BOGOTÀ, 27 nov. (EUROPA PRESS) -
L'exèrcit de Colòmbia ha anunciat la suspensió d'operacions militars des d'aquest dijous per facilitar els alliberaments del general Rubén Darío Alzate Mora, el caporal Jorge Rodríguez Contreras i l'advocada Glòria Urrego Pava, després d'haver rebut les coordenades on tindrà lloc l'entrega per part de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC).
"D'acord amb el memoràndum d'entesa i protocol de seguretat que van signar el Ministeri de Defensa Nacional i el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) el dissabte 22 de novembre, i després d'haver rebut aquest dimecres les coordenades de l'àrea geogràfica on es realitzarà l'alliberament, es donarà inici a la suspensió de les operacions de la Força Pública a l'àrea a partir de les 00.00 hores del 27 de novembre", diu el comunicat del Ministeri de Defensa Nacional.
En el text, les Forces Armades han afirmat que la seva prioritat és "el retorn dels segrestats sans i estalvis amb les seves famílies". Alzate, Urrego i Rodríguez van ser segrestats pel front 29 de les FARC el diumenge 16 de novembre al departament del Chocó.
Aquest mateix dimecres el president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, ha confirmat que els alliberaments tindran lloc dissabte i ha afegit que el Comitè Internacional de la Creu Roja, que fa mediador, ja ha activat els protocols de la missió humanitària, segons informen els mitjans colombians.
La guerrilla, per part seva, ha denunciat que durant l'alliberament dels soldats Jonathan Andrés Díaz i Paulo Cesar Rivera aquest dimarts a Arauca "va aparèixer una patrulla de l'Exèrcit a la zona", fet que va obligar a canviar el lloc previst per a l'entrega.
EL DIÀLEG, EN JOC
El segrest d'Alzate, home de confiança del president a les Forces Armades, va portar Santos a anunciar la suspensió del diàleg de pau, perquè considera que les FARC havien violat la ferma promesa que van fer el 2012 de renunciar al segrest amb finalitat extorsiva.
Després de diversos dies de confusió, les FARC van reivindicar els últims segrestos subratllant que els cinc ostatges eren "presoners de guerra", i van anunciar la seva intenció d'alliberar-los, per a la qual cosa finalment van arribar a un acord amb el Govern colombià.
