BRUSSEL·LES, 21 des. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictaminat aquest dimecres que els països del bloc comunitari poden, en determinades circumstàncies, impedir l'execució de plans d'acomiadament col·lectiu "en nom de la protecció dels treballadors o l'ocupació".
Tot i això, la justícia europea afegeix que les lleis nacionals que ho regulin han de perseguir "la conciliació i el just equilibri" entre aquesta protecció als treballadors i la llibertat d'establiment i d'empresa dels empresaris.
Alhora, els criteris legals que les autoritats han d'aplicar per oposar-se a un pla d'acomiadament col·lectiu "no poden estar formulats de manera general i imprecisa".
El tribunal amb seu a Luxemburg s'ha pronunciat sobre el cas de l'empresa grega AGET Irakis, el principal accionista de la qual és la multinacional francesa Lafarge. Aquesta empresa havia impugnat la resolució del Ministeri de Treball hel·lè per la qual es va denegar el seu pla d'acomiadament col·lectiu.
En la seva sentència, el TJUE determina que la normativa europea no s'oposa, en principi, a un règim nacional que confereix a una autoritat pública la facultat d'impedir acomiadaments col·lectius, tret que aquest mateix règim privi la directiva comunitària del seu efecte útil.
Després, el tribunal reconeix que la legislació grega "pot constituir un obstacle greu per l'exercici de la llibertat d'establiment", però després afirma que "una restricció d'aquesta índole pot estar justificada per raons imperioses d'interès general", com la protecció dels treballadors i el foment de l'ocupació i la contractació.
A això, afegeix que "el mer fet que un Estat membre estableixi que els projectes d'acomiadament col·lectiu han de notificar-se prèviament (...) no es pot considerar contrari ni a la llibertat d'establiment ni a la llibertat d'empresa".
Finalment, la justícia europea examina els tres criteris que han d'avaluar les autoritats gregues en els plans d'acomiadament col·lectiu. Respecte al primer, l'interès de l'economia nacional, el TJUE assegura que "no és possible admetre" aquest criteri, ja que "els objectius de naturalesa econòmica no poden constituir una raó d'interès general que justifiqui una restricció d'una llibertat com la llibertat d'establiment".
En relació amb els altres dos (situació de l'empresa i condicions del mercat de treball), el TJUE afirma que, "a priori", poden vincular-se als objectius legítims d'interès general que són la protecció dels treballadors i l'ocupació.
