Molts ciutadans no entenen el contingut de la reforma i d'altres no comparteixen els canvis que introdueix
ROMA, 30 nov. (EUROPA PRESS) -
El pròxim 4 de desembre els italians estan cridats a les urnes per decidir en referèndum si aproven o no la reforma constitucional proposada pel Govern de Matteo Renzi, amb què es busca donar més estabilitat al país i a la qual el primer ministre ha lligat el seu futur.
Els dies previs al vot, els italians han polaritzat les seves opinions entre els més agressius que veuen en el vot una oportunitat per forjar una caiguda del Govern de Renzi i els indecisos.
"Hi ha molta ràbia. Fins i tot en converses que haurien de ser cordials entre amics sobre el referèndum, s'acaba literalment cridant. La gent està exasperada, però és per la greu situació econòmica que travessa Itàlia", comenta a Europa Press Teresa, una jove que treballa a la banca.
"Però jo votaré 'sí' perquè vull menys excessos en la política; s'eliminen les províncies i s'elimina el bicameralisme perfecte", afegeix.
"El Senat no és abolit totalment, i amb la reforma serà pitjor de com està ara", afirma per Emanuele, de 35 anys i que treballa en una asseguradora. "Si guanya el 'sí' els senadors seran elegits pels polítics i no pel poble. Això significa menys democràcia", subratlla.
Tampoc veu amb bons ulls el "nou repartiment en les competències entre Estat i regions" que comporta la reforma ja que, "per exemple, la sanitat i les infraestructures tornen a estar en mans de l'Estat i les regions no podran decidir sobre les grans obres públiques".
"Sóc de Pulla (sud) i això significa que si l'Estat decideix construir un gasoducte des d'Azerbaidjan, fins a Itàlia i destruir les oliveres seculars que són a la meva terra, ningú li ho impedirà", afegeix Emanuele.
Per la seva banda, Leonardo que regenta un bar a pocs metres del Palau Chigi, seu del Govern a Roma, afirma: "Jo no sóc un expert en lleis, però és que els polítics no ho han posat gens fàcil per entendre de què va la reforma realment". "L'article 70 de poques línies, passa a tenir diversos paràgrafs i no hi ha qui ho entengui. Crec que aquest és el principal problema d'aquesta reforma que és inintel·ligible", subratlla.
Domenico, que treballa de cambrer en aquest bar, assenyala: "Jo voto 'no' en el referèndum perquè estic convençut que la Constitució és bella així com és i no vull que la canviïn". "Jo vull, en canvi, que la Constitució sigui aplicada. La nostra Constitució diu que Itàlia és una República fundada sobre el treball i aquí hi ha molta desocupació", ressalta.
VOT DE CONFIANÇA A RENZI
Tot i això, l'opinió més compartida entre els italians és la que converteix la consulta constitucional en un vot de confiança cap al cap de Govern, que va arribar al poder a començament del 2014 sense haver passat per les urnes.
"Em donen igual les reformes proposades, jo votaré contra Renzi perquè és un incapaç", afirma Franco, que està jubilat. "Bé, la consulta d'aquest 4 de desembre és per decidir si Renzi es queda o no. Jo vull que se'n vagi així que també votaré no", assegura Marco que l'acompanya.
"Si al final vaig a votar, que encara no ho tinc clar, elegiré 'no', perquè crec que no es tracta de canviar la Constitució, sinó de canviar els polítics que ens governen", diu Doriana, que treballa com a comptable en una petita empresa.
"Jo votaré 'no' perquè cal donar-li un ensurt a aquesta línia del Govern i crec que és l'única manera. És veritat que hi ha una gran probabilitat d'inestabilitat, però cal arriscar-se per canviar", explica Luiggi, un consultor en una banca.
Andrea, que també és del sud d'Itàlia, assenyala que votarà 'no' perquè està "perplex davant del canvi de poders i competències de les regions". "També com una forma de protesta, tot i que sé que és incorrecte, contra Renzi i el seu Govern", afegeix.
Per a Linda, de 64 anys, la reforma és només una maniobra per permetre que caigui el Govern de Renzi: "Quan han volgut, en el passat han canviat lleis importantíssimes sense tenir el nostre vot".
INDECISOS
Francesco, que treballa a la Universitat de La Sapienza, explica que ha entès molt poc la reforma i per això no sap si anirà a votar. "En les europees vaig votar per Renzi, però m'ha decebut i tinc por que darrere d'aquesta reforma es pretengui fer passar per bona una llei bruta", manifesta.
Comparteix la seva opinió Ambra, que assegura que està molt indecisa perquè les raons del 'no', no la convencen: "L'oposició a la reforma està formada per gent molt variada des de (Beppe) Grillo fins a Silvio (Berlusconi) i no tenen una alternativa".
De fet, els partidaris pel 'no' inclouen tota l'oposició que barreja el centredreta que lidera Silvio Berlusconi, el partit anti-europeista Moviment 5 Estrelles (M5S) que encapçala el còmic Beppe Grillo, així com altres populistes com el líder de la Lliga Nord, Matteo Salvini.
Des que es va presentar la reforma constitucional, Renzi ha reiterat que dimitiria del seu càrrec en el cas que el referèndum tingués un resultat negatiu. Tot i que aquests últims dies ha rebaixat el to polític, ha reiterat que: "Si guanya el no, me'n vaig a casa i ja no em veieu més; no sóc un polític fet a l'antiga que es queda enganxat a la butaca".
Diversos experts polítics han relacionat l'èxit del referèndum a la continuïtat. Segons ha assenyalat fa poc el professor de ciències polítiques, Giovanni Orsina, Renzi hauria de deixar el càrrec de primer ministre, tot i que ha assenyalat que "no està molt clar com podria no fer-ho".
Per la seva banda, el portaveu del Partit Democràtic d'Itàlia, Lorenzo Guerini, ha assenyalat que si el referèndum té un resultat negatiu el seu partit demanarà anar a eleccions anticipades, probablement "abans de l'estiu del 2017".
"Si hi ha voluntat política podem treballar fins a arribar a una nova llei electoral d'aquí a poc i anar a eleccions amb una nova llei electoral aviat, abans de l'estiu del 2017", va declarar Guerini aquesta setmana passada.
La data de la hipotètica convocatòria d'eleccions és molt significativa. A l'estiu ja hauran passat els dos grans esdeveniments de rellevància internacional que tindran lloc a Itàlia.
Està previst que es faci la cimera dels caps d'Estat i de Govern del G-7 els dies 26 i 27 de maig a la ciutat siciliana de Taormina. A més, el mes de març del 2017 es commemoraran els Tractats de Roma, signats el 25 de març del 1957, que són dos dels tractats que van donar origen a la Unió Europea.
