Publicat 25/10/2014 13:29

Uruguai camina cap a un Parlament fragmentat que condicionarà el futur Govern de Vázquez o Lacalle Pou

Acto Frente Amplio Uruguay
FACEBOOK

Els uruguaians també voten en referèndum rebaixar l'edat penal

MONTEVIDEO, 25 oct. (EUROPA PRESS) -

L'Uruguai s'enfronta aquest diumenge a unes eleccions generals per omplir el buit deixat pel carismàtic José Mujica en la presidència i configurar un nou Parlament que, d'acord amb tots els sondejos, podria ser un dels més fragmentats de les últimes dècades, el que portaria a un escenari de coalicions. Aquesta vegada el vot jove serà clau.

Uns 2,6 dels 3,9 milions d'uruguaians estan cridats a les urnes per elegir el president i el vicepresident del país, renovar completament el Congrés --amb 99 diputats i 30 senadors-- i els integrants de les 19 juntes electorals, compostes per cinc membres cadascuna.

Sens dubte, la decisió més important que prendran els uruguaians serà la designació del successor de Mujica, que els últims cinc anys ha governat el petit país sud-americà amb un estil personalíssim que l'ha convertit en un dels líders indiscutibles de l'Amèrica Llatina de les democràcies.

L'empremta de Mujica en la presidència serà difícil d'esborrar i impossible de reproduir. L'ex guerriller tupamaro ha combinat un humil nivell de vida, que ha cridat l'atenció a escala internacional, amb un elevat discurs polític que ha aconseguit reduir la pobresa entre els uruguaians i mantenir l'estela del creixement econòmic fent del país un dels més atractius de la regió.

Conscients d'això, els partits polítics uruguaians han optat per evitar els succedanis i han proposat per al Palacio de Suárez i Reyes a líders amb una personalitat pròpia i molt distant a la d'un Mujica insubstituïble.

El governant Front Ampli (FA) postula Tabaré Vázquez, que ja va prendre les regnes del país entre 2005 i 2010 convertint-se en el primer president d'esquerres de l'Uruguai des que va proclamar la seva independència, el 1828. Els sondejos el situen al capdavant amb entre un 44 i un 46 % dels suports.

El segueix, amb una intenció de vot d'entre un 31 i un 33 %, el candidat presidencial del Partit Nacional (PN), Luis Lacalle Pou, fill i besnét d'ex governants, que va donar la sorpresa a les eleccions primàries de l'1 de juny imposant-se a Jorge Larrañaga i que des d'aleshores no ha deixat d'escalar posicions erigint-se com el "líder natural" dels 'blancs'.

En una tercera posició gairebé irrellevant en la carrera cap a la presidència es troba l'aspirant del Partido Colorado (PC), Pedro Bordaberry, que aconseguiria entre el 14 i el 16 % dels vots, despenjant-se així de la tradicional posició hegemònica que ha ocupat la formació conservadora a l'espectre polític uruguaià.

Així les coses, la verdadera pugna electoral tindrà com a contendents a Vázquez i Lacalle Pou, que, al no superar el llindar del 50 % dels vots en primera volta, es mesurarien en una segona ronda el pròxim 30 de novembre. Un empat que estaria molt renyit, ja que cada candidat es ficaria a la butxaca a la meitat de l'electorat, el que llança un escenari d'empat tècnic.

LA LLUITA PEL CONGRÉS

L'ajustada lluita pel Palacio de Suárez i Reyes es trasllada també als escons del Congrés, on els partits polítics tradicionals --FA, PN i PC-- es veuen ara amenaçats per la irrupció de formacions minoritàries però amb capacitat suficient per restar-los vots i dissenyar una distribució inèdita del poder parlamentari.

En el millor dels escenaris possibles, el FA s'adjudicaria entre el 41 i el 43 % de les paperetes, mentre que PN i PC sumarien en una eventual coalició parlamentària entre el 43 i el 48 % dels vots, el que fa viable que tant la dreta com l'esquerra es facin amb el control del Congrés, amb independència del color polític del president.

Tot i això, un altre possible resultat electoral reparteix entre el Partit Independent (PI), Unitat Popular (UP) i Partit Ecologista Radical Intransigent (PERI) el grapat de vots que deixen lliure els partits tradicionals, donant a PI fins a tres escons i a UP i PERI un, el que trencaria les majories a la Cambra de Diputats, epicentre de la vida legislativa uruguaiana.

En aquest context es plantegen dues possibilitats: o un Govern sense el suport del Congrés obligat a pactar llei a llei, la qual cosa no impossibilitaria la governabilitat, tenint en compte que el 90 % de les normes jurídiques s'adopten per ampli consens, però sí dificultaria els consensos en temes espinosos; o un Govern de coalició que obligaria tant a esquerra com a dreta a tenir socis no desitjats.

ELS JOVES DECIDEIXEN

En qualsevol cas la gran novetat d'aquestes eleccions generals és la gran importància que ha cobrat el vot de l'electorat més jove, que històricament ha votat en bloc per l'FA, com a reacció als anys de dictadures de dreta, i que ara, d'acord amb les enquestes, podria canviar el sentit del seu vot.

Dels 2,6 milions d'uruguaians habilitats per votar en aquest comicis, entorn de 100.000 ho faran per primera vegada, dels quals es calcula que només exerciran el seu dret al sufragi actiu 94.000, el que evidencia el gran compromís polític dels més joves.

Tot i que fins a aquesta cita electoral dos de cada tres nous votants optaven per donar suport a a la coalició d'esquerra, ara les principals enquestadores uruguaianes assenyalen que aquest percentatge s'ha reduït a la meitat, fet que suposa un important reconeixement als partits de dreta.

Els analistes polítics indiquen que aquest trencament històric de l'FA es deu, sobretot, al perfil dels candidats presidencials. Vázquez, de 74 anys, és vist com un vell conegut davant de la glopada d'aire fresc que representa Lacalle Pou, de 41. "El candidat del PN és el més jove i els joves són els que tenen menys por de votar a un candidat jove", explica Mariana Pomiés, de Cifra.

Un altre factor important és l'ànsia de canvi que caracteritza els joves. Igual que el 2004 l'arribada de l'FA al Govern suposava una autèntica revolució política, ara, després de deu anys de mandat 'frontista', la seva substitució pel PN amb Lacalle Pou als comandaments es planteja el gir necessari.

REFERÈNDUM SOBRE L'EDAT PENAL

Aquest diumenge no només està en joc la governabilitat del país, sinó que els uruguaians també decidiran en referèndum si rebaixen l'edat mínima penal dels 18 anys als 16, una proposta personal de Bordaberry que ha aconseguit colar a les eleccions generals i que, segons els sondejos, tindrà un suport majoritari.

La pregunta que es plantejarà als uruguaians és si desitgen fixar en 16 anys l'edat mínima per imputar responsabilitat penal per delictes greus com assassinat, homicidi, violació, segrest, extorsió i rapinyes, i mantenir vigents els antecedents policials dels menors quan compleixin 18.

Tot i que el suport a la proposta dels 'vermells' ha oscil·lat entre el 40 i el 50 % dels vots, llindar que necessita superar per ser aprovada en referèndum, les últimes enquestes indiquen que finalment els uruguaians optaran per un enduriment de la responsabilitat penal.

En aquesta qüestió, l'FA s'ha posicionat totalment en contra, argumentant que la fórmula idònia per acabar amb la inseguretat --en un dels països més segurs de l'Amèrica Llatina-- passa per l'eradicació de la pobresa i de l'analfabetització.

A favor està la dreta, liderada per Bordaberry i amb una tímida defensa de Lacalle Pou, que personalment està en contra de rebaixar l'edat penal als 16 anys però que, conscient del suport que aquesta idea té entre els seus votants, ha guardat les seves opinions i deixat aquest tema al seu número dos, Larrañaga, un fervent defensor de la mesura.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés