Actualitzat 24/04/2017 18:16

La despesa militar augmenta el 2016 fins a situar-se en el 2,2% del PIB mundial

Arma de foc, pistola
PIXABAY

EUA augmenta per primera vegada des del 2010 la seva despesa en armament mentre que Rússia torna a la tercera plaça per darrere de la Xina

MADRID, 24 Abr. (EUROPA PRESS) -

La despesa militar mundial ha aconseguit els 1.686 bilions de dòlars (1.551 milions d'euros) el 2016, la qual cosa suposa un increment del 0,4 per cent pel que fa al 2015 i representa el 2,2 per cent del PIB mundial, d'acord amb l'últim informe de l'Institut Internacional d'Estudis per a la Pau d'Estocolm (SIPRI) presentat aquest dilluns.

Segons aquest document, els Estats Units es manté com el país amb la despesa militar anual més gran del món, mentre que Europa occidental augmenta la despesa per segon any consecutiu. A més, la tendència creixent dels últims anys ha continuat a Àsia i Oceania, a Europa Oriental i Central i en el nord d'Àfrica. En contrast, ha caigut a Amèrica Central i del Sud, a Orient Pròxim (encara que no es disposa de dades suficients) i a l'Àfrica subsahariana.

Després dels Estats Units, el creixement del qual entre 2015 i 2016 ha estat de l'1,7 per cent, arribant als 611.000 milions de dòlars (562.000 milions d'euros), la Xina ha estat el segon país que més diners ha destinat a aquest efecte, 215.000 milions de dòlars (197.000 milions d'euros), la qual cosa suposa un creixement menor pel que fa al dels últims anys, segons SIPRI.

En tercera posició se situa Rússia després d'augmentar també la seva despesa aconseguint els 69.200 milions de dòlars. L'Aràbia Saudita, que ocupava el tercer lloc de la llista el 2015, descendeix al quart lloc amb una despesa de 63.700 milions de dòlars, la qual cosa suposa una caiguda del 30 per cent. El cinquè país amb major despesa és l'Índia, que registra un creixement del 8,5 per cent fins als 55.900 milions de dòlars.

EUA AUGMENTA LA DESPESA DE NOU

Malgrat mantenir-se al capdavant com a potència militar mundial, els Estats Units apunten el seu primer increment des del 2010, la qual cosa podria indicar la fi d'una tendència de descensos, fruit de la crisi econòmica i de la retirada de les tropes nord-americanes de l'Afganistan i l'Iraq.

"Malgrat les restriccions legals continuades al pressupost global dels Estats Units, els increments en despesa militar van ser acordats pel Congrés", ha afirmat la directora del programa d'Armes i Despesa Militar (AMEX) de SIPRI, Aude Fleurant, que ha afegit que "els patrons futurs de despesa són incerts a causa del canvi de la situació política als Estats Units".

Els països amb un increment més gran entre 2015 i 2016 són els d'Europa central. La despesa global en aquesta zona ha crescut un 2,4 per cent el 2016, segons l'informe. "El creixement en la despesa de molts països d'Europa Central es pot atribuir parcialment a la percepció que Rússia representa una amenaça més gran", ha afirmat l'investigador del programa AMEX de SIPRI, Siemon Wezeman, que ha matisat que aquesta sensació es produeix "tot i que la despesa de Rússia el 2016 va ser només del 27% del total conjunt dels països europeus membres de l'OTAN".

Pel que fa a Europa Occidental, la despesa augmenta en tots els països menys en tres, amb un increment que aconsegueix el 2,6 per cent. Itàlia és el país amb el creixement més notable, un 11 per cent més que pel que fa al 2015.

GRANS CAIGUDES ALS PAÏSOS EXPORTADORS DE PETROLI

Per la seva banda, l'investigador del programa AMEX de SIPRI, Nan Tian, ha assegurat que "la caiguda dels ingressos pel petroli i els problemes econòmics associats, relacionats amb el descens del preu del cru, va forçar molts països exportadors a reduir la seva despesa militar". "Per exemple, entre 2015 i 2016, l'Aràbia Saudita va efectuar la reducció absoluta més gran en despesa militar" (25.800 milions de dòlars, 23.700 milions d'euros), ha explicat.

Les retallades més notables en despesa militar el 2016 relacionades amb la caiguda del petroli s'han produït a Veneçuela (56 per cent), el Sudan del Sud (54 per cent), l'Azerbaidjan (36 per cent), l'Iraq (36 per cent) i l'Aràbia Saudita (30 per cent). Altres descensos notables es van donar a Angola, l'Equador, el Kazakhstan, Mèxic, Oman i el Perú.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés