El físic britànic confessa que només estudiava "una hora al dia" i remarca que l'Univers està "governat per lleis racionals"
ARONA (TENERIFE), 29 juny (EUROPA PRESS) -
El físic britànic Stephen Hawking s'ha mostrat pessimista aquest dimecres sobre el futur de la raça humana i ha pronosticat que la seva supervivència passa per l'espai, davant de l'esgotament que pot mostrar la Terra.
"No podrem sobreviure sense abandonar el nostre fràgil planeta", ha assenyalat en una conferència impartida durant la tercera edició del Festival Starmus que se celebra a Tenerife, en què ha augurat que "el futur passa per l'espai".
Hawking ha fet una repassada biogràfica per la seva obra des d'Oxford, on va néixer i va estudiar, amb un pas intermedi per Saint Alban's, on no va ser un estudiant brillant, amb uns apunts que eren un "caos" i una cal·ligrafia que era motiu de "desesperació" dels professors. "Els meus companys em deien Einstein, potser hi van veure una mica més bé", ha destacat irònicament.
Ha dit que durant l'adolescència ja parlava dels orígens de l'Univers amb els companys, i tot i que va voler estudiar Matemàtiques, va entrar a Oxford amb una beca de Ciències Naturals. Paradoxalment, ha dit, "he acabat com a professor de Matemàtiques sense formació, l'he agafat pel camí".
Sobre la seva experiència a Oxford, ha relatat que "era fàcil" saltar-se les classes i l'estudi, fins al punt que va estar tres anys presentant-se exclusivament als exàmens finals. "Vaig estudiar una hora al dia, no n'estic orgullós, però era una actitud compartida per la majoria d'estudiants", ha comentat.
Hawking va prosseguir els seus estudis a Cambridge, on va obtenir el doctorat en Física i va establir les bases de la seva carrera cosmològica estudiant la relativitat general.
Durant aquells anys, ha assenyalat, van començar a aparèixer els primers símptomes de l'esclerosi lateral amiotròfica, que el va sobrevenir un dia mentre remava a Oxford, quan va notar falta de força i tampoc no podia caminar sobre un llac de gel.
Ha comentat que va passar moltes setmanes a l'hospital i que tenia "alguna cosa dolenta", ja que el metge que el va atendre "es va rentar les mans" i no li va donar esperança. "Al principi em vaig deprimir perquè empitjorava molt de pressa i no sabia si acabaria la tesi", ha assenyalat, però després es va alentir i va poder continuar amb la seva tasca investigadora.
En aquells moments pensava que "cada nou dia era una recompensa", i s'aplicava el principi que "mentre hi ha vida hi ha esperança".
Pel que fa a les seves investigacions, ha incidit en la teoria de la relativitat general, les especificitats i la física quàntica, i ha subratllat que tot va començar amb un 'big bang' a partir del qual, l'Univers està en expansió i no té límits, creat espontàniament del no-res.
Hawking ha defensat que "és bo" que els científics puguin explicar la seva feina, i en aquest sentit, ha assenyalat que l'home viu en un univers "governat per lleis racionals" que es poden "descobrir i comprendre", i ha mostrat el seu desig que "potser algun dia" es puguin fer servir les ones gravitatòries "per mirar enrere, cap al 'big bang'".
