protagonista més semblant a un "nen mimat", no revestit de tota la noblesa de la qual podria ser capaç, ha observat Pons.
'Siegfried' és la tercera part de la tetralogia de 'L'anell del nibelungo' de Wagner --l'any passat el teatre va acollir 'La Valquíria' i anteriorment 'L'or del Rin'--, i es representarà al Liceu amb una escenografia de Robert Carsen, que vol evidenciar com l'ésser humà viola les lleis de la naturalesa a través d'un impuls autodestructiu.
Per aquesta raó, crea un descampat contaminat --'Siegfried' viu en una caravana atrotinada--, murs d'acer i un bosc insà, que recorden als paratges de 'Blade Runner', ha indicat el director musical, que ha assenyalat que es tracta d'una òpera "molt filosòfica i basada en les relacions humanes".
"Tenim els millors cantants que ens puguem imaginar un darrere l'altre", ha celebrat el director musical que, al costat de la directora artística Christina Sheppelmann, ha citat Lance Ryan, Peter Bronder i Albert Dohmen.
UN INCEST
Ha destacat l'acceptació que ha tingut el drama, basat en un incest, a finals del segle XIX, malgrat que el públic de l'època estava acostumat a veure òperes complaents, i per superar aquest obstacle, Wagner va evocar els déus grecs perquè a ells se'ls podia permetre tot, ha constatat Pons.
Basada en tres actes i amb una durada de cinc hores, l'òpera s'ha representat en 102 ocasions al Liceu, l'última vegada el 2004, i es va estrenar el 1900 després de 'La Valquíria', segon títol de la teatrologia que va servir per inaugurar la temporada que iniciava el segle.
En el paper de Brünnhilde, Iréne Theorin ha destacat la seva satisfacció per interpretar el paper al Liceu, i ha subratllat que malgrat que és veterana en la representació del seu personatge, "cada funció és com si fos la primera vegada".
