Actualitzat 30/12/2014 13:10

Descobreixen dues vidrieres inèdites de Gaudí en una capella particular de Barcelona

 J.Ros Y F.Mascarell
EUROPA PRESS

BARCELONA, 14 abr. (EUROPA PRESS) -

La Conselleria de Cultura de la Generalitat i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) han presentat aquest dilluns el descobriment de dues vidrieres inèdites de l'arquitecte modernista Antoni Gaudí --una rosassa i una vidriera de l'arcàngel Miquel-- en una capella particular a la província de Barcelona les senyes de la qual no es poden revelar, dins del projecte d'investigació 'Registre i inventari dels vitralls de Catalunya'.

Segons ha explicat en roda de premsa el director de la investigació Corpus Vitrearum de Catalunya, Antoni Vila, totes dues estan incloses en una capella particular fora de la ciutat comtal però a la província de Barcelona, encarregades per un rector a Gaudí, i amb un testimoni que ha estat transmès amb documentació oral.

Aquesta documentació ha pogut ser constatada pels investigadors i datada el 1894: "El propietari no sabia que era de Gaudí", ha explicat Vila, que ha confiat que tard o d'hora podrà donar-se més informació.

La primera d'aquestes peces inèdites és una rosassa de vidriera emplomat d'uns 90 centímetres de diàmetre de propietat particular, datat entre 1886 i 1902 i d'estil modernista, elaborat pel Taller d'Amigó.

Al centre d'aquesta vidriera està representat l'ull bíblic --"el Déu que tot ho veu"-- com a motiu principal dibuixat a la palma d'una mà, i amb un anagrama de Jesús dibuixat en una ciba en la part superior de la rosassa, així com els anagrames de María i de José.

La segona vidriera descoberta és la de l'Arcàngel Miquel, emplomada, d'estil modernista i també atribuïda a Antoni Gaudí i feta al taller Amigó, que representa l'arcàngel Miquel dret aguantant una llarga espasa i dividida en tres parts: les cames, la cintura i el tors i el cap.

BARROC, AMB POCA PRESÈNCIA

La investigació també ha significat el descobriment d'unes vidrieres barroques a Santa Maria de Palautordera --Santa Rosa i Sant Pere--, de les quals a Catalunya es registra "poca presència", i que Vila ha apuntat que requereixen una restauració.

La investigació ha permès també aclarir l'autoria del conjunt de vidrieres de l'absis de l'església de la Santíssima Trinitat de Vilafranca del Penedès, dels quals sí es coneixia la realització: "Es tracta d'un dels conjunts de vidrieres 'vuitcentistes' més importants de Catalunya".

Aquesta investigació també ha permès aprofundir en altres peces identificades, com la història de la vidriera de la Verge i el Nen al Palau de la Generalitat, sobre la qual hi havia molts interrogants.

"L'inventari ha servit perquè es valori com a peça d'art important", ha destacat l'investigador, que ha apuntat que tot aquest coneixement s'ha bolcat en el web Corpus Vitrearum Catalunya -'cvc.iec.cat'--, que permet l'accés als professionals.

En els antecedents d'aquest treball se situa el 'Registre i inventari dels vitralls catalans', de Jose Maria Ainaud de Lasarte, i que reprèn i continua la tasca feta per l'IEC amb la constitució del grup Corpus Vitrearum Medii Aevii a l'estudi de vidrieres gòtiques i renaixentistes catalanes, que va donar lloc a la publicació de quatre volums de vidrieres gòtiques catalanes.

Aquest registre té com a objectiu estudiar la vidriera catalana civil i eclesiàstica del barroc al modernisme en la demarcació de Barcelona, i establir un ordre de conservació del valor històric.

El resultat d'aquest estudi ha estat poder inventariar més de 2.000 vidrieres de la província de Barcelona en 1.600 localitzacions i 200 edificis de Barcelona, de manera que s'elaborarà un mapa de les vidrieres molt concret i complet, i se seguirà inventariant durant els pròxims tres anys.

Per confeccionar l'inventari, s'ha accedit a l'interior d'habitatges particulars, esglésies, basíliques, catedrals, santuaris, edificis, on s'ha fotografiat, mesurat i estudiat les vidrieres i tenir la col·laboració dels propietaris del patrimoni.

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, el departament del qual ha aportat 288.000 euros, ha assegurat que aquesta era una "assignatura pendent", i que està gairebé resolta, i que el conjunt patrimonial està gairebé protegit perquè abans de protegir cal documentar: "A la Generalitat li correspon un treball de protecció ara", ha resumit.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés