Samaras diposita el seu vot convençut de la continuïtat de Grècia en el bloc
MADRID, 25 gen. (EUROPA PRESS) -
Grècia té aquest diumenge una nova cita amb la seva història, construïda els últims anys a base d'eleccions i xifres macroeconòmiques. Els grecs han estat convocats de manera anticipada per decidir si ratifiquen el Govern liderat per Nova Democràcia o opten per un gir a l'esquerra simbolitzat en aquesta ocasió per la Coalició de l'Esquerra Radical (SYRIZA) d'Alexis Tsipras.
El país ha arribat fins a aquestes eleccions un altre cop després d'un avançament, sense que hagin passat tres anys des de l'última cita. El primer ministre, Antonis Samaras, va apostar fa un mes el seu futur polític a l'elecció del president, que va decidir avançar al desembre de 2014 per tancar una incertesa que ja començava a treure cap.
La designació presidencial correspon al Parlament i obliga que una 'súpermajoria' de diputats aboni un únic candidat. Nova Democràcia i el PASOK no han aconseguit sumar suficients suports per al seu candidat, l'excomissari europeu Stavros Dimas, el que va derivar en la dissolució parlamentària --tal com volia SYRIZA--.
Gairebé deu milions de grecs estan cridats a votar per elegir la composició del Parlament o Consell dels Hel·lens. El vot és obligatori, si bé en la pràctica no s'apliquen sancions i les lleis preveuen excepcions per al cas de les persones grans de 71 anys, que representen una cinquena part de l'electorat total.
La llei estableix que els col·legis electorals estan oberts a Grècia des que es fa de dia fins que es posa el sol. En termes pràctics, aquest dogma ha traduït en una obertura d'urnes a les 7.00 --una hora menys a l'Espanya peninsular-- i tancaran a les 19.00. Una vegada segellades les urnes, els mitjans publicaran els primers sondejos.
SAMARAS VOTA
El primer Samaras ha dipositat ja el seu vot fent una crida als indecisos per consolidar un futur grec unit a Europa.
"Aquestes eleccions determinaran el futur del país i dels nostres fills. Avui decidirem si seguim endavant, forts, amb seguretat, o si ens veurem immersos en problemes", ha explicat en declaracions recollides per 'Enikos' a la seva sortida del col·legi electoral de Messinia, al Peloponès, on ha dipositat el seu vot.
"Hi ha un número sense precedents d'indecisos, i crec que són ells els qui acabaran determinant el resultat. Em sento optimista, de tota manera, perquè ningú vol detenir el rumb europeu del país", ha afegit.
ARITMÈTICA ELECTORAL
Dels 300 diputats en joc, 238 s'elegeixen en funció de les 56 circumscripcions mitjançant un sistema de repartiment proporcional, mentre que altres 12 queden distribuïts pel percentatge de sufragis obtinguts a nivell nacional.
Quedarien per repartir, per tant, 50 escons. El sistema electoral grec preveu una prima de mig centenar de diputats per al partit més votat --no es requereix un llindar mínim de suport--, en un intent de garantir una governabilitat que no sembla assegurada després del comicis d'aquest diumenge.
Per obtenir majoria absoluta, un partit o coalició necessita sumar un total d'un mínim de 150 diputats, cosa que a l'actual escenari sembla complicada. La Constitució grega planteja un termini de tres dies perquè el partit més votat formi Govern i, si no ho aconsegueix, passa el torn al segon.
En el cas que cap força aconsegueixi formar una coalició, Grècia es veuria abocada a noves eleccions, com ja va ocórrer després del comicis del maig del 2012. Nova Democràcia va aconseguir llavors uns insuficients 108 escons que va aconseguir convertir al juny en 129. Els diputats del PASOK (33) li van donar la clau del Govern.
Entre els potencials aliats destaca ara To Potami (El Riu), que en pocs mesos --va sorgir abans de les eleccions europees del maig del 2014-- ha aconseguit ascendir fins al punt de lluitar pel tercer lloc. La seva ambigüitat programàtica el deixa com a possible partit frontissa tant per a SYRIZA com per a Nova Democràcia.
La terna la completen el Partit Comunista, que s'inclinaria en principi per SYRIZA; Grecs Independents, més afins a Nova Democràcia; o Alba Daurada, amb una ideologia neonazi que el deixa fora de qualsevol càlcul de negociació postelectoral.
LA DERIVA SOCIALISTA
La crisi grega no només s'ha emportat per davant els últims anys la seva economia, sinó que també ha dinamitat un panorama polític ple de nous partits i on els ciutadans semblen estar castigant partits tradicionals com el PASOK. El 2009, el partit que llavors liderava Giorgos Papandreou va vèncer amb gairebé el 44 % dels vots i va aconseguir 160 escons, mentre que ara oscil·la al voltant del 5 % en intenció de vot.
El PASOK, liderat ara pel viceprimer ministre Evagelos Venizelos, ha de fer front a una possible fuga de vots cap al nou Moviment de Socialistes Democràtics fundat precisament per Papandreou. Els sondejos situen aquesta nova formació lleugerament per sota del 3 %, llindar mínim per obtenir representació parlamentària.
ECONOMIA
Aquest diumenge està en joc el futur no només polític sinó també econòmic de Grècia. A peu de carrer, pocs són els ciutadans aliens a la política de retallades que ha tocat especialment a les classes mitges i a sectors dependents directament de l'erari públic com funcionaris i pensionistes.
Amb un atur superior al 25 % i un deute públic que equival actualment al 175 % del PIB, Grècia porta també com una llosa els 240.000 milions d'euros totals sol·licitats a la comunitat internacional per evitar la seva fallida.
El fantasma de la 'troica' ----Banc Central Europeu, Comissió Europea i Fons Monetari Internacional-- ha sobrevolat tots els discursos, així com el terme 'grexit', amb el qual es planteja una possible sortida de l'euro que cap partit sembla desitjar.
SYRIZA planteja una conferència de deute europeu i la introducció d'una "clàusula de creixement" per a la devolució del capital que queda pendent, així com una moratòria que permeti a Grècia agafar aire.
La coalició de Alexis Tsipras defensa en el seu programa la "negociació" front a l'"acceptació" que exemplifica Samaras, tot i que ha matisat el seu discurs per evitar recels tant a Atenes com a Brussel·les. El líder de SYRIZA va arribar a publicar un article en un diari d'Alemanya per dir als contribuents d'aquest país que no tenen "res a témer".
"Estem dient la veritat", proclama, per part seva, Nova Democràcia. El partit del primer ministre ha apostat tot el seu capital polític a la carta del 'no teníem una altra opció' i, amb vista al futur, ha insistit que no queda una altra que satisfer els compromisos pendents si Grècia vol sobreviure després del final del pla de rescat al febrer.
Un 61 % dels grecs volen ara que les noves autoritats gregues arribin a un consens en les converses amb la 'troica', 20 punts més que a començament del desembre, segons un sondeig de la firma Polsi per al portal 'Action24'.
RECELS
Els líders europeus no han ocultat els seus recels sobre la possible arribada al poder de SYRIZA i fins i tot el setmanari alemany 'Der Spiegel' ha publicat que la cancellera, Angela Merkel, no veuria insalvable una sortida de Grècia de l'euro. Berlín ha insistit que no és partidari d'aquesta sortida, que de moment descarten també a Atenes.
El continent mira a Grècia per motius econòmics, però també polítics, ja que SYRIZA simbolitza en tot el continent l'auge d'una nova política cridada a trencar amb els partits tradicionalment dominants. La coalició d'esquerres té davant seu el repte de sobreviure al seu propi èxit i de no caure víctima de les seves promeses.
