MADRID, 3 Maig (EUROPA PRESS)
Les repressives campanyes nacionals de seguretat engegades el 2015 han suposat un assalt contra drets i llibertats fonamentals, entre ells, la llibertat de premsa, han denunciat en un comunicat conjunt Amnistia Internacional i Reporters Sense Fronteres (RSF).
Amb motiu del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, ambdues organitzacions han denunciat que professionals de la comunicació i altres persones que expressen les seves idees a través dels mitjans de comunicació tradicionals i en l'àmbit digital van sofrir persecució, amenaces, empresonament, segrestos, tortura i fins i tot van ser assassinats l'any passat.
Així mateix, han expressat la seva preocupació per tots els casos en els quals es vulnera el dret a la llibertat de premsa al món i han exigit la fi de l'assetjament i la fustigació cap a periodistes, estudiants, escriptors, artistes, manifestants o qualsevol persona que busqui expressar públicament les seves idees. Igualment, han manifestat la seva preocupació respecte a la "autocensura motivada per la por".
Segons dades de RSF, el 2015 van morir 63 periodistes per causes relacionades amb l'exercici de la professió i 40 professionals més van ser assassinats sense que es conegui encara el motiu de la seva mort. A aquestes xifres, s'han de sumar les morts de 19 periodistes ciutadans i sis col·laboradors de mitjans.
"Acusacions com 'incitar a la subversió contra el poder de l'Estat', 'difondre informacions falses' o 'incitar a la violència' s'han convertit en la fórmula per fer callar a els qui dissenteixen de les opinions de governs o grups armats", ha denunciat el director d'Amnistia Internacional a Espanya, Esteban Beltrán.
"La lluita contra el terrorisme està servint de coartada per limitar en nombrosos països la llibertat d'informació amb lleis repressives. És el cas de França, Egipte, Rússia o Turquia", ha subratllat per la seva banda la presidenta de RSF a Espanya, Malen Aznárez.
Així mateix, ha posat l'accent en què "diversos grups armats realitzen assassinats, segrestos i atacs de tot tipus contra els periodistes i blogueros que s'han convertit en els seus objectius". Per això, ha defensat que "és imprescindible establir un mecanisme concret per a la seva protecció que s'apliqui en la legislació internacional, com el lloc del Representant Especial del Secretari General de Nacions Unides per a la Seguretat del Periodista".
FOTOPERIODISTA EGIPCI
Per a ambdues organitzacions, "un cas flagrant" és el del fotoperiodista egipci Mahmud Abu Zeid, conegut com Shawkan, detingut des de l'agost del 2013 per prendre fotografies d'una protesta que va anar violentament reprimida per part de les forces de seguretat.
El fotoperiodista "s'enfronta a càrrecs falsos específics, entre ells 'ingrés en una banda criminal', 'assassinat' o 'participació en una concentració amb finalitats d'intimidar, crear terror i posar la vida de persones en perill'", han recordat.
Mahmoud Abu Zeid ha negat tots els càrrecs, però si és declarat culpable, han advertit, podria ser condemnat a mort. La seva propera vista judicial està prevista per al 10 de maig, per la qual cosa Amnistia Internacional i RSF han exigit "el seu alliberament immediat i incondicional".
A més, han convidat els internautes a utilitzar el hashtag #FreeShawkan des dels seus comptes de Twitter per mostrar el seu suport al reporter egipci empresonat, apadrinat per periodistes de RSF Espanya, i unir-se així a la campanya internacional en favor de la seva llibertat.
PUNTS CALENTS
D'altra banda, ambdues organitzacions han cridat l'atenció sobre quatre "punts calents" en el que a la llibertat de premsa es refereix el 2015: Egipte, Turquia, Mèxic i Rússia.
En el cas d'Egipte, han subratllat que, amb 24 periodistes empresonats el 2015, és un dels països on més s'ha restringit el dret a la llibertat d'informació. A més de Shawkan, durant l'any passat es va enjudiciar diversos periodistes que treballaven per a mitjans informatius crítics amb les autoritats egípcies o vinculats amb grups d'oposició per divulgar "notícies falses", entre altres càrrecs penals de motivació política.
Pel que fa a Turquia, va ser el país europeu que més periodistes va empresonar el 2015, entre ells al director de 'Cumhuriyet', Ca Dündar, i el seu redactor en cap Erden Gul, acusats d'espionatge, divulgació de secrets d'Estat i col·laboració amb una organització terrorista, després de publicar en el diari que els serveis d'Intel·ligència havien transferit armes a un grup armat a Síria, el 2014. En cas de ser declarats culpables podrien ser condemnats a cadena perpètua.
A Mèxic, el 2015 van continuar les amenaces, l'assetjament i els homicidis contra periodistes i defensors de Drets Humans. Malgrat l'existència del Mecanisme de Protecció per a Persones Defensores de Drets Humans i Periodistes, aprovat el 2012, la falta de recursos i coordinació va provocar que no s'oferís la protecció adequada, segons Amnistia i RSF.
A Rússia, el control directe de l'Estat segueix sent el màxim obstacle per a la llibertat de premsa, en opinió de les dues organitzacions. El 2015, la política editorial de la majoria dels mitjans de comunicació va reproduir fidelment les opinions oficials sobre successos clau de l'àmbit nacional i internacional al mateix temps que les autoritats ampliaven el seu control sobre Internet, procedint al tancament de milers de web.
Les violacions del dret a la llibertat d'expressió van afectar la sàtira política; la informació difosa per activistes LGBTI; la informació sobre protestes públiques, i els textos religiosos, entre altres àmbits. A més, va continuar la fustigació a mitjans de comunicació i periodistes independents, han afegit.
