Actualitzat 21/10/2014 12:08

La Fiscalia declara delicte de lesa humanitat i crims de guerra l'extermini d'UP

Militares colombianos en busca de guerrilleros de las FARC y el ELN
Foto: COLPRENSA/CALDAS ALVAREZ, MARIA CAMILA

Han estat obra de paramilitars "en alguns casos en associació amb agents de l'Estat", segons el fiscal

BOGOTÀ, 21 Oct. (Colprensa/EP)

La Fiscalia de Colòmbia ha declarat aquest dilluns delictes de lesa humanitat i crims de guerra 34 homicidis comesos contra dirigents, integrants i simpatitzants del partit d'esquerra Unió Patriòtica (UP), entre els quals hi ha l'assassinat del candidat presidencial Bernardo Jaramillo Ossa i el líder del partit, José Antequera.

   Segons ha explicat el fiscal general, Jorge Fernando Perdomo Torres, "es va aconseguir establir que aquí ens trobem davant delictes de lesa humanitat i crims de guerra". "Delictes de diferent categoria, com homicidis, desaparició forçada i altres delictes, com el delicte d'amenaces", ha afegit.

   En l'esmentat context, la Direcció d'Anàlisi i Context de la Fiscalia va determinar que aquestes conductes tendents a la victimització a nivell nacional de membres i simpatitzants d'Unió Patriòtica, han estat casos d'extermini i execució general, reiterada i sistemàtica dins del conflicte intern.

   Alhora, Perdomo ha confirmat que "es va aconseguir determinar que es tracta d'atacs comesos per grups paramilitars, en alguns casos, en associació amb agents de l'Estat, atacs generalitzats, sistemàtics reiterats contra la població civil, ocorreguts entre el 1986 i el 1996".

RESPONSABILITAT DE MEMBRES DE L'EXÈRCIT

   La hipòtesi de la Fiscalia ve avalada per l'informe de la policia Judicial del 31 de març del 2011, en què s'assenyala la presumpta responsabilitat d'alguns membres de l'Exèrcit Nacional en els fets investigats.

   Alhora, pel testimoni del coronel retirat Carlos Alfonso Velásquez del 13 de juliol del 2011, que indica la presumpta responsabilitat d'alguns membres de l'Exèrcit Nacional a la comissió dels fets i els seus presumptes nexes amb grups armats il·legals.

   També se sustenta en la declaració de l'exparamilitar Ólmer Naya, en la qual es relaciona alguns polítics del Urabá en els actes de violència contra membres d'Unió Patriòtica en aquesta zona del país, així com en la indagatòria de Éver Veloza García, àlies 'HH', del 16 de juliol del 2014 en la qual accepta per línia de comandament la responsabilitat a la comissió dels fets.

- Declaració de José Ruperto García, àlies 'el Gato', del 20 d'agost del 2014 a la qual entre d'altres dóna compte de la presumpta participació de l'alguns membres de l'Exèrcit Nacional a la comissió de la conducta.

ELS PROCESSOS QUE COBREN VIGÈNCIA

   Al declarar la Fiscalia aquests 34 casos com a crims de lesa humanitat s'aconseguirà que no prescriguin i que continuïn en investigació. Tot i això, Perdomo ha explicat que "no significa això que altres casos de membres o simpatitzants del partit polític de la Unió Patriòtica no siguin considerats com a crims de lesa humanitat o crims de guerra".

   "Podran ser considerats, però ja l'anàlisi serà molt més fàcil, ja que ja tenim totalment construït el context", ha subratllat.

   A més, ha recordat que en aquesta investigació hi ha casos que es troben en el Sistema Interamericà de Drets Humans, com la massacre de l'Aracatazo i l'atemptat contra Bernardo Jaramillo Ossa.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés