BRUSSEL·LES, 9 des. (EUROPA PRESS) -
La Unió Europea escenificarà dilluns que ve l'inici de la seva nova relació diplomàtica amb Cuba, amb la firma de l'acord bilateral aconseguit amb l'Havana que posarà fi a la Posició Comuna, i el seu suport a l'acord de pau a Colòmbia, mitjançant la rúbrica per posar en marxa el fons fiduciari en suport a la nova etapa al país sud-americà.
Per a l'ocasió es desplaçaran a Brussel·les el president del Govern colombià, Juan Manuel Santos, després d'haver rebut dissabte el Premi Nobel de la Pau, i el ministre de Relacions Exteriors de Cuba, Bruno Rodríguez.
El ministre d'Afers Exteriors espanyol, Alfonso Dastis, aprofitarà per mantenir reunions bilaterals tant amb el seu homòleg cubà com amb la cancellera colombiana, María Ángela Holguín.
En primer lloc, la UE i Cuba signaran l'acord de diàleg polític i de cooperació que van concloure el març i que posa fi a la Posició Comuna promoguda per José María Aznar el 1996. Aquesta posició condiciona l'aprofundiment de les negociacions a avenços democràtics i en drets humans a l'illa.
L'Alta Representant de Política Exterior i Seguretat Comuna de la UE, Federica Mogherini, els ministres d'Afers Exteriors dels Vint-i-vuit i el ministre de Relacions Exteriors de Cuba, rubricaran a primera hora del matí l'acord bilateral.
Les dues parts van segellar l'acord el març a l'Havana, després de gairebé dos anys de negociacions. En concret, defineix els principis generals i els objectius de les relacions entre Cuba i el bloc comunitari i crea un nou marc per enfortir el diàleg polític, millorar la cooperació bilateral i desenvolupar una acció conjunta en fòrums internacionals.
Està dividit en tres capítols: el Diàleg Polític, que cobreix qüestions com la governació, els drets humans, l'estabilitat i seguretat internacional i regional i armes de destrucció massiva, entre d'altres; el capítol sobre Cooperació, que és el més ampli i identifica els sectors de cooperació; i el tercer, el capítol Econòmic i de Comerç.
Es tracta d'un acord 'mixt', cosa que implica que ha de ser signat i ratificat també per tots els Estats membres. Per això, una vegada es rubriqui, podrà aplicar-se de manera provisional però únicament aquelles parts que són competència europea, el 80% del total, segons fonts diplomàtiques. En qualsevol cas, abans ha de ser aprovat pel ple del Parlament Europeu.
FONS FIDUCIARI PER A COLÒMBIA
A la tarda, la UE i Colòmbia signaran l'acord per posar en marxa el fons fiduciari del bloc comunitari en suport a la implementació de l'acord de pau aconseguit entre el Govern de Juan Manuel Santos i les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), l'aplicació del qual havia estat posposat després del rebuig a l'acord en el referèndum del 2 d'octubre.
Després de més d'un mes d'intenses discussions a mig camí entre l'Havana i Bogotà, les delegacions de pau van redactar un nou document el 12 de novembre, tot i que els detractors del primer consideren que els canvis són insuficients. Per evitar un nou plebiscit, el nou text ha estat ratificat al Congrés per unanimitat dels presents en les dues cambres.
El president de Colòmbia es desplaçarà a Brussel·les després d'haver rebut el diumenge 10 de desembre a Oslo el Premi Nobel de la Pau, que li va ser concedit el mes d'octubre passat precisament pels seus "resolts esforços" per acabar amb més de 50 anys de guerra civil amb la guerrilla de les FARC.
Aquest fons fiduciari està compost per un total de 95 milions d'euros, dels quals 72 provenen del pressupost comunitari i la resta de les aportacions de 19 estats membre. Espanya participa en el mateix amb una aportació que puja a 3 milions d'euros. També participen Croàcia, República Txeca, Xipre, França, Alemanya, Hongria, Itàlia, Irlanda, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Països Baixos, Portugal, Suècia, el Regne Unit, Eslovàquia i Eslovènia.
El finançament aportat pel fons es dedicarà sobretot al desenvolupament de zones rurals i arribarà a partir de febrer del pròxim any, segons han explicat fonts europees. El fons fiduciari forma part d'un paquet total de 600 milions d'euros en suport a la fase post-conflicte, dels quals 400 milions corresponen a préstecs del Banc Europeu d'Inversions (BEI).
Després de la signatura del primer acord de pau entre el Govern colombià i les FARC, la UE va treure a la guerrilla de la seva llista d'organitzacions terroristes durant un període temporal de sis mesos, una decisió que es va mantenir malgrat el resultat del referèndum que va rebutjar aquest primer acord.
