Publicat 06/05/2015 14:55

El copilot de Germanwings va maniobrar per baixar bruscament en el vol precedent al sinistrat

Registro de actividad del copiloto de Germanwings
BEA / EUROPA PRESS

Va accionar un mínim de cinc vegades els comandaments perquè l'aeronau baixés fins a 100 peus quan ja estava baixant

PARÍS, 6 maig (EUROPA PRESS) -

Andres Lubitz, el copilot de l'avió de Germanwings que es va estavellar als Alps francesos el 24 de març, va manipular els controls de la mateixa aeronau en el vol precedent perquè baixessin bruscament fins a 100 peus, segons consta a l'informe preliminar elaborat per l'Oficina d'Investigació i Anàlisi d'Accidents d'Aviació Civil de França (BEA).

"En el vol precedent al de l'accident, durant el descens, es van registrar diverses seleccions d'altitud cap a 100 peus mentre el copilot va estar sol en la cabina de comandament", ha assegurat la BEA, en el capítol de conclusions de l'informe de la investigació preliminar.

Les dades aportades pel Registrador de Dades de Vol (FDR) --la 'caixa negra' que emmagatzema tots els paràmetres del vol-- posen de manifest que en el vol de Düsseldorf a Barcelona, segons després de la sortida del comandant de la cabina, Lubitz va accionar per primera vegada l'instrumental perquè l'avió baixés a 100 peus i ho va fer en altres quatre ocasions fins que va tornar el seu company.

El gràfic de la BEA amb les dades del selector d'altitud de l'aeronau mostra que Lubitz va accionar per primera vegada aquest comandament transcorreguts uns segons de la sortida del comandant de la cabina, a les 7.20 hores i 50 segons. Després de fer-ho breument una altra vegada i recuperar un altre cop l'altitud correcta, Lubitz va tornar a programar una baixada a 100 peus a les 7.22 hores i 30 segons i va mantenir aquesta altitud durant uns 50 segons. L'últim canvi d'altitud fins a 100 peus es va prolongar durant pocs segons i va acabar a penes deu segons abans que el comandant cridés per tornar a entrar en cabina.

En el vol de tornada de Barcelona a Düsseldorf, Lubitz es va tornar a quedar sol al comandament de l'aeronau i va accionar els comandaments per fer baixar bruscament l'avió i estavellar-la als Alps francesos, provocant la mort de les 150 persones que viatjaven a bord.

A l'informe de la investigació preliminar, la BEA assenyala que l'avió "tenia un certificat d'aeronavegabilitat vàlid" i no havia patit cap fallada que "fos incompatible amb el vol planificat", així com que la tripulació "posseïa les llicències i habilitacions requerides per fer el vol".

En aquest sentit, la BEA explica que els arxius professionals del comandant i del copilot mostren que el nivell professional de tots dos estava "per sobre dels estàndards".

UN DESCENS CONTINU I CONTROLAT AMB PILOT AUTOMÀTIC

En el relat del vol sinistrat, l'informe exposa que el comandant va sortir de la cabina quan va començar la fase de creuer i que el copilot va canviar la selecció d'altitud del pilot automàtic de "38.000 peus a 100 peus" quan "es trobava sol en la cabina de comandament". "L'aeronau va iniciar llavors un descens continu i controlat amb pilot automàtic", afirmen els investigadors francesos.

Durant el descens del vol sinistrat, la BEA constata que hi va haver diverses comunicacions de l'exterior per intentar parlar amb la persona que controlava l'aeronau i que cap va tenir resposta. El centre de control de Marsella va telefonar "onze vegades en tres freqüències diferents" i no hi va haver "cap resposta" i el sistema militar de defensa francès "va intentar contactar" amb el vol "tres cops" durant el descens i tampoc va obtenir resposta.

En aquests minuts, a més, va sonar l'avís per poder tornar a accedir a la cabina quan havien transcorregut quatre minuts i set segons de la sortida del comandant i no hi va haver cap reacció. "L'intèrfon va sonar en la cabina de comandament, quatre minuts i 40 segons després que el comandant l'hagués abandonat", relata la BEA.

"Cap de les trucades de l'intèrfon va suscitar cap resposta", assenyala, abans d'exposar que la 'caixa negra' amb les dades de vol va registrar "un moviment de la palanca dreta de control" de l'aeronau durant uns 30 segons, quan quedava un minut i 33 segons per a l'impacte, i que aquest moviment va ser "insuficient per desconnectar el pilot automàtic".

"El pilot automàtic i l'empenta automàtica es van mantenir connectats fins al final de les gravacions del CVR i del FDR", indiquen els investigadors francesos, per després reiterar que "el so de la respiració" del copilot va quedar gravat "fins pocs segons abans" de l'impacte.

L'informe exposa que Lubitz va patir "un episodi de depressió" que va requerir que prengués medicació i que veiés endarrerida la renovació del seu certificat mèdic per poder volar entre abril i juliol del 2009". Des d'aquest mes, el copilot tenia un certificat mèdic amb "restriccions".

VA ESTAVELLAR L'AVIÓ "DE MANERA INTENCIONADA"

Després d'analitzar els factors del vol i del precedent, la BEA conclou que el copilot "es trobava sol en la cabina de comandament" en el moment del sinistre i que, "de manera intencionada", "va modificar les instruccions del pilot automàtic per fer baixar l'aeronau fins que impactés amb el terreny".

"No va obrir la porta de la cabina de comandament durant el descens, malgrat les sol·licituds d'accés fetes a través del teclat numèric, l'intèrfon de cabina i les comunicacions de ràdio", afirma.

DUES LÍNIES PRINCIPALS D'INVESTIGACIÓ

L'agència d'investigació francesa ha informat que les seves indagacions se centraran ara en "les fallades sistèmiques que podrien haver conduït a aquest accident" basant-se en dues línies "principals". D'una banda, analitzarà la relació actual entre "la confidencialitat mèdica i la seguretat del vol" per explicar "com i per què un pilot pot trobar-se en una cabina de comandament amb la intenció de causar la pèrdua de l'aeronau i els seus ocupants.

La investigació francesa també estudiarà el sistema de protecció de la cabina de comandament de les aeronaus, analitzant les decisions adoptades en matèria de seguretat després dels atemptats de l'11 de setembre del 2001 als Estats Units. La BEA ha explicat que estudiarà "la lògica aplicada als sistemes de bloqueig de les portes de cabina de comandament i els procediments d'accés i sortida de la cabina de comandament".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés