HÈLSINKI, 19 abr. (Reuters/EP) -
El líder opositor Juha Sipila arrenca com a favorit a les eleccions generals de Finlàndia, que s'ha vist afectada per la crisi econòmica i el debilitament del seu estat del benestar, que previsiblement influiran en la decisió dels votants.
Sipila, del Partit de Centre, que ha mostrat el seu suport a la classe mitjana urbana i als conservadors de les zones rurals, lidera les enquestes d'opinió, pel que podria succeir a l'actual mandatari, Alexander Stubb, de la formació de centredreta Partit de la Coalició Nacional.
L'opositor s'ha mostrat partidari en els seus discursos a incloure la formació d'extrema dreta Finesos, anteriorment coneguda com a Autèntics Finlandesos, en una possible coalició de Govern, una possibilitat que podria complicar la relació de Finlàndia amb l'eurozona.
Per part seva Stubb, que defensa la inclusió de Finlàndia a l'OTAN, es veu afectat pel seu període al capdavant del Govern, en què ha estat criticat per no haver estat capaç de revifar una debilitada economia i per frenar el creixement del deute públic després de tres anys de recessió.
SITUACIÓ ECONÒMICA
El Ministeri de Finances espera que l'economia del país creixi un 0,5% el 2015. Els experts preveuen que la possible nova coalició de Govern retallarà les despeses i farà reformes estructurals per frenar el deute amb vista a l'envelliment de la població.
Una de les últimes enquestes, feta per YLE, indicava que el Partit de Centre obtindria un 24% de vots, mentre que Coalició Nacional i Finlandesos obtindrien un 17% de vots cadascun.
Per la seva banda, els Socialdemòcrates, socis de coalició del Govern de Stubb, obtindrien un 15% de paperetes. Destaquen els indecisos, que en aquesta enquesta ascendien a un 40% dels votants.
POSSIBLES PACTES
Davant d'aquesta perspectiva, es preveu que el pròxim Govern finlandès estigui format pel Partit de Centre i dues formacions més. Tot i això, les eleccions obren un gran ventall de possibilitats, per la qual cosa les negociacions podrien durar diversos mesos.
Malgrat que totes les formacions s'han compromès a fer mesures estructurals i han defensat l'austeritat, hi ha diferències sobre si se centraran en l'Estat del Benestar, impulsaran la inversió o reduiran la burocràcia.
Un dels punts en conflicte pot ser la situació a Grècia, ja que els finlandesos es mostren reticents a fer més concessions al país grec ara que ells mateixos hauran d'enfrontar-se a una major austeritat.
