El rector ha apostat per una retribució de comptes "basada en resultats" en lloc de la gestió
BARCELONA, 8 febr. (EUROPA PRESS) -
La Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha elaborat un Pla Estratègic 2016-2025 amb el qual apostarà per la investigació com diferencial del seu model d'universitat, ha explicat aquest dilluns el rector, Jaume Casals, que ha demanat que el marc legal i institucional canviï per permetre més autonomia i una retribució de comptes basada en els resultats, més que en la gestió.
Casals ha subratllat que el pla d'universitats català ha definit a tots els centres "com si fossin iguals", i ha defensat, en declaracions a Europa Press després de la presentació, que una universitat que potenciï els resultats d'investigació requereix un marc i una relació institucional diferent que una altra que posi l'èmfasi en el futur professional dels graduats.
El vicerector de Planificació, Carles Ramió, i el director del Pla Estratègic, Jacint Jordana, han explicat durant la presentació que el procés de participació de la comunitat universitària ha estat clau per a l'elaboració d'aquest pla, que ha durat dos anys i ha costat 12.000 euros.
Aquest marc ha servit per definir les necessitats de la universitat per insistir en la funció d'investigació, cosa que el rector ha qualificat de decisiu poder seleccionar alumnes i professors que comparteixin aquesta prioritat amb el centre, el que intentaran complir "sense vulnerar l'entorn", ja que ha admès que és normal un control dels centres públics.
L'actual marc és "restringit" i només saben dels alumnes la nota de les proves d'accés, però no els seus interessos, ha observat Casals, que també ha reivindicat un model de finançament basat en resultats d'investigació, en lloc de l'actual, que respon més a la gestió, que permeti més llibertat i autonomia en el govern de la universitat, que ha demanat que sigui més executiu.
MESURES D'"ÈXIT"
El pla marca "mesures d'èxit" per afrontar en aquest període en cinc àmbits estratègics: la docència, la investigació, la projecció a l'entorn, la comunitat i el finançament i governança.
En la investigació, la publicació marca l'objectiu d'aconseguir, en el període de 2016-2020, uns ingressos mitjans de quatre milions d'euros derivats de l'activitat de transferència de la universitat, amb contractes amb empreses i institucions, uns ingressos que en 2012-2014 han estat de 3,5 milions.
En aquest període també s'han proposat arribar als 37 milions anuals derivats del finançament obtinguts en projectes competitius --front els 33,5 de l'última etapa--, així com incorporar 40 nous professors i investigadors "amb plena capacitat de lideratge científic".
RELACIÓ AMB LA INVESTIGACIÓ
A l'àmbit de la docència, han marcat l'objectiu de tenir desplegat, abans del 2020, un pla per promoure la relació directa dels estudiants amb les activitats d'investigació de la universitat.
Mentre que, abans del 2025, volen aconseguir que el 70% dels estudiants acabin els estudis de grau havent fet pràctiques professionals com a part de la seva formació, davant del 50% actual.
A DEU ANYS VISTA
Ramió ha explicat que el Pla Estratègic genera per a la UPF "una identitat col·lectiva i una marca", al mercat institucional i social, i ha assegurat que, tot i treballar a deu anys vista, no generarà la 'neoburocràcia' rígida i castradora a la qual alguns temen davant d'aquest tipus de marcs.
La UPF, que compleix 25 anys en aquests mesos, seguirà aquest procés amb un Pla d'actuacions, que derivarà en una Estratègia de control i estarà acompanyat de dues reformes, una acadèmica i una altra en el rectorat, ha relatat el vicerector.
DIÀLEG
El director del Teatre Lliure, Lluís Pasqual --convidat a l'acte--, ha comparat el diàleg que ha iniciat la universitat amb la seva comunitat amb el qual el teatre manté amb la societat: "Si dialoguem amb la societat trobarem que està canviant, que canvien les velocitats de comportament i hauríem de saber adaptar-nos".
Pasqual ha admès que és contrari als plans estratègics en la gestió d'un teatre i que si fos per ell no tindria una temporada marcada, sinó que la definiria dia a dia, i ha afirmat que els plans han de ser "una eina molt porosa", perquè la porositat i el diàleg permeten reinventar-se dia a dia.
