Dos milions de nens són explotats sexualment al món
MADRID, 29 Jul. (EUROPA PRESS) -
L'explotació d'éssers humans i el tràfic de migrants mouen fins a 35.000 bilions d'euros l'any, "gairebé tants diners com el comerç de drogues i d'armes", segons revela l'últim informe del Servei Jesuïta a Migrants 'L'explotació d'éssers humans. El negoci del comerç amb persones', publicat amb motiu del Dia Mundial contra l'Explotació, que se celebra aquest dijous.
L'estudi, escrit per la investigadora de la Universitat Pontifícia de Comillas María José Castaño Reyero, subratlla que, només el comerç de persones mou entre 6.000 i 9.000 milions d'euros i si se sumen els beneficis obtinguts del tràfic de migrants, la quantitat ascendeix, segons la Interpol, a 39.000 bilions de dòlars l'any, "cada cop més a prop del tràfic de drogues i el d'armes".
Segons indica l'informe, citant dades de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), amb la combinació del trànsit a llarga distància i el contraban transfronterer, emergeix un panorama global de "comerç d'éssers humans" que afecta com a mínim 4 milions de persones cada any.
Tot i que la forma d'explotació detectada amb més freqüència és l'explotació sexual (un 79%), existeixen altres dues formes d'explotació de persones: la que té com a finalitat l'explotació laboral i l'explotació per al tràfic d'òrgans.
L'autora del document també diferència entre esclavitud i explotació, i explica que una de les peculiaritats de l'explotació és l'absència d'un fet violent en el moment de reclutament, ja que sol realitzar-se amb l'engany d'obtenir una feina. Si bé, adverteix que els últims anys també s'han utilitzat mètodes de control com l'ús del vodú.
A més, revela que les dones i els nens són les principals víctimes de l'explotació de persones i apunta dades de l'Organització Internacional de les Migracions que xifren en 500.000 el nombre de dones que entren cada any a Europa Occidental per ser explotades sexualment.
Els encarregats de reclutar-les, segons assenyala l'informe, poden arribar a cobrar fins a 450 euros per cada dona. Mentrestant, elles accepten perquè pensen que aniran a treballar com a models, secretàries o dependentes a un país ric. Tot i això, segons puntualitza l'estudi, també algunes saben que se'n van a l'estranger per exercir la prostitució i ho fan, "no només amb el consentiment de les seves famílies, sinó amb el seu suport entusiasta".
RUTES D'ESCLAVITUD SEXUAL
El document cita algunes de les nombroses rutes d'esclavitud sexual com la que va de Myanmar, Xina i Cambodja fins a Tailàndia; la que va de Rússia als Emirats del Golf; la que recorre des de Les Filipines i Colòmbia fins al Japó; o la que es mou des del Brasil, Paraguai, Colòmbia i Nigèria cap a Espanya.
Alhora, apunta que, des de la desaparició del Teló d'Acer, desenes de milers de dones i nenes han estat traslladades des de Rússia, Ucraïna, Moldàvia i Romania per ser explotades a les ciutats d'Europa Occidental i Japó.
Pel que fa als menors, l'estudi cita l'Unicef per indicar que gairebé dos milions de nens estan subjectes a la prostitució en el comerç sexual al voltant del món. A més, avisa que l'explotació de menors presenta altres manifestacions: l'adopció il·legal de nens estrangers, el tràfic d'òrgans, el segrest de menors per ser utilitzats en els conflictes armats o l'exercici de la mendicitat.
Entre les víctimes, es troben en especial situació de vulnerabilitat els nascuts entorn de l'explotació, els anomenats "nadons àncora", utilitzats per falsos pares per facilitar la seva entrada i permanència irregular a un territori, o el dels menors utilitzats pels tractants per coaccionar la seva mare a exercir la prostitució.
D'altra banda, l'informe se centra en la segona forma d'explotació de persones: l'explotació amb fins d'explotació laboral. Segons l'organització Mundial del Treball (OIT), 20,9 milions de persones són víctimes d'explotació laboral en sectors com la construcció, l'agricultura, el sector tèxtil, el servei domèstic, les empreses de transport i la mendicitat.
Les seves víctimes, segons apunta el SJM, estan sotmeses a unes condicions de treball inhumanes: horaris abusius, salaris molt baixos o inexistents, i absència de mesures d'higiene i seguretat mínimes.
