MADRID, 26 nov. (EUROPA PRESS) -
Fidel Castro, fill d'un emigrant gallec i una dona d'origen canari, va néixer a Mayarí, a l'est de Cuba, en 1926, en el si d'una família humil i illetrada. El seu pare, Ángel Castro y Argiz, no el va reconèixer fins els 17 anys ja que no va aconseguir el divorci de la seva primera dona i no va poder casar-se amb la mare de Fidel fins a aquesta edat.
Després d'acudir a una escola dirigida per jesuïtes, en 1945 Castro va iniciar els estudis de Dret a la Universitat de l'Havana on va formar part d'associacions estudiantils i es va unir al Partido del Pueblo Cubano, que denunciava la corrupció dels dirigents dictatorials de l'època. En 1947, va participar al costat d'exiliats dominicans i habitants d'altres països llatinoamericans en la intervenció armada contra el llavors president de República Dominicana, Rafael Trujillo, que ha estat preparada des de Cuba i que ha resultat un fracàs.
És en aquesta època quan Fidel Castro va començar a reunir-se amb dirigents d'esquerra de països llatinoamericans i va participar en manifestacions contra el Govern del president cubà, Ramón Grau. En 1948 es va casar amb Mirta Díaz-Balart, una estudiant de família adinerada els pares de la qual tenien contactes amb el polític, Fulgencio Batista, qui arribaria a la presidència en 1952 i que seria enderrocat pel moviment guerriller de Castro.
Castro va iniciar a començament de la dècada dels cinquanta el que va batejar com el Moviment, un grup secret que va començar a fer atacs contra les forces de seguretat cubanes i denunciar la corrupció de la classe política. En 1953 va liderar l'atac contra el Cuartel Moncada a Santiago de Cuba, que acabaria amb gran part de l'organització detinguda. Castro seria sentenciat a 15 anys de presó.
En la seva estada a la presó, va rebatejar l'organització per Moviment 26 de juliol, dia de l'atac a la base militar. Batista alliberaria en 1955 a Fidel en un intent per aconseguir millorar la seva figura davant de l'opinió pública. Fidel i el seu germà Raúl abandonaria el país aquest mateix any i es refugiarien a Mèxic davant d'una nova repressió de la dissidència per part del règim de l'illa. Durant el seu exili, Fidel establiria una relació d'amistat amb Ernesto 'Che' Guevara i un grup de dissidents que van preparar una incursió militar contra el règim cubà.
A bord del vaixell 'Granma', Castro va partir cap a Cuba al costat d'un grup de 80 persones per intentar enderrocar a Batista. Tot i això, els soldats del règim eren esperant-los. Després de la seva fugida, ha iniciat una guerra de guerrilles al costat d'altres grups armats que s'oposaven a Batista tenint Sierra Maestra com a base d'operacions. Durant aquesta època i després de diverses victòries davant de l'Exèrcit cubà, els guerrillers liderats per Fidel van començar a adquirir notorietat internacional amb el sobrenom de 'los Barbudos'.
TRIOMF DE LA REVOLUCIÓ
El gener del 1959 s'anuncia a Santiago de Cuba el triomf de la Revolució que provocaria l'ensorrament del règim. Castro és aclamat per la població quan va entrar a l'Havana i en febrer d'aquest mateix any es convertís en primer ministre de Cuba. A partir d'aquest moment van començar les reformes de tall marxista, com la nacionalització de les indústries i l'augment del pressupost a educació i sanitat, que el van allunyar encara més de Washington i el van acostar a l'òrbita de la Unió Soviètica. El setembre de 1960 donaria el seu famós discurs davant de l'Assemblea General de les Nacions Unides i poc després, el Govern estatunidenc ordenaria el bloqueig parcial de l'illa que s'ampliaria després de les crisis dels míssils en 1962 i que segueix en vigor actualment.
En 1961, el llavors president dels Estats Units, John F. Kennedy, va llançar la invasió a Badia Cochinos amb dissidents cubans i agents de la CIA, que va resultar un fracàs, provocant un augment de la repressió davant de qualsevol veu crítica dins de Cuba i acostant-li encara més a Moscou. A l'any següent, es produiria les crisis dels míssils, després que els serveis d'Intel·ligència nord-americans descobrissin l'existència de míssils soviètics a Cuba que va provocar un dels episodis més tensos de la Guerra Freda que van estar a punt de provocar un enfrontament nuclear entre els blocs.
Durant les dècades dels seixanta i setanta, va mantenir contactes amb el Xile de Salvador Allende, va tallar relacions amb Israel com a protesta pel seu tracte als refugiats palestins i va finançar a grups comunistes a Angola, així com a diverses guerrilles de l'Amèrica Llatina. A més, va establir bones relació amb el líder libi, Moammar al-Gaddafi, davant de les mesures de cort socialista que ha iniciat el dirigent nord-africà. En 1976, Fidel va crear el càrrec de president, el qual va assumir immediatament, mantenint-se a més en el lloc de primer ministre.
En 1989, Castro va criticar les mesures aperturistes i reformes que havia iniciat el líder soviètic, Mikhaïl Gorbatxov, que portaria al final de la divisió d'Europa sota el teló d'acer i a l'ensorrament de l'URSS. Davant de la falta d'ajudes i importants aliats, Cuba va passar en els noranta per una crisi econòmica que portaria a Washington a autoritzar en 2001 el primer enviament d'aliments des que es va imposar l'embargament.
MALALTIA I LLIURAMENT DEL PODER
El 2006, Fidel Castro iniciaria la transició de poder al seu germà, Raúl Castro, després de patir una malaltia gastrointestinal que l'obligaria el 2008 a cedir el càrrec de president i primer ministre a Raúl. El 2011, tot i la seva recuperació, va cedir al seu germà el càrrec de primer secretari del Partit Comunista cubà.
Tot i que mantenia la seva acta de diputat al Parlament cubà, Fidel Castro se n'ha anat retirant de la vida pública mantenint reunions amb determinats dirigents que han visitat l'illa i publicant en els medis oficials del règim les seves reflexions sobre la política internacional i mantenint les seves opinions contra l'"imperialisme" estatunidenc.
Conegut pels seus llargs discursos i la seva actitud impetuosa, ha format part de la història viva del segle XX com a protagonista de la Guerra Freda i l'abocament de fortes crítiques contra múltiples dirigents occidentals. A més, Fidel Castro ostentava el rècord com el dirigent que com més intents d'assassinat ha sobreviscut --alguns autors asseguren que s'han produït més de 600--, la major part perpetrats per la Intel·ligència estatunidenca.
