Els indecisos podrien ser la clau del resultat, que els sondejos apunten que serà de rebuig
ROMA, 3 des. (EUROPA PRESS) -
Un total de 47 milions d'italians estan cridats a les urnes aquest diumenge per validar o no el canvi de 44 dels 139 articles de la Constitució, però el vot condicionarà també la supervivència del principal promotor de la reforma, el primer ministre italià, Matteo Renzi, qui ha assegurat diverses vegades que dimitirà si perd.
Renzi va començar fa dos anys la seva campanya per fer el canvi més profund en la Carta Magna des que Itàlia és República (1946) que després d'obtenir el 'sí' de les Cambres haurà de corroborar el poble italià.
Els sondejos han apuntat a una clara victòria del 'no', tot i que després dels recents fracassos a l'hora d'augurar la victòria del Brexit o de Donald Trump als Estats Units, a Itàlia ningú vol donar res per segur.
La clau està en que el primer ministre va convertir la consulta en un referèndum sobre la seva persona i va amenaçar amb deixar per sempre la política. Un dels punts més controvertits de la reforma constitucional --anomenada "Renzi-Boschi" pel premier i la seva ministra María Elena Boschi-- és la transformació del Senat en un òrgan de representació dels ens territorials.
ACABAR AMB EL BICAMERALISME PERFECTE
La proposta pretén eliminar el bicameralisme perfecte origen de llargues negociacions, nombroses esmenes, i una legislació excessivament complicada. De guanyar el 'sí', la Cambra Baixa passarà a ser el principal òrgan legislatiu, mentre que el Senat es convertirà en una "cambra de regions i municipis" sense capacitat de veto i amb poders legislatius específics i limitats.
A més, el nombre de senadors es reduiria de 315 a 100, cinc d'ells vitalicis, i passarien a ser elegits pels consellers regionals. En concret, els 95 senadors seran 74 consellers regionals i 21 alcaldes (un per cada regió, incloses les dues províncies autònomes de Trento i Bolzano). Els senadors italians cobren actualment un salari, que desapareixerà si s'aprova la reforma.
El sistema parlamentari italià és un dels més costosos de tot el món. Entre les dues cambres, Itàlia té 952 parlamentaris, la tercera xifra més alta del món per darrere de la Xina i el Regne Unit, i un dels únics quatre països amb més de 900 diputats.
Els qui s'oposen a la reforma, contesten la falta de capacitat electiva dels ciutadans dels senadors i que aquests segueixin gaudint d'immunitat parlamentària, ja que temen que pugui usar-se el càrrec per esquivar a la justícia.
Un altre element clau és la gestió de les competències entre regions i Estat que de guanyar el 'sí' comportaria una recentralització del poder. De fet, si la reforma surt endavant, les regions deixarien de supervisar l'energia, les infraestructures estratègiques i la protecció civil. La responsabilitat passaria al Govern central. Aquest és un altre dels arguments que esgrimeix el bloc del 'no' perquè considera que això suposa minvar la democràcia.
La idoneïtat d'alguns representants regionals i com puguin funcionar en el seu doble paper de funcionaris i senadors també és motiu de preocupació.
SOCIETAT POLARITZADA
Els italians han anat polaritzant les seves opinions entre els més agressius que veuen en el vot una oportunitat per forçar la caiguda del Govern de Renzi i els indecisos, entre un 15 i un 25% de l'electorat, segons els sondejos.
D'altra banda, segons l'enquesta d'Ipsos publicada en 'Corriere della Sera', el 53% dels votants coneix només a grans trets en què consisteix la reforma, el 38% admet que només ha sentit parlar del tema i el 8% desconeix fins i tot que haurà un referèndum.
Això implica que els vots de protesta contra Renzi juguen un paper important. En una de les seves intervencions públiques d'aquesta setmana ha assegurat: "Jo sóc molt menys important que la reforma constitucional". Tot i això, per a molts experts l'opinió pública amb el 'no' vol indicar bàsicament una falta de suport a Renzi, que el seu nivell de popularitat se situa al 32%.
A més, a Itàlia hi ha 4,6 milions de persones en condicions de pobresa absoluta, el que equival al 7,6% de la població, i la taxa de desocupació dels joves se situa al 37%, arribant al 50% al sud del país. Això crea una situació de descontentament general.
EL BLOC DEL 'NO'
En el bàndol del "no" dominen tres forces polítiques que barregen al centredreta que lidera Silvio Berlusconi, el partit anti-europeista Moviment 5 Estrelles (M5S) que encapçala el còmic Beppe Grill, així com altres populistes, com el líder de la Lliga Nord, Matteo Salvini.
La més important és el Moviment 5 Estrelles i que segons les enquestes té el suport del 30% de l'electorat. De fet, tant a Roma com a Torí, el M5S va trencar anys de domini del que ells anomenen la vella política després de guanyar les municipals.
Si triomfa el 'no' el M5S reclamarà de seguida al president de la República, Sergio Matarella, que convoqui eleccions anticipades. També reclamen un referèndum sobre la permanència d'Itàlia a l'euro.
En aquesta mateixa línia està la Lliga Nord de Matteo Salvini que té un suport del 12%, segons els sondejos, i està connectat amb l'extrema dreta de la francesa Marine Le Pen. Finalment, l'ex tres vegades primer ministre d'Itàlia, Silvio Berlusconi, lidera el bloc del centredreta, amb un suport del 15%.
POSSIBLES DESENLLAÇOS
El 5 de desembre si el resultat del referèndum és negatiu, a Itàlia podria desencadenar-se una crisi política que podria portar a la dimissió del primer ministre italià. Si Renzi dimiteix, el president d'Itàlia, Sergio Mattarella, podria llavors nomenar un Govern de transició que governaria fins a les eleccions parlamentàries, previstes en principi per a 2018.
Però Mattarella també podria convocar eleccions anticipades per a la primavera o estiu de 2017. Aquest seria el desig del Partit Democràtic de Renzi i permetria a l'actual govern seguir en funcions i exercir d'amfitrió per a la celebració de l'aniversari del Tractat de Roma el març i de la cimera del G-7 a Sicília al maig.
Alguns experts apunten que el marge que guanyi el 'no' podria ser la clau. Si ho fa amb un petit avantatge, és probable que Renzi opti per seguir en el càrrec, malgrat haver estat dient durant la campanya que dimitiria. També cap la possibilitat d'una coalició amb Força Itàlia, el partit de Berlusconi, i que el Partit Democràtic sacrifiqués al seu líder per un altre.
En el cas que Renzi no dimiteixi, deixaria tant al seu Govern com el seu partit en una situació complicada. Però també cap la possibilitat, tot i que la majoria dels sondejos no ho apuntessin així, que acabi imposant-se el 'sí', el que constituiria la major victòria fins avui de l'antic alcalde de Florència.
