Va començar la carrera per l'Elisi com a favorit però s'ha enfonsat llastrat per les suposades ocupacions fictícies de la seva família
PARÍS, 23 abr. (EUROPA PRESS) -
François Fillon (Le Mans, 1954) aspira aquest diumenge a culminar una carrera política en la qual ha exercit tot tipus de càrrecs, des de regidor a primer ministre. La seva gran oportunitat semblava arribar-li en el moment just, però una cadena d'escàndols per les ocupacions concedides a la seva família l'ha deixat trontollant-se quan ja tots el donaven per favorit.
Fillon es va adobar durant la dècada dels vuitanta en càrrecs locals i regionals abans de donar el salt al Govern central, al que es va incorporar en 1993 com a ministre d'Educació Superior. Per llavors ja era un més en la vida política parisenca, on va gaudir de successives reeleccions com a diputat i senador.
Al maig de 2007, i amb Nicolas Sarkozy com a president de França, Fillon va obtenir el càrrec de primer ministre, donant inici a uns anys de poder que es van trencar en 2012, urnes pel mig. Sarkozy va perdre les eleccions en favor del socialista François Hollande i va començar la refundació d'un centre-dreta que necessitava d'un nou referent.
Fillon va intentar prosseguir el seu ascens i fer-se en 2012 amb el lideratge de la Unió per un Moviment Popular (UMP), però la guerra fratricida que va lliurar amb Jean-François Copé a deixar sense victòria i gairebé sense partit. La UMP va quedar trencada i no va aconseguir remuntar fins el 2014, quan un renascut Sarkozy va liderar la refundació del partit ara conegut com Els Republicans.
El reformat partit es va marcar com el seu següent gran objectiu la volta a l'Elisi i en 2016 va formar part de les primàries del centre-dreta, 'a priori' una batalla entre Sarkozy i l'ex primer ministre Alain Juppé. Fillon va donar la sorpresa vencent en primera i segona volta i es va convertir automàticament en favorit a la Presidència de França, per davant de la líder del Front Nacional, Marine Le Pen.
COMENÇA L'ESCÀNDOL
Fillon va començar 2017 sabedor que els sondejos el donaven com a virtual president de França, sense rivals a esquerra ni dreta de l'espectre polític. No obstant això, el 25 de gener va saltar l'escàndol: la revista satírica 'Le Canard Enchaîné' va destapar que la seva esposa, Penelope, havia cobrat centenars de milers d'euros per una tasca d'assistent parlamentària que suposadament mai havia exercit.
Setmana després de setmana, Fillon es va anar enfonsant al mateix ritme que s'anaven revelant detalls relatius als contractes que ell mateix va concedir a la seva dona, així com als fills de la parella. L'ex primer ministre es va defensar atacant, negant qualsevol irregularitat --la contractació de familiars és legal a França-- i proclamant-se víctima d'un "assassinat polític".
Fillon ha arribat a acusar el president, François Hollande, d'orquestrar una bateria de filtracions per perjudicar la seva carrera electoral. En les enquestes, l'otrora favorit ja no només no figurava com a primer candidat en intenció de vot, sinó que havia caigut fins a la tercera plaça i, per extensió, corria el risc de quedar-se fora de la segona volta prevista pel 7 de maig.
En el si dels Republicans, el malestar era més que evident i fins i tot alguns legisladors van demanar un 'pla B' al que Fillon sempre es va negar. Amb els avals ja presentats i com a amo últim de la seva candidatura, l'ex primer ministre va lliurar un pols i va sostreure a principis de març un suport suposadament unànime dels seus companys per seguir fins al final.
Per llavors, importava relativament poc a nivell intern el que tots donaven ja per segur que passaria uns pocs dies després. El 14 de març la Justícia va imputar formalment Fillon per diversos delictes, entre ells desviament de fons públics, per l'escàndol de les suposades ocupacions fictícies.
PROGRAMA
Fillon va començar la seva campanya venent-se com l'alternativa assenyada al quinquenni d'Hollande i, encara que s'ha vist obligat cop de titulars a modelar el seu discurs i redirigir els seus atacs a candidats amb els quals no explicava, ha defensat a tot moment un missatge liberal en termes econòmics i conservador en el social.
El candidat dels Republicans planteja sense ambages el final de la jornada laboral de 35 hores i una retallada de 500.000 ocupacions entre el funcionariat, gràcies a l'ampliació de jornada i a la no reposició d'els qui es jubilin. Proposa elevar l'edat de jubilació dels 62 als 65 anys.
Fillon vol, a més, retallar en 100.000 milions d'euros la despesa pública durant els propers cinc anys i aconseguir el dèficit zero en 2022 --la dada de 2017 ronda el 3,7 per cent--. Quant a impostos, combina una baixada en matèria de renda i societats amb una pujada de l'IVA de dos punts percentuals.
Per a reforçar la seguretat de França, actualment en estat d'emergència, l'ex primer ministre planteja la contractació de 10.000 policies i gendarmes addicionals i la creació de 16.000 places noves a les presons, així com la retirada de la ciutadania i el veto d'entrada pels que s'uneixin a grups terroristes.
En matèria migratòria, Fillon ha advocat per un reforç de les fronteres europees i una quota anual d'immigrants, mentre que a nivell social i familiar ha promès no derogar la llei que permet el matrimoni homosexual però sí ha reclamat límits per a l'adopció de nens per part de parelles gais.
LES OPCIONS DE FILLON
Fillon arriba tocat però no enfonsat a la seva cita amb les urnes. Si bé no gaudeix de la mateixa popularitat que fa amb prou feines uns mesos, té el seu favor la marca d'un partit que ja ha governat --encara que amb un altre nom-- i un escenari en el qual segueix havent-hi un gran nombre d'indecisos i possiblement 'vot ocult'.
Les enquestes situen el 'no sap, no contesta' per sobre del 30 per cent, la qual cosa podria deixar sense amb prou feines validesa els estudis que s'han anat coneixent durant aquestes últimes setmanes, especialment si és Fillon qui més vots pesca d'aquest nivell sense precedents d'indecisos.
La hipòtesi més favorable per a ell seria la de quedar primer o segon en aquesta votació inicial i que el seu rival el 7 de maig no sigui Emmanuel Macron, exministre d'Economia i líder del moviment de recent creació En Marche!. Un sondeig divulgat aquesta setmana per 'Le Monde' mostra que el candidat dels Republicans només podria vèncer a Le Pen --56 davant de 44 per cent--, mentre que perdria davant Macron --36 davant de 64 per cent--.
