Actualitzat 05/02/2016 11:25

Correa es pregunta qui compensarà els danys provocats a Assange i a l'Equador

Rafael Correa
COLPRENSA

QUITO, 5 Febr. (EUROPA PRESS) -

   El president de l'Equador, Rafael Correa, s'ha preguntat aquest dijous qui compensarà els danys provocats al fundador de Wikileaks, Julian Assange, i a l'Equador, després que Suècia confirmés que el grup de treball de l'ONU encarregat d'analitzar la denúncia per "detenció il·legal" presentada per Assange ha decidit a favor seu.

   "L'ONU ha donat la raó a l'Equador després de tants anys" en qualificar d'"il·legal" el confinament del fundador de WikiLeaks, que continua reclòs a l'ambaixada de l'Equador a Londres des del 2012 sota condició d'asil.

   "Ens donen la raó després de tants anys, però, qui compensarà els danys que se li van fer a Assange i a l'Equador? Vostès saben quant costa mantenir la seguretat a l'ambaixada?", ha afegit Correa després de reunir-se a Quito amb el seu homòleg turc, Recep Tayyip Erdogan, que es troba en visita oficial al país.

   Unes hores abans, el ministre d'Exteriors de l'Equador, Ricardo Patiño, va aclarir que el seu Govern mantindrà la protecció al fundador de Wikileaks amb independència del que decideixin les Nacions Unides sobre el cas.

   "Nosaltres li hem donat la protecció i, per descomptat, es manté aquesta protecció perquè es mantenen els fonaments pels quals li vam donar asil", ha dit el canceller equatorià en declaracions recollides per l'agència de notícies Andes.

   Patiño ha desvinculat així la posició de l'Equador del que decideixin les Nacions Unides. "Per alguna raó ell està assenyalant que, si no li donen la raó, s'entregarà. Segurament pensa que sí que li donaran la raó", ha afegit.

   El grup de treball de l'ONU per a les detencions arbitràries té previst exposar aquest divendres els resultats de la investigació sobre el cas Assange, que va impugnar les iniciatives de Suècia i el Regne Unit per detenir-lo i extradir-lo.

   "Sabem que el grup de treball de les Nacions Unides que tracta els temes de detencions arbitràries ha tingut més d'un any per analitzar el cas. Entenem que ja s'ha pronunciat (...) i conec especulacions sobre el possible resultat, però no és res oficial i no puc pronunciar-me", ha explicat Patiño.

ASSANGE VS. EL REGNE UNIT

   Assange, que continua reclòs a l'ambaixada de l'Equador a Londres des del 2012, ja ha avançat en un comunicat que s'entregarà a les autoritats britàniques si les Nacions Unides decideix en contra d'ell, ja que no hi hauria lloc a altres apel·lacions.

   Tot i això, "si preval i es determina que els actors estatals han actuat de manera il·legal, espero que em tornin immediatament el passaport i es posi fi a qualsevol nou intent d'arrestar-me", ha reclamat.

   La Policia britànica, per part seva, ha advertit que l'ordre d'arrest contra el periodista australià per violació "segueix en vigor" i, per tant, detindrà Assange si abandona la legació diplomàtica equatoriana.

   A més, el Govern del Regne Unit ha subratllat que el fundador de Wikileaks no està arrestat. "De fet, està evitant voluntàriament una detenció legal en elegir seguir a l'Ambaixada equatoriana", ha indicat un portaveu del Foreign Office.

CAS ASSANGE

   El periodista porta reclòs a l'Ambaixada a Londres des del 19 de juny del 2012, quan va sol·licitar asil polític a l'Equador. Tot i que aquest li va concedir, el Regne Unit es va negar a donar-li un salconduit, insistint que té l'"obligació legal" d'extradir-lo a Suècia.

   El fundador de Wikileaks ha estat objecte de quatre denúncies per violència sexual a Suècia, de les quals tres van prescriure l'any passat, tot i que encara segueix vigent el càrrec més greu, el de violació, que no decaurà fins al 2020.

   Assange va sol·licitar asil polític argumentant que es troba en un "estat d'indefensió" davant de la possibilitat que, una vegada a Suècia, sigui extradit als Estats Units, on suposadament s'està celebrant un judici secret, sense que Austràlia --el seu país d'origen-- ho impedeixi.

   L'informador assegura que és víctima d'una "persecució política" per part dels Estats Units per revelar centenars de milers de documents classificats del departament d'Estat sobre les guerres a l'Iraq i Afganistan i sobre les relacions diplomàtiques amb altres països.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés