PARÍS, 24 juny (EUROPA PRESS) -
L'exministre Richard Ferrand ha estat nomenat aquest dissabte, tal com s'esperava, president del grup parlamentari de la República en Marxa (LREM), el partit del president Emmanuel Macron, malgrat les sospites que pesen sobre ell per possible tràfic d'influències.
Ferrand, un antic socialista que va fundar amb Macron el moviment polític que l'ha portat a convertir-se en el president més jove del país, va abandonar aquesta setmana el Govern amb prou feines unes setmanes després de convertir-se en ministre per a la Cohesió Territorial, amb la justificació que assumiria el lideratge de LREM en l'Assemblea, on és la principal força.
Dels 308 diputats de LREM reunits aquest cap de setmana, solament dos s'han abstingut en la votació per triar Ferrand, qui no tenia rival, segons informen els mitjans francesos.
Ferrand ha promès que treballarà perquè tots els diputats del partit compleixin "la promesa de renovació de les pràctiques polítiques". "Tenim una ardent obligació d'èxit. Els francesos ja no volen més intencions, volen resultats", ha sostingut.
Des del Govern s'havia defensat el nomenament de Ferrand al capdavant del grup parlamentari de LREM. "Hem cercat a aquell que podia ser el millor per presidir el grup, tenint en compte la particularitat d'un grup potent amb diputats que no es coneixen", ha explicat el seu portaveu, Christophe Castaner, en LCI.
"És una elecció personal, valenta, i nosaltres l'hem recolzat perquè sabem que és el millor per assumir la presidència del grup", ha sostingut, en referència a la decisió de Ferrand de deixar el Govern.
Com a secretari general d'En marxa!, el moviment que va fundar fa una mica més d'un any Macron, Ferrand va ser qui va dirigir la campanya que va apujar el president a l'Elisi i també ha estat al capdavant de la campanya per a les eleccions parlamentàries, en les quals el partit va ser la força més votada.
Contra ell hi ha oberta una investigació judicial sobre la seva actuació durant la seva època al capdavant de Mutuelles de Bretagne, període durant el qual Ferrand, segons va desvetllar 'Le Canard Enchaîné', hauria afavorit a la seva exdona i a la seva actual parella.
