Actualitzat 16/09/2014 12:56

Escòcia quedarà automàticament fora de la UE i de l'OTAN si guanya el 'sí' en el referèndum

Banderas de Escocia y Catalunya por la Diada de 2014, en la calle Ferran
Foto: EUROPA PRESS

Barroso veu "extremadament difícil, si no impossible" que torni a entrar i posa d'exemple a Kosovo

BRUSSEL·LES, (EUROPA PRESS)

Escòcia quedarà automàticament fora de la Unió Europea i de l'OTAN si guanya el 'sí' en el referèndum sobre la independència de dijous que ve i haurà de demanar l'entrada en les dues organitzacions, que ha de ser aprovada per unanimitat pels estats membre.

   La Comissió i el Govern escocès discrepen sobre el grau de dificultat que comportaria aquest procés.

   El president de l'executiu comunitari, José Manuel Durão Barroso, ha avisat que serà "extremadament difícil, si no impossible" que Escòcia pugui reingressar a la UE després de la seva independència ja que diversos estats membre, entre els quals ha posat d'exemple a Espanya, podrien vetar l'adhesió escocesa per no donar ales als seus propis moviments separatistes.

   "Espanya s'ha oposat fins i tot al reconeixement de Kosovo, per exemple, que fins a cert punt és un cas semblant", ha dit Barroso en una entrevista a la BBC el mes de febrer passat. "El procés mai seria fàcil, plantejaria moltes dificultats", ha insistit.

   El president de la Comissió va remetre el 2012 una carta al Parlament britànic en què exposa la doctrina oficial de Brussel·les sobre les conseqüències de la independència d'una part del territori d'un Estat membre. Aquesta doctrina data del 2004 i l'executiu comunitari l'ha esgrimit també per al cas de Catalunya.

   "Si part del territori d'un Estat membre deixa de ser part d'aquest Estat perquè es converteix en un nou Estat independent, els Tractats deixarien d'aplicar-se a aquest territori. En altres paraules, un nou Estat independent es convertiria, pel fet de la seva independència, en un país tercer respecte a la UE i els Tractats ja no s'aplicarien en el seu territori", explicava Barroso.

   Si una Escòcia independent desitgés formar part de la UE, haurà de demanar l'adhesió, que ha de ser acceptada "unànimement" pels vint-i-vuit estats membre i sotmesa "a la ratificació de tots els Estats membres i de l'Estat candidat".

   El pròxim president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, ja ha deixat clar que seguirà aquesta doctrina. "Un no es converteix en membre de la UE enviant una carta", ha destacat després de ser preguntat el juliol per l'eurodiputat d'ERC, Josep Maria Terricabras, per quina seria la seva reacció davant de la possible independència d'Escòcia i Catalunya.

   En contrast, el ministre principal escocès, Alex Salmond, sosté que una Escòcia independent podrà negociar la seva permanència a la UE en un termini reduït de 18 mesos i al·lega que el risc més alt de sortida és quedar-se al Regne Unit, ja que el primer ministre, David Cameron, vol fer el 2017 un referèndum sobre la seva permanència a la UE.

   "El Govern escocès reconeix que continuar com a membres de la UE requerirà negociacions sobre les condicions concretes. És just i adequat. Però aquestes negociacions es completaran en el període de 18 mesos entre un 'sí' el setembre i aconseguir la independència el mes de març del 2016", va dir Salmond durant un discurs davant del col·legi de Bruges a l'abril.

   Pel que fa a l'OTAN, el Govern escocès ha anunciat que en cas d'independència la seva intenció és adherir-se a l'Aliança Atlàntica com a Estat lliure d'armes nuclears. El secretari general de l'OTAN, Anders Fogh Rasmussen, ha tornat a repetir aquest dilluns que una Escòcia independent hauria d'aconseguir un suport unànime dels països membres si vol reingressar.

   "Si un nou Estat independent vol ser membre de l'OTAN haurà de sol·licitar la seva pertinença. I una sol·licitud tal serà tractada exactament de la mateixa manera que totes les sol·licituds i, al final, requerirà el consens, la unanimitat, per acceptar un nou membre de l'Aliança", ha explicat en un col·loqui a Brussel·les.

   Al marge de les diferents interpretacions, la victòria del 'sí' en el referèndum de dijous provocarà un terratrèmol a la UE de conseqüències difícils de predir al posar en qüestió per primera vegada les fronteres dels Estats membre.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés