BARCELONA, 20 març (EUROPA PRESS) -
L'escriptor, actor, director i guionista barceloní Albert Espinosa ha reivindicat la personalitat al nu en la seva nova novel·la 'El món blau estima el teu caos' (Grijalbo/Rosa dels Vents), una història que tanca la seva trilogia de colors que parlen de vida, lluita i mort -'Polseres vermelles' i 'El món groc'--: "El caos és la personalitat de cadascun sense judicis ni moral que es va oblidant quan ens fem grans, i té a veure amb que t'agrada a la vida".
En una entrevista d'Europa Press, l'autor ha explicat que tenia ganes de "parlar d'estimar al caos d'una persona, de la individualitat i del món que la fa pròpia", i també que aquest caos és un motor que porta a canviar les rutines i saltar-se les regles.
La recerca d'aquest caos ha conduït l'autor a una parada de sis mesos amb escala a les illes de Lanzarote i Isquia (Itàlia), on ell mateix ha deixat de fer coses que feia i en realitat no volia fer: "Al final he decidit tocar la trompeta".
Per a l'autor, "si tens un per què viure, tens un com", i l'únic que falta és trobar el mateix caos, per després estimar-lo i engrandir-lo, acceptant el que la vida li ha donat a cadascun, i sempre prenent decisions arriscades --tot i que el risc sigui a vegades dir 'no'--.
Pel que fa a la selecció del blau com a marc, i com a nom del protagonista, ha assegurat que l'aigua és la seva "atmosfera de creació" natural, a més del fet que la història es desenvolupa en una illa, on un grup de vuit joves s'enfronten al repte de rebel·lar-se contra un món que intenta ordenar el seu caos.
Espinosa ha exalçat també el paper dels adolescents perquè en ells hi ha una energia molt potent, i també perquè la seva concepció que "el món és el pati més gran que existeix, i cal gaudir-lo".
UN PAÍS GOVERNAT PER ADOLESCENTS
"El primer país governat per un adolescent serà un gran país, perquè ells tenen la base de canviar moltes coses", ha esgrimit Espinosa, segur que el final del propi caos ronda aquesta edat, i per aquesta raó ha posat als seus personatges a rebel·lar-se contra aspectes com el significat de les paraules i el sistema educatiu.
Segons la seva opinió, és més important que hi hagi assignatures sobre l'amor, el sexe i la mort que no les de matemàtiques o geografia, ja que les primeres ensenyen a viure i les segones no queden tan interessants: "També una que parlés de música, i no que et donessin la flauta, sinó que et deixessin elegir un instrument. El món aniria molt millor".
Espinosa ha assegurat que no intenta fer novel·les revolucionàries ni d'autoajuda, sinó el seu propi 'Petit príncep': "Jo parlo d'on em vaig criar: els hospitals, i també parlo de recerca a través de les pèrdues".
Segons ha dit, s'ha traslladat a l'època en la qual, amb 16 anys, li van diagnosticar un 3% de probabilitats de seguir amb vida --uns 30 dies-- i se'n va anar a Menorca fins que, quan portava 13 dies li van proposar un tractament alternatiu que va funcionar: "Aquells 13 dies van ser molt impactants i els tenia bastant oblidats", per aquesta raó ha posat els seus joves personatges com a malalts que van a una illa a morir.
"Que algú es posi malalt no és excessivament trist, forma part del caos", explica Espinosa, que explica com fa poc va veure morir un nen de 9 anys i part de la seva energia està en el seu llibre, perquè la seva força el convertia en un supervivent malgrat haver mort.
Segons la seva opinió, "l'important és lluitar, hi ha gent que està més morta en vida, que gent que ha mort i està molt viva", un missatge que també estarà en el rodatge de la pel·lícula sobre aquest llibre el pròxim novembre, i alhora treballa en un projecte cinematogràfic amb joves de 18 anys en la funció de guionistes.
