BARCELONA, 21 maig (EUROPA PRESS) -
El poeta barceloní Joan Margarit ha posat en valor l'obra del poeta Joan Vinyoli --del qual se celebra el centenari del seu naixement-- en l'antologia poètica 'Joan Vinyoli. Poemes. Pròleg i selecció de Joan Margarit' (Proa), que evidencia les dues grans obsessions de l'autor.
En roda de premsa, Margarit ha dit que Vinyoli es pot explicar d'una forma molt senzilla: des de les seves dues obsessions "la de fer un gran poema i la de trobar un gran absolut", tot això a través de més d'un centenar de poemes seleccionats.
Segons Margarit, Vinyoli se sabia un poeta quan anava amb gent més culta que ell i front a la qual se sentia una mica "capitidisminuït", però quan començava a recitar els altres callaven, una actitud que posa en relleu la primera de les seves obsessions.
En segon lloc, l'obsessió espiritual i religiosa se centrava en la recerca de l'absolut "assemblant-se als poetes místics del Segle d'Or espanyol, podent ser un San Juan de la Cruz, tot i que era un home sensual que vivia la vida i al segle XX".
Aquestes dues obsessions, segons Margarit, se sobreposen que la poesia és molt senyora: "La poesia pot tolerar que facis de paleta, però no que un s'aproximi a zones pròximes al poema que no ho són", el que fa que grinyoli i generi un conflicte en el qual una vessant desmenteix a l'una altra, de manera que es va conformant un políedre.
"L'obra completa d'un gran poeta és com un políedre d'infinites cares i no pots mai mirar-lo i punt, a cada època un s'ho mira des d'un punt de vista diferent", ha explicat Margarit, que fins i tot ha afegit que també depèn de cada persona la lectura feta sobre aquest políedre.
De tota la seva obra, Margarit ha destacat deu anys de creació de Vinyoli, entre els setanta i els vuitanta, quan va traçar una espècie de 'campana de Gaus', després del que va caure la intensitat de la seva obra, ha opinat, i ha dit que la seva obra no és complicada però sí complexa, és senzilla però no simple, el que també ha garantit continuïtat en el temps: "Aconsegueix una cosa difícil: el poema et llegeix a tu i no tu al poema".
A més, Margarit ha revelat que ell mateix era amic de fills de la generació de Begur --on estiuejava Vinyoli--, sabia totes les xafarderies del seu entorn i històries de Vinyoli i, tot i que no es coneixien, quan Vinyoli estava a Barcelona Margarit va arribar a observar-lo de prop en cafeteries: "Vaig poder preveure algun tros de vida de Vinyoli".
NASCUT PER UN SIMPOSI
Aquest llibre part del I Simposi Joan Vinyoli celebrat fa deu anys coincidint amb els vint anys de la mort del poeta, i neix de la intervenció de Margarit en aquesta cita, celebrada a Santa Coloma de Farners (Girona), i on ell exposava la seva visió de l'obra de Vinyoli, segons ha explicat l'editor Josep Lluch.
Lluch ha exalçat que aporta a més la "lectura diferent" d'algú que també és poeta i es baralla amb les idees i els conceptes, pel que té una visió especial, i posa en valor unes obres escollides davant de les completes: "És l'opinió de Joan Margarit sobre Joan Vinyoli".
Per la seva banda, el comissari de l'Any Vinyoli, Jordi Llavina, ha apuntat que Margarit va donar en aquest simposi un "conferència controvertida" amb notes viscerals i racionals, que han obert els ulls a molts lectors habituals de poemes en català.
Originàriament el llibre es deia 'El meu Vinyoli', i ha explicat que Margarit ha fet una selecció sobre el Vinyoli "més realista i més entroncat amb la vida, i menys amb el cant o la recerca d'alguna cosa que no se sap on està", de manera que ha seleccionat poemes vinculats amb la mort i la vida.
"És un text molt estimulant, tot i que no estigui d'acord amb moltes coses que es diuen", ha apuntat Llavina, i alhora ha exalçat la importància de l'obra de Vinyoli.
