BARCELONA, 11 maig (EUROPA PRESS) -
L'autora Anna Tortajada reivindica en la seva nova novel·la 'Lili i Marlene' (Columna) que en situacions de maltractament conjugal les dues parts "són còmplices" i que no es pot parlar de víctimes ni botxins.
"Estava molt farta de víctimes i culpables. En el maltractament són dues persones desgraciades incapaces de tirar endavant una relació", ha dit aquest dilluns en roda de premsa l'autora, que ha eliminat la paraula 'culpable' del seu vocabulari.
En la novel·la, les dues nenes Lili i Marlene assisteixen en primera fila a l'evolució de la relació de parella entre la seva mare, una professora, i la seva parella amb "una mirada neta", de la qual Tortajada s'ha servit per no jutjar i teixir la història sense adjectius.
Per a ella, "ningú pot atrevir-se a posar adjectius en una relació on tots són còmplices, i on s'ajunten estructures malaltisses que es complementen una a l'una altra", i com a contraposició, un entorn social i mediàtic de sobreprotecció que no va a l'arrel del problema.
Ha lamentat que hi ha molts prejudicis i etiquetes instal·lades a la societat: "No hi ha res de bo ni dolent", ha reivindicat l'autora, convençuda que cada persona té una responsabilitat sobre la seva vida, lluny de la concepció infantilitzada d'una societat que delega les seves funcions a l'administració.
LES RELACIONS DE PARELLA, UNA PERVERSIÓ
Tortajada ha apuntat que les relacions de parella són, en general, una perversió, ja que en pocs casos dues persones completes es complementen, i més aviat en la majoria es busca "tirar la merda al pati de l'altre i recolzar-se a ell com una crossa", cosa que en el cas de les relacions de maltractament passa per una total dependència i addicció.
Amb la finalitat de no crear estereotips, el nom de la parella no és masculí ni femení, ja que el maltractament "és universal" i ocorre igual en parelles heterosexuals i homosexuals, i també entre amics i pares i fills.
No es tracta d'una novel·la autobiogràfica i tampoc és "el manual de la maltractada", sinó que versa sobre les relacions insanes entre persones, on una és dominant i l'altra la sotmesa, i cal anar a l'arrel.
L'autora ha defensat que en el fons del tema hi ha un treball personal que no s'està fent, perquè la solució és posar a la presó el suposat maltractador "però ningú entra en el fons de la misèria de la persona que no sap fer-ho".
Segons la seva opinió, les persones que viuen en una situació de maltractament deuen plantejar-se qüestions com 'què estic fent per merèixer això?', i entendre quin part del problema ve de la seva forma de veure el món; igual que la part maltractadora, que està condicionada per una sèrie de circumstàncies, com la por sublimada a través de l'agressivitat, ha explicat.
Per a Tortajada, "es tracta de persones que han ajuntat la seva misèries", però que també poden decidir altres camins: "Estem a temps d'actuar i no fem res, només coses súper teòriques i xerrades 'súpermegaintel·lectuals' o condemnatòries".
