Publicat 26/02/2015 19:28

El jutge desestima la denúncia de Nisman contra Cristina Fernández

Cristina Fernández
CASA ROSADA

El jutge Daniel Rafecas considera que les proves desmenteixen "d'una manera rotunda i lapidària" l'existència de delicte

BUENOS AIRES, 26 febr. (EUROPA PRESS) -

Un jutge federal argentí ha desestimat la denúncia presentada pel difunt fiscal Alberto Nisman contra la presidenta, Cristina Fernández, i altres alts càrrecs pel presumpte encobriment dels responsables de l'atemptat contra l'AMIA el 1994.

Nisman havia acusat Fernández i altres dirigents com el ministre d'Exteriors, Héctor Timerman, el passat 14 de gener, quatre dies abans que el fiscal aparegués mort al seu habitatge de Buenos Aires en estranyes circumstàncies.

El jutge Daniel Rafecas ha determinat aquest dijous que no es disposa dels elements necessaris perquè prosperi la denúncia, cosa que també suposa descartar la sol·licitud d'imputació presentada aquest mes pel fiscal Gerardo Pollicita, segons l'agència Télam. "No hi ha ni un sol element de prova, encara que fos indiciari, que apunti a l'actual cap d'Estat", ha explicat.

L'atemptat contra l'Associació Mutual Israelita l'Argentina (AMIA) es va produir el 18 de juliol del 1994 a Buenos Aires i es va saldar amb 85 morts i 300 ferits, convertint-se així en l'atac terrorista més gran perpetrat fins ara a l'Argentina.

Nisman va denunciar "l'existència d'un pla delictiu destinat a dotar d'impunitat els imputats de nacionalitat iraniana". Segons va al·legar el fiscal, el Govern de Fernández de Kirchner va negociar amb la República Islàmica un acord pel qual es comprometia a diluir les acusacions a canvi d'un intercanvi de petroli per grans.

El suposat pla de la Casa Rosada consistia a acusar cèl·lules locals de l'atemptat per desviar les sospites de l'exministre d'Intel·ligència Ali Fallahijan, l'exministre de Defensa Ahmad Vahidi, l'excap de la Guàrdia Revolucionària Mohsen Rezai, l'exagregat cultural de l'Ambaixada Mohsen Rabbani i l'extercer secretari de l'Ambaixada Ahmad Reza Asghari.

"La decisió deliberada d'encobrir els imputats d'origen iranià (...) va ser presa per la cap del Poder Executiu, Cristina Fernández de Kirchner, i instrumentada sobretot pel ministre d'Exteriors, Héctor Timerman", ha sostingut.

IMPUTACIÓ

El fiscal federal Gerardo Pollicita va fer seva la denúncia i el 13 de febrer va anunciar la imputació de Fernández de Kirchner, Timerman, el diputat oficialista Andrés Larroque, el líder sindical Luis D'Elía i el dirigent de la coalició esquerrà Quebracho, Fernando Esteche.

Pollicita va apuntar un delicte d'"encobriment per afavoriment personal agreujat per l'especial gravetat del fet precedent i per la qualitat de funcionaris públics per aquells que reuneixen tal condició", castigat amb una pena d'entre sis mesos i tres anys.

El fiscal també va assenyalar l'"impediment o destorb de l'acte funcional", sancionat amb entre 15 dies i sis mesos de presó, i l'"incompliment dels deures de funcionari públic", penat entre un mes i dos anys de presó i inhabilitació.

Tot i això, per al jutge Rafecas cap de les hipòtesis de Pollicita se sostenen "mínimament". En aquest sentit, ha considerat que les proves recollides desmenteixen "d'una manera rotunda i lapidària" l'existència de delictes i "es contraposen de manera categòrica al suposat 'pla criminal' denunciat".

El jutge també va restar importància al memoràndum signat amb l'Iran el gener del 2013, ja que només va tenir "una expectativa de gestació". "En unes poques setmanes", l'Iran "va abandonar tot interès a l'assumpte" i en aquests dos anys "no hi va haver cap avanç".

"Com pot un instrument jurídic que mai no va cobrar vida constituir un afavoriment real, una ajuda material concreta prestada --en aquest cas-- a pròfugs de la justícia l'Argentina?", ha preguntat Rafecas, que considera per tant que la "Comissió de la Veritat" plantejada en aquest acord "mai no va poder néixer".

"Amb aquest panorama, assajar tot i així una hipòtesi de delicte d'encobriment", realment no té prou fonament, segons el jutge.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés