MEDELLÍN, 1 des. (Reuters/EP) -
Milers de seguidors del Chapecoense i de l'Atlético Nacional van rendir aquest dimecres a la nit a Chapecó i Medellín un homenatge a les víctimes de l'accident aeri de dilluns passat quan l'equip brasiler viatjava per disputar l'anada de la final de la Copa Sud-americana.
71 persones, incloent jugadors, el tècnic, directius i periodistes, van perdre la vida quan l'avió que traslladava el Chapecoense a Colòmbia es va estavellar dilluns a la nit en una zona muntanyosa, en la pitjor tragèdia aèria del país sud-americà en més de dues dècades i la més greu per al futbol brasiler. Només sis persones, incloent tres jugadors, van sobreviure.
L'accident va polvoritzar els somnis d'un modest equip que el 2014 va pujar meteòricament des de la quarta divisió a l'elit, va aconseguir arribar a una final continental, i que no va poder jugar el que hauria estat el partit més important de la seva història.
Per aquesta raó, el dia que havia de celebrar-se el partit a Medellín, els aficionats dels dos equips van poblar les grades tant de l'Anastasio Girardot com de l'Arena Condá per rendir un bonic homenatge a les víctimes. Dos escenaris separats per molta distància, però units en el mateix dolor.
A Colòmbia, més de 40.000 assistents van arribar a la mateixa hora del començament del partit i van omplir les grades de l'estadi Atanasio Girardot i els seus voltants. Tots ells van ser abillats amb samarretes, flors, globus i llums blanques per mostrar el seu respecte pel rival. Fins i tot l'estadi va haver de tancar les portes i impedir l'entrada a més aficionats que van decidir quedar-se pels voltants.
En record dels morts, es van alliberar 71 coloms, mentre que el tècnic, els jugadors i els dirigents de l'Atlético Nacional van sortir al terreny de joc amb flors a les mans per acomiadar simbòlicament el Chapecoense.
"La rivalitat va passar a un segon pla, estem amb el poble de Chapecó, perquè sentin tot el suport des de Medellín i tot Colòmbia, perquè avui no coneixem colors, som Chapecó", ha indicat un jove aficionat. "Esperàvem un partit excel·lent, no són tan grans com el Nacional però venien per donar-ho tot. Aquesta nit som seguidors del Chapecoense", ha comentat Lidia Álzate, una mestressa de casa de 41 anys.
A més, helicòpters de la Força Aèria Colombiana que va participar en les tasques de rescat de les víctimes van sobrevolar l'estadi durant la cerimònia i membres de la banda de guerra de l'Exèrcit colombià van dur banderes del Brasil, Paraguai i Veneçuela, els països d'origen de les víctimes.
"Oooooeeee, oooeeee, som-hi Chape", van cantar els aficionats que van estendre a les tribunes pancartes que deien 'El futbol no té fronteres' i 'Tots som chapecoenses'.
"En aquest moment de gran tristor les expressions de solidaritat que aquí trobem ens ofereixen un grau de consol immens, una llum en la foscor quan provem de comprendre l'incompressible", ha assenyalat el ministre de Relacions Exteriors del Brasil, José Serra. A més, ha assegurat que els dos equips comparteixen en el blanc i el verd a l'equipació, colors símbols de pau i d'esperança.
CHAPECÓ PLORA ELS SEUS HEROIS
De manera simultània, a Chapecó, l'Arena Condá, estadi del Chapecoense, es va omplir d'aficionats que volien homenatjar el seu equip i retre'ls un homenatge amb tambors, banderes i càntics.
A les primeres files de l'estadi s'hi van situar els familiars de les víctimes, mentre que els nens de les categories inferiors van saltar al camp amb les seves equipacions i van fer una volta a l'estadi en una nit que es va tenyir de verd i després es va il·luminar de blanc quan tots els assistents van alçar els seus mòbils al cel.
A les 21:45, hora local, els aficionats van ovacionar sorollosament quan el videomarcador va mostrar l'alineació dels seus herois, al costat dels noms dels directius i els periodistes també morts. El silenci que va inundar per moments l'Arena Condó només es va veure interromput pels càntics dels aficionats que van explotar cridant "Campions, campions!".
"L'equip era la nostra ciutat, la nostra alegria del cap de setmana, era una cosa inexplicable per a nosaltres. Crec que, d'alguna manera, el partit de la setmana passada va ser un comiat", ha afirmat Ghetly Ranzan, un funcionari de 37 anys que encara recorda la primera trobada del Chapecoense en el qual va assistir, l'any 1985.
