BARCELONA, 18 juny (EUROPA PRESS) -
El llibre antològic 'Sinfonía en rojo' (Fundación Bando Santander), compilat per Juan Manuel de Prada, plasma com l'escriptora Elisabeth Mulder "es despulla en la poesia i s'amaga en la prosa", ha explicat aquest dilluns l'autor en la presentació.
Prada, que prologa el llibre i ha seleccionat els textos, ha explicat que la poesia modernista i simbolista de la barcelonina Mulder (1904-1987) és "sincera, carnal i exaltada" durant els anys 20.
L'escriptora va fer una metamorfosi i va iniciar una nova marxa literària per la narrativa a partir dels anys 30 i com a narradora és "matisada i subtil, amb uns estudis psicològics dels seus personatges, a través dels quals l'autora s'amaga i impedeix descobrir-la en si mateixa", ha explicat Prada.
UN MANTELL D'OBLIT
En aquest sentit, ha assenyalat que la seva obra és com una simfonia perquè va abastar gèneres molt diversos i que, per aquesta raó, resulta "difícil" enquadrar-la perquè sempre es va desmarcar de les modes literàries de la seva època.
Encara que va ser molt celebrada com a poeta durant els anys 20, Prada ha explicat que no està considerada com una de les grans novel·listes de la seva generació, sinó que "ha caigut un mantell d'oblit sobre ella".
Sempre va desenvolupar la seva obra literària al marge d'ideologies polítiques i socials: "Crec que per aquesta raó va caure en l'oblit i no se l'ha reivindicada des de cap bàndol, fins i tot després de la seva mort", ha dit.
Prada, que va convertir Mulder en personatge del seu llibre 'Las esquinas del aire', ha explicat que l'antologia pretén oferir una mirada panoràmica de la narrativa de l'autora, dels seus llibres de poesia i també de la seva feina com a periodista en col·laboració amb diversos mitjans de comunicació de llavors, on va publicar articles de temàtica literària "que evidencien que tenia coneixement de la literatura europea, sobretot francesa i anglesa".
PERSONATGES FEMENINS
Prada ha explicat que, encara que mai no es va posicionar i la seva obra s'allunya de les modes literàries de la seva època, després de la Guerra Civil va desenvolupar el gruix de la seva obra narrativa, que abasta uns 25 anys, i va consolidar el seu propi estil.
En aquest sentit, ha considerat 'La historia de Java' com la seva obra mestra perquè "traça una paràbola d'un ànima femenina a través de l'al·legoria d'una gata que es revela de la vida domèstica i que sent nostàlgia d'una llibertat plena".
"El ventall que desplega de personatges femenins és excel·lent i és on destella les seves capacitats literàries", ha explicat Prada, qui ha destacat que els seus personatges estan ferits per traumes i sempre estan a la recerca de si mateixos i de la seva llibertat.
