BOGOTÀ, 27 set. (EUROPA PRESS) -
El president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, i el líder de les Forces Armada Revolucionàries de Colòmbia (FARC), Rodrigo Echeverri Londoño, àlies 'Timochenko', han segellat aquest dilluns l'acord tancat a l'agost després de quatre anys de negociacions que posa final a la guerra més longeva de l'hemisferi occidental, el primer pas per començar un procés inèdit cap a la conquista de la pau.
Santos i 'Timochenko' han estampat els seus signes en el text pactat durant una cerimònia solemne que s'ha iniciat a les 17.00 hores a la ciutat colombiana de Cartagena.
Aquest moment històric ha quedat testificat per 15 caps d'Estat, la majoria llatinoamericans; 27 ministres d'Exteriors, inclòs José Manuel García Margallo, que acompanya el rei emèrit Joan Carles I; i una desena de presidents d'organitzacions internacionals, entre les quals destaquen el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, i el de l'Organització d'Estats Americans (OEA), Luis Almagro.
Amb aquest gest, el Govern de Santos i les FARC han donat l'últim pas per segellar un text que es va tancar el passat 24 d'agost i que haurà de ser ratificat diumenge pels colombians.
Unes 2.500 persones, inclosos tres expresidents --l'espanyol Felipe Gonzalez, l'uruguaià José Mujica i el mexicà Ernesto Zedillo-- i l'excap de l'ONU Kofi Annan, han omplert el Pati de Banderes del Centre de Convencions de Cartagena, totes elles vestides de blanc, per exigències del protocol, un color que ha tenyit cadascuna de les fites d'aquest procés de pau.
L'ACORD DE PAU
Amb aquesta firma, el Govern i les FARC han blindat un acord de pau de 297 pàgines en les quals es desgranen els sis acords parcials que ho componen: desenvolupament agrari i rural, participació política, cultius il·lícits, víctimes, final del conflicte i ratificació, implementació i verificació del pacte.
L'acord sobre desenvolupament agrari i rural preveu la creació d'un Fons de Terres per aconseguir la "democratització" del camp colombià, "en benefici dels pagesos sense terra o amb terra insuficient i de les comunitats més afectades pel conflicte, promovent una desconcentració i una distribució equitativa".
L'objectiu de la participació política, d'altra banda, és que sorgeixin noves forces, entre les quals hi ha el partit en el qual es transformin les FARC una vegada desmobilitzades, amb les suficients garanties de seguretat per desenvolupar la seva tasca, que es concretaran en un "estatut de l'oposició".
Les FARC s'han compromès a més a "posar final a qualsevol relació que, en funció de la rebel·lió, s'hagués presentat amb el narcotràfic". Les parts han dissenyat un mecanisme per a l'eradicació dels cultius il·lícits i la seva substitució per altres legals.
Un dels pilars de l'acord de pau és el relatiu a les víctimes, que crea una jurisdicció especial encarregada d'aclarir i sancionar les greus violacions dels drets humans i els crims internacionals comesos en el conflicte armat per tots els qui hagin participat en ell, que es completa amb mesures per obtenir veritat i reparació i impedir la repetició.
Les parts han pactat igualment un cronograma que dóna 180 dies a les FARC per lliurar les armes. Els guerrillers es concentraran en zones i punts concrets del territori colombià fins que es reincorporin plenament a la vida civil, on estaran protegits per una missió internacional sota el paraigua de l'ONU.
PLEBISCIT PER LA PAU
La firma d'aquest dilluns és un acte simbòlic perquè aquests cinc acords encara hauran de passar l'examen de les urnes en el plebiscit que es farà el pròxim 2 d'octubre perquè els colombians decideixin si accepten o rebutgen el que s'ha negociat a l'Havana.
El llindar mínim de participació perquè la consulta popular sigui vàlida està al 13% del cens electoral, format per 33 dels 48 milions d'habitants que té Colòmbia, per la qual cosa es requereixen 4,5 milions perquè l'acord de pau sigui ratificat o anul·lat.
D'acord amb un recent sondeig sobre intenció de vot d'Ipsos, un 53% dels colombians participarà en el plebiscit per la pau, dels quals un 72% ho farà a favor del 'sí', front a un 28% que es decantarà pel 'no'.
EL REPTE DEL POSTCONFLICTE
Tot i que l'acord de pau sigui beneït pels colombians, Govern i FARC són conscients que encara queda un llarg camí per recórrer: construir la pau després de 52 anys de guerra que han deixat una reguera de vuit milions de víctimes.
Colòmbia s'enfronta amb reptes humanitaris importants, com la recerca dels més de 160.000 desapareguts durant el conflicte armat i el desminat del país, d'acord amb l'últim informe del Comitè Internacional de Creu Roja (CICR).
A més, Colòmbia haurà d'afrontar una reestructuració de les Forces Armades, fins ara centrades en el combat a les guerrilles, per neutralitzar la creixent amenaça de les bandes criminals (bacrim) i evitar que aquestes ocupin els espais abandonats per les FARC.
Tot això, així com la implementació dels acords de pau, requerirà immensos recursos humans i materials dels quals Colòmbia no disposa, de manera que el suport de la comunitat internacional serà crucial per a l'èxit d'aquest procés.
Santos confia que, si es fa bé, "no només salvarà moltes vides, sinó que tancarà la fàbrica de víctimes". "És una oportunitat única. Colòmbia és un país amb un potencial enorme que, si ho aconseguim canalitzar, aquí no hi ha qui ens pari", ha asseverat.
