Actualitzat 23/04/2017 11:22

Els francesos comencen a votar en les eleccions més convulses dels últims temps

Eleccions presidencials a França
ROBERT PRATTA

   Quatre candidats parteixen amb opcions d'obtenir una de les dues places que donen dret a la segona volta del 7 de maig

   PARÍS, 23 abr. (EUROPA PRESS) -

   Els francesos han començat a votar aquest diumenge en unes eleccions presidencials que serviran per passar pàgina als cinc anys de govern socialista. Quatre candidats parteixen amb opcions d'accedir a la segona volta, si bé pocs s'atreveixen a pronosticar un resultat que podria estar marcat pels indecisos i la por al terrorisme.

   Els 66.546 centres de votació han obert a les 8.00 i tancaran a les 19.00, una hora més tard que en els comicis anteriors. No obstant això, en algunes localitats la jornada electoral es prorrogarà fins a les 20.00. Als territoris d'ultramar els francesos van començar a votar el dissabte. Els primers a fer-ho van ser els ciutadans de Saint-Pierre et Miquelon.

   França va tornar a veure's sacsejada el dijous per un atemptat, en aquesta ocasió als Camps Elisis, un dels llocs més simbòlics i transitats de la capital. L'atac, reivindicat pel grup terrorista Estat Islàmic, va afegir el penúltim capítol a la campanya electoral més convulsa i oberta de la història recent.

   Més de 45 milions d'electors dins del país i 1,3 milions a l'estranger estan cridats a decidir qui volen que succeeixi a François Hollande com a inquilí de l'Elisi. Amb l'actual president fora de joc --un fet inèdit a la V República--, onze aspirants es disputen una presidència que ningú té encara garantida.

   La líder del Front Nacional, Marine Le Pen, ha figurat en tot moment com un dels noms amb clares opcions de passar a la segona volta del 7 de maig, en la mesura en què les enquestes l'han situat durant els últims mesos entre les dues candidatures més votades aquest diumenge. Si ho aconsegueix, reeditaria l'èxit assolit pel seu pare l'any 2002.

   Els sondejos situen lleugerament per davant de Le Pen al líder del moviment En Marche!, Emmanuel Macron, qui amb una formació encara en construcció ha aconseguit convertir-se en el rival a batre. Sense cap diputat a l'Assemblea Nacional, l'exministre d'Economia vol començar la casa per la teulada i convertir-se en el president més jove (39 anys) a prendre possessió des de Napoleó.

   El duel Le Pen-Macron és, 'a priori', el més probable, encara que a uns tres punts percentuals se situen els altres dos candidats amb més opcions: el representant dels Republicans, l'ex primer ministre François Fillon, i el líder de França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon. El primer ha aconseguit arribar viu a la meta malgrat ser imputat per la suposada concessió d'ocupacions fictícies a familiars, mentre que el segon s'ha disparat en les últimes setmanes després de la seva participació al debat televisat.

   L'amalgama electoral ha donat motiu a tot tipus de balls entre les famílies polítiques, especialment després que el candidat socialista, Benoît Hamon, hagi quedat pràcticament descartat de la pugna amb una intenció de vot inferior al 10 per cent. El seu rival en primàries, l'ex primer ministre Manuel Valls, ha demanat el vot per Macron, a qui també han recolzat dirigents conservadors com Dominique de Villepin.

RESULTAT OBERT

   Quatre candidats parteixen, per tant, amb opcions d'obtenir una de les dues places que els garantiran un lloc en la segona ronda electoral del 7 de maig. Els analistes adverteixen que el resultat podria estar marcat pel nivell d'abstenció i indecisos --almenys un 30 per cent 'no sap, no contesta' en els sondejos-- i per les conseqüències polítiques de l'últim atemptat.

   L'atac contra policies del dijous ha servit a Le Pen per recordar els riscos als quals s'enfronta França, un dels grans dogmes d'una campanya en la qual ha advocat per controlar la immigració i tancar les fronteres. També està per veure si aquest tipus de cops afavoreix els partits més consolidats i perjudica aventures més personalistes com les de Macron i Mélenchon.

   El resultat es coneixerà previsiblement la nit del diumenge. Els més de 66.000 col·legis habilitats obriran a les 8.00 i tancaran a les 19.00, encara que en algunes grans ciutats estaran oberts fins a les 20.00 hores. Fins a aquest moment no es coneixerà cap dada estimativa o oficial més enllà de la xifra parcial d'abstenció.

   A partir d'aquesta hora, tot dependrà de l'ajustat dels vots, en la mesura en què només cal conèixer quins són els dos candidats que acumulen un major nombre de sufragis. Amb aquests dos noms sobre la taula, començarà un ball de reaccions en el qual els nou aspirants perdedors podrien demanar el vot per a algun dels supervivents.

   El vencedor final obtindrà un mandat de cinc anys renovable en una ocasió. Una de les seves primeres responsabilitats serà la formació de govern, si bé el calendari electoral no dóna treva a França i al juny se celebraran les dues voltes dels comicis per triar els 577 diputats que conformen l'Assemblea Nacional.

SEGURETAT

   França celebra aquestes eleccions sota l'estat d'emergència que es va decretar arran de la cadena d'atemptats perpetrada el 13 de novembre de 2015 a París. El grup terrorista Estat Islàmic va reivindicar aquest atac, en el qual van perdre la vida un total de 130 persones.

   El Govern va activar llavors la denominada 'Operació Sentinelle' (Sentinella) per desplegar a l'Exèrcit en alguns dels llocs més sensibles de la geografia gal·la. L'operació compta actualment amb uns 7.000 militars, si bé el ministre de l'Interior, Matthias Fekl, ha confirmat que 50.000 policies i gendarmes participaran en l'operatiu especial per les eleccions.

   "No es descarta cap amenaça. El nostre objectiu és permetre que el sufragi universal s'expressi lliure i serenament", va dir Fekl el 16 d'abril, un dia abans que dues persones fossin detingudes a Marsella per preparar un atemptat de forma imminent i quatre abans que els Camps Elisis es convertissin en epicentre del terror.

   El primer ministre, Bernard Cazeneuve, va advertir aquest divendres que "res ha d'entorpir aquest moment democràtic, fonamental per al nostre país". La veritat és que la Constitució només contempla l'ajornament d'unes eleccions "si, abans de la primera volta, un dels candidats mor o es troba impedit", tal com resa l'article 7.

Más noticias



www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés