MONTEVIDEO, 13 abr. (Reuters/EP) -
El reconegut autor uruguaià Eduardo Galeano, que va saber plasmar en el seu llibre 'Les venes obertes de l'Amèrica Llatina' les tensions entre els països desenvolupats i el bressol dels seus recursos naturals, ha mort aquest dilluns a Montevideo als 74 anys.
Contundent en les seves opinions, radical en els seus conceptes, sense embuts per redactar, l'escriptor, periodista i editor va buscar espai per la veu dels més desafavorits, les víctimes polítiques dels governs militars, i fins i tot de la naturalesa. Les paraules senzilles, i una mica d'ironia, eren el seu secret.
"Busco un llenguatge no solemne que permeti pensar, sentir i divertir-se, no habitual en els discursos d'esquerra", va dir el maig del 2012 al diari espanyol 'El País' abans de presentar el seu llibre 'Los hijos de los días', que reuneix 365 històries tant de persones anònimes com conegudes, una per cada dia de l'any.
Galeano, que va viure fins la seva mort a la capital Montevideo, va morir després de diversos anys de batallar contra un càncer de pulmó que va deteriorar la seva salut. "Som un petit instant i res més en la memòria del temps", va dir a 'El País' de Madrid el maig del 2004.
En la seva joventut, abans d'escriure la seva primera crítica de cinema, va tenir diversos oficis: "Vaig voler ser jugador de futbol, com tots els uruguaians, però era un cama de fusta terrible. Vaig voler ser pintor, dibuixant, moltíssimes coses i vaig treballar en moltes. Vaig ser obrer en una fàbrica, cobrador, dibuixant de lletres, etcètera".
Quan va provar com a caricaturista, plantar-se davant un full en blanc era motiu de tensió, més que res perquè sentia un abisme entre el que pensava i allò que finalment dibuixava. "El pànic a aquell full en blanc encara és avui el mateix", va confessar temps enrere.
"SÓC UN CAÇADOR D'HISTÒRIES"
Però va descobrir en l'escriptura la seva vocació. "Tot està aquí. Surto al carrer cada dia amb els meus sentits i ulls ben nets per sentir les veus secretes i descobrir els colors amagats. Sóc un caçador d'històries, un escoltador de veus", va dir el 2004.
Una petita llibreta i un bolígraf a la butxaca van ser diàriament còmplices de les seves ocurrències, vivències i pensaments, que anava registrant per nodrir després les seves obres.
Tot i reconèixer la seva afinitat amb la ideologia d'esquerra, desdenyava l'etiqueta d'escriptor polític: "És una cosa que rebutjo, perquè em limita i amenaça de convertir-me en un autor pamfletari, a les ordres d'algun partit o alguna religió, i això no té res a veure amb mi".
Tot i això, li va resultar difícil evitar-ho després de la publicació el 1971 del seu llibre 'Les venes obertes de l'Amèrica Llatina', el mateix amb el qual el llavors president de Veneçuela Hugo Chávez va obsequiar el 2009 al seu homòleg estatunidenc Barack Obama.
I el mateix que va impulsar Galeano a l'exili quan el 1973 els militars van donar un cop d'Estat a l'Uruguai i van instal·lar un Govern de facto fins el 1985.
"'Les venes...' va ser un punt de partida, no d'arribada. A partir d'aquí vaig anar desenvolupant un llenguatge propi. Vaig abraçar altres estats, altres perfils, altres temes de la realitat", va comentar el febrer del 2013 en una entrevista amb el Colectivo de Escritores Aristóteles d'Espanya.
Les seves obres romanen vigents anys després d'haver estat escrites. Així, temes polèmics o quotidians sobre la condició humana i com es vinculen les persones, els països i els continents seguiran latents malgrat que la ploma de Galeano hagi cessat.
