MADRID, 22 May. (EUROPA PRESS)
Lynchià Un concepte que, responent a l'essència del creador que li dona nom, és eteri i difús, però que bé pot ser l'únic legitimat per referir-se amb certesa al retorn de 'Twin Peaks'. Dos primers capítols en els quals l'única cosa que el pare de la criatura deixa clar és que en aquesta resurrecció del tòtem televisiu dels noranta la joguina és seva... i farà amb ella el que vulgui.
El reinici del críptic viatge pels temps i els espais concebuts i ara repensats per Lynch arrenca amb un petit gran parany. El cineasta que solament volia pintar i el seu company Mark Frost reprenen la trama just en l'esotèric i colossal 'cliffhanger' que van deixar fa un quart de segle. L'agent Dale Cooper assegut a l'Habitació Vermella. Tots --o almenys algun-- els secrets de la Lògia Negra (abans coneguda com a Cau Negre) seran per fi revelats. Mentida.
Immediatament el desconcert i el desassossec s'apoderen de l'escena --d'aquesta i de les que després vindran-- arraconant la coherència narrativa, sempre accessòria al poble dels avets Douglas. Cada vaga resposta implica 'doppelgänger' mitjançant noves preguntes que, en comparació del que es teoritza des de fa 25 anys, són fins i tot més absurdes.
I és que això és només el principi d'alguna cosa que se serveix trossejat en 18 preses però que cal entendre com un tot indòmit que, segons sembla en les dues primeres hores, entre els dispersos plans pel seu jo d'aquest segle no té previst sotmetre's a la cotilla de les demandes episòdiques.
Ni al de la nostàlgia. Així, i sempre en aparent manera, vells coneguts i flamants fitxatges se citen en llocs familiars i, sobretot, en noves --algunes gairebé impensables-- localitzacions en les quals Lynch va posant damunt de la taula les primeres peces d'un puzle que en algun moment d'aquestes gairebé 18 hores més de joc encaixarà... o potser no.
Nous crims. Idèntic mal. La mateixa insòlita sensació de desconcert. Així de familiar i d'estranya alhora és 'Twin Peaks', perquè, per bé o per mal, així és David Lynch.
