Podria convertir-se en president de França als 39 anys i amb un projecte encara en construcció
PARÍS, 23 abr. (EUROPA PRESS) -
Emmanuel Macron (Amiens, 1977) va començar fa menys d'una dècada a coquetejar amb la política, aparcant momentàniament una meteòrica carrera al món empresarial per elaborar informes amb els quals assessorava a dirigents de diferents signe polític. Ara, frega amb els dits la possibilitat de ser el governant més jove de França des de l'època de Napoleó.
Filòsof, politòleg i economista de formació, va començar la seva carrera laboral sent inspector financer, encara que no va trigar a donar el salt a la prestigiosa Banca Rothschild, on va teixir una xarxa de relacions que l'acabarien apropant a les altes esferes polítiques.
Macron, antic militant socialista, va participar en la campanya electoral de 2012 com a assessor de programes per a François Hollande, qui acabaria premiant-li amb un lloc d'assessor presidencial. Amb prou feines dos anys després, ja havia ascendit a ministre d'Economia, un càrrec on va romandre altres dos anys i on va començar a deixar clar les línies del programa que ara exhibeix el seu rostre en portada.
No va dubtar a criticar algunes de les 'vaques sagrades' de la lluita social francesa, com la jornada setmanal de 35 hores, el blindatge dels contractes i les ocupacions vitalícies dels funcionaris. A cop de polèmica i aplaudiments, va passar en poc temps de ser un desconegut per a la ciutadania francesa a ser la veu d'un centre orfe de líder.
A l'agost de 2016 va abandonar el Ministeri i va consumar la ruptura amb Hollande, el seu mentor polític, per llançar-se a l'aventura d'un projecte nou: En Marche!. Macron volia llançar una "revolució democràtica" i ser alternativa en un imminent escenari electoral que ja llavors era convuls, amb un Partit Socialista en caiguda lliure i una ultradreta clarament afermada.
Molts analistes el van veure llavors com a flor d'un dia, com un nou estel en la política gal·la que acabaria atropellat per la maquinària dels grans partits. Vuit mesos després, els que vaticinaven com el seu possible major èxit l'obtenció del 10 per cent dels vots veuen com totes les enquestes el situen amb més del doble en intenció de vot.
PROGRAMA
Macron s'ha venut com el candidat de la classe mitjana --el "candidat dels diners" segons Le Pen-- i ha evitat públicament escorar-se a esquerra o dreta, rebutjant fins i tot aquesta diatriba. "El que vull és un programa que porti a França al segle XXI", va dir durant un acte.
L'exministre ha promès inversions per valor de 50.000 milions d'euros, 15.000 milions dels quals corresponen a formació laboral i d'altres a energia i medi ambient. El seu objectiu també passa per estalviar 60.000 milions d'euros mitjançant diferents reformes de l'administració, entre elles una modernització que permetria reduir la despesa en 25.000 milions.
La jornada laboral de 35 hores setmanals seguiria encara que subjecta a negociació, mentre que els treballadors amb menys ingressos quedarien exempts de certs pagaments. En l'àmbit fiscal, l'impost de societats es reduiria del 33 al 25 per cent.
La seguretat és part destacada de la campanya i, en relació a aquest tema, Macron ha promès crear 15.000 places en presons, contractar 10.000 policies i pujar la despesa en Defensa fins al 2 per cent del PIB. També ha inclòs mesures específiques sobre immigració, com la resolució de les sol·licituds d'asil en un termini màxim de sis mesos; o integració, fomentant per exemple la contractació de persones de determinats barris.
A nivell de funcionament polític, Macron vol reduir el nombre de diputats i senadors, retallar l'administració local, prohibir que els càrrecs electes realitzin tasques de consultoria i il·legalitzar la contractació de familiars com a assistents, en una clara al·lusió a l'escàndol que ha enfonsat la campanya del seu rival François Fillon.
PROS I CONTRES
A favor de Macron juga l'irrefrenable declivi del Partit Socialista, incapaç de recompondre's d'uns anys complicats malgrat la prematura retirada d'un injuriat Hollande, que al desembre de 2016 va prendre una decisió sense precedents en la V República al no aspirar si més no a la reelecció.
El candidat oficial socialista, Benoît Hamon, ha quedat provisionalment i per sorpresa a bord d'una nau que fa aigües i de la qual han optat per saltar pesos pesats com l'ex primer ministre Manuel Valls. El 'vot útil' a Macron ha convençut aquests dirigents, temorosos d'una segona volta entre dos candidats conservadors --Fillon i Le Pen--.
Si Macron s'imposa en les eleccions del 7 de maig es donaria la circumstància que estaria sol davant el perill, en la mesura en què ha començat el seu particular castell de naips pel cim. En Marche! tindria el seu líder dormint a l'Elisi però a cap diputat ni senador amb el qual explicar al cent per cent, almenys de moment.
Conscient que aquest és un dels principals llastos de la seva campanya, Macron confia que els francesos segueixin també la mateixa senda en les eleccions parlamentàries previstes per al mes de juny. En aquest sentit, espera que si obté la victòria en les presidencials, els ciutadans li concedeixin també la mateixa confiança als seus subalterns.
Macron ha subratllat que, si no guanya, no es presentarà de nou a les legislatives, en les quals en canvi sí se la jugaran més de mig miler d'aspirants seleccionats d'un total de 14.000. La meitat d'ells procedeixen de la societat civil i l'altra meitat del món polític i els seus perfils serien similars als de les 15 persones que arribaran a ministres: "Triats per les seves competències".
VIDA PERSONAL
La campanya electoral de Macron ha estat relativament tranquil·la en vista de les d'alguns dels seus rivals, encara que no ha estat exempta de polèmiques. L'exministre ha negat que tingués comptes en paradisos fiscals o que hagués heretat fa uns mesos una fortuna d'un empresari amic, si bé ha estat la part familiar la que més titulars ha copat en aquests mesos.
Al febrer es va veure obligat a desmentir que mantenia una relació homosexual fora del matrimoni, en un to jocós que, no obstant això, ocultava el malestar de part de la seva campanya davant la possibilitat que mitjans afins al Kremlin estiguessin tractant de perjudicar Macron de cara a les eleccions.
L'exministre va lamentar llavors el dany que aquest tipus d'especulacions suposava per a la seva dona, Brigitte Trogneux, la professora de la qual es va enamorar sent encara un adolescent. Un llibre de recent publicació explica de fet el terratrèmol que va suposar per a la família Macron descobrir que el seu fill menor d'edat començava una relació amb una mestra 24 anys major, casada i amb tres fills.
Més de dues dècades després, tots dos segueixen junts, amb noces pel mig --es van casar l'any 2007-- i Macron és ja aviastre. Si es compleixen les enquestes, tots dos podrien haver de mudar-se a l'Elisi una vegada es tanquin els col·legis electorals el proper 7 de maig.
