Publicat 14/12/2016 14:42

Un volum recopila deu traduccions d'obres teatrals de Shakespeare de Joan Sellent

El traductor Joan Sellent
EUROPA PRESS

Inclou el treball del traductor entre 1998 i 2016 per a teatres catalans

BARCELONA, 14 des. (EUROPA PRESS) -

El traductor Joan Sellent ha recopilat en un assaig de més de mil pàgines de deu obres teatrals traduïdes per ell al català entre 1998 i 2016 i representades en escenaris catalans els últims anys en el llibre 'Shakespeare. Versions a peu d'obra', que representa la primera incursió editorial de la revista cultural digital Núvol.

Segons ha explicat en roda de premsa aquest dimecres, aquestes obres han estat representades i, després de superar la immediatesa de l'oralitat, quedaran fixades en aquest llibre per a la seva relectura, ja que no s'havia publicat mai en català un recopilatori "tan ampli" d'obres de l'escriptor britànic William Shakespeare.

La selecció i el seu ordre en el volum són fruit de les representacions teatrals, i consta de: 'Hamlet', 'Coriolà', 'El rei Lear', 'Ricard II', 'Nit de reis', 'Conte d'hivern', 'El mercader de Venècia', 'El somni d'una nit d'estiu', 'Ricard III' i 'Venus i Adonis'.

Totes les traduccions han estat encàrrecs concrets de companyies teatrals, de manera que són textos pensats especialment per a la seva representació i, per tant funcionals, amb la finalitat d'arribar als espectadors, ha explicat Sellent.

'SER O NO SER, AQUEST ÉS EL DILEMA'

Un dels majors reptes als quals s'ha enfrontat durant aquests anys ha estat la traducció de les frases més emblemàtiques, com 'To be or not to be, that is the question', ja que l'última paraula és molt laxa i el seu gran significat és el de 'pregunta', no de 'qüestió', de manera que Sellent ha optat per traduir la famosa frase com: 'Ser o no ser, aquest és el dilema', ja que a més oferia avantatges mètriques a l'hora de recitar-se.

"La traducció és una de les operacions més subjectives que hi ha", ha explicat Sellent, que considera que al principi impressiona traduir a Shakespeare, però que amb els anys dóna menys por, que no menys respecte.

Segons la seva opinió, el que té d'important traduir al cèlebre autor és aprofitar que sobre aquest existeixen edicions anotant fins a l'últim detall, de manera que la dificultat recau a saber on trobar la informació: "Per traduir a Shakespeare no cal ser un entès a l'anglès del segle XVII, sinó saber on anar a buscar i documentar".

Ha explicat que en el seu treball aquests anys ha advocat per la comoditat de pronuncia per part dels actors i la comprensió per part del públic, i ha afegit que per a la seva realització sempre ha assistit als assajos per verificar les traduccions, introduint retocs; a més, ha reivindicat que "la implicació del traductor en els assajos és positiva per a tots".

Per a Sellent, és possible allunyar-se del text sempre mantenint la fidelitat i respectant el comès per al que ha estat creat: "És lícit apartar-se de la literalitat i acostar-se més a la funció del text", posant com a exemple que si els espectadors de Shakespeare reien, en la traducció també cal buscar aquest efecte, i l'extrema literalitat pot anar fins i tot en contra de la funció del text si sol se cenyeix a ser literal i no a fer riure.

L'editor i director de Núvol, Bernat Puigtobella, ha sintetitzat que aquest volum és "la història de Shakespeare a Catalunya" mitjançant les obres del britànic que s'han representat, i ha celebrat que aquest sigui el primer coet de la revista per fer els seus cinc anys d'existència.

Ha avançat que darrere d'aquesta publicació hi ha la voluntat de fer un camí cap al paper i anar llançant cada Nadal un gran clàssic, a més d'un projecte d'una col·lecció de llibres electrònics mensual.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés