'Prophetia' mostra obres de 24 artistes sobre l'actualitat partint de la Grècia clàssica
BARCELONA, 11 març (EUROPA PRESS) -
La Fundació Joan Miró de Barcelona posa a dialogar l'obra de 24 artistes en l'exposició 'Prophetia', que podrà veure's des del divendres fins al 7 de juny i "dóna visibilitat a la distància entre la idea d'Europa com a identitat i proposta social, i l'actual projecte polític i econòmic, que es distancia i apunta a una separació", ha explicat la comissària Imma Prieto aquest dimecres en roda de premsa.
Artistes de diferents països i generacions, com Jimmie Durham, Anri Sala, Daniel G. Andújar, Chus García-Frare, Mateo Maté i Antoni Muntadas, proposen reflexionar sobre l'actual situació "des de la seva perspectiva i la seva inquietud", i a través de diferents llenguatges --com a instal·lació, vídeo, fotografia, escultura, dibuix--, ha descrit la directora de la fundació, Rosa Maria Malet.
La comissària ha explicat que el projecte es vertebra al voltant de tres conceptes clau, lligats als fonaments filosòfics i ideològics d'Europa, i que han estat qüestionats conjuntament amb cadascun dels artistes i autors que han treballat en la mostra: el rapte, la correspondècia i la responsabilitat.
El primer fa referència al mite clàssic del rapte d'Europa, com a metàfora del segrest al qual estan sotmesos els ciutadans en l'actual econòmica, i condueix a una no correspondència entre els ciutadans i els governants, ja que "no existeix un diàleg i un respecte mutu", segons Prieto, la qual cosa crea un abisme que només es pot salvar amb la responsabilitat.
D'aquesta manera, la mostra parteix de la Grècia clàssica, d'on sorgeix la idea d'Europa, per relacionar-la amb conceptes com la democràcia i els pensaments de filòsofs, com el txec Jan Patocka, un dels portaveus de la 'Carta 77', "una declaració dels drets humans, que avui dia no es respecten", ha recalcat la comissària.
UNA PROFECIA DISTÒPICA
El terme 'Prophetia' al·ludeix a la capacitat visionària de l'art per interpretar la realitat des del simbòlic que ha servit com a punt de partida per a artistes i autors, que "han pogut reflectir una situació complicada per a molts dels quals viuen o vénen a aquest continent", ha dit Malet.
La comissària ha explicat que, ja al segle XVIII, el poeta britànic William Blake va utilitzar aquest concepte en la seva obra 'Europa, una profecia', en la qual ja anunciava un caràcter distòpic, "amb termes com la plaga i la fam, amb els quals podríem qualificar el nostre present".
L'exposició inclou una desena d'obres fetes a propòsit i es remunta fins al 1989, data en la qual va ser creada la catifa de Muntadas: una bandera de la UE en la qual en cadascuna dels estels apareix la moneda de cadascun dels països que la conformaven.
Prieto ha posat l'exemple de l'artista catalana Núria Güell com a tema que es tracta per primera vegada: amb la seva acció 'Apàtrida' "qüestiona l'Estat-Nació i com cal estar sota aquest paraigua perquè es reconeguin els drets humans".
La selecció inclou noves obres d'artistes com Pelayo Varela, Jorge García, Eugenio Ampudia, Filipa Cesar, Avelino Sala, Jordi Colomer i PSJM.
També presenta per primera vegada a Espanya les creacions de Peter Schrank, Kostas Bassanos, Renata Poljak, Per Kristian Nygard, Marco Fedele di Catrano, Goldschmied&Chiari, Hannelore Van Dijck, Stefanos Tsvipoulos i A K Dolven.
L'acció 'Brindis', de Luiz Simoes i Savina Simon, inaugurarà aquest dijous la mostra, que es completa amb una publicació vinculada que inclou set assajos d'historiadors, filòsofs i pensadors de la talla de Bojana Kunst, Ingrid Guardiol, Cécile Bourne-Farrell, José Luis Corazón Ardura, Srécko Horvat i Piedad Solans.
Per aprofundir en les reflexions, l'exposició s'acompanya d'un programa d'activitats, entre les quals es destaca el cicle de tertúlies 'Parlem d'Europa'.
