MADRID, 26 oct. (EUROPA PRESS) -
Sopa de Cabra van irrompre en el panorama musical el 1986 amb un disc homònim que incloïa 'L'Empordà', cançó destinada a canviar el rumb dels esdeveniments i convertir-los en referents del rock català, que en poc temps es convertiria en tendència.
La banda gironina va contribuir al seu auge amb clàssics com 'El far del Sud', 'Camins', 'Podré tornar enrere', 'El boig de la ciutat' o 'Si et quedes amb mi', i aquest últim va ser el primer número 1 del rock cantat en català a la llista dels 40 Principals.
Quinze anys després del seu debut, van fer un descans de deu anys que va començar el 2001 i va acabar el 2011, quan van tornar amb tres concerts consecutius al Palau Sant Jordi de Barcelona. I van acabar publicant el 2015 un nou àlbum, 'Cercles', en el seu "millor moment", segons assegura a Europa Press el seu vocalista Gerard Quintana.
Ara el grup està celebrant el seu trenta aniversari amb concerts ja celebrats a Londres i Barcelona (ciutat a la qual tornaran el 13 de novembre), i amb una cita molt especial per a ells aquest dijous 27 d'octubre a la Sala Joy Slava de Madrid.
"És com donar-nos un regal a nosaltres mateixos perquè fa vint anys que no veníem a Madrid. Tenim moltes ganes de retrobar-nos amb la gent de Madrid, a més en el nostre millor moment com a banda", planteja Quintana, i afegeix que aquest estat de gràcia es deu a "l'experiència i l'ofici, la manera de saber encaixar les coses" i encaixar entre els que hi ha.
A més, avança que a Madrid van a "buscar la màxima proximitat amb el públic", i inteten "trencar d'entrada la quarta paret i envair un poc el seu espai". "Estem treballant amb els tècnics de la sala per materialitzar-lo, és una cosa que hem fet un parell de vegades en la nostra carrera i ens ve molt de gust", revela sense voler donar més detalls.
"És que per a nosaltres, Madrid és casa nostra", subratlla el vocalista, per després agregar que la capital "ha sabut acollir el rock millor que Barcelona", una ciutat a la qual també tenen un afecte especial per ser on es "van graduar".
30 ANIVERSARI
"Per a una banda de 30 anys és important plantejar-te reptes diferents sempre o fer coses que no hagis fet, per no tenir sensació de déjà-vu", reflexiona Quintana, i explica que després de la gira de presentació de 'Cercles', que ha tingut un muntatge gran, ara han optat per despullar les cançons en aquests recitals.
A més, avança que tenen clar que tindran "continuïtat" en el futur i trauran nous temes en el format que els vingui de gust. "La indústria ha canviat molt, l'actuació en directe és l'eix principal de tot, una targeta de visita per accedir a la gent. El format ha marcat sempre com s'ha presentat la música i ara tot és molt vertiginós", apunta.
Sobre aquesta qüestió, afegeix el vocalista: "Quan treus un àudio i el veus a l'ordinador sembla que està incomplet. Prorrogarem aquesta celebració amb alguns concerts l'any que ve en espais limitats mentre ens plantegem el futur, que passarà per nou material segur, no sé si d'aquí dos o tres anys".
Afegeix, a més, que tenen material "sobrant" de l'últim disc i també "noves idees", fet que el porta a afirmar que "el pou no està esgotat sinó que l'aigua està més neta que mai". "Després de deu anys separats assumim que sempre serem músics. Sempre seré el cantant de Sopa de Cabra i això està bé", assenyala.
MÚSICA EN CATALÀ
Com a pioners del rock cantat en català, Quintana gira la vista enrere i admet que "el panorama és molt diferent ara que fa vint o trenta anys" quan, en ple apogeu, els nous grups que sorgien d'aquella zona optaven per cantar en anglès per diferenciar-se. Casos com Mishima o Love of Lesbian, com ell mateix assenyala.
Després d'aquesta explosió, va arribar el mestissatge que directament barrejava diversos idiomes, amb Manu Chao, Ojos de Brujo, Macaco, Cheb Balowski o Dusminguet, cosa que Quintana veu com a pas previ a la normalització total que vivim en el moment actual, amb formacions com Manel liderant la llista de vendes espanyola i que canten en català.
"Ja no s'identifica una llengua amb un partit o una ideologia. Ara el missatge està per sobre de la llengua, que és una eina, un instrument, així que com més en coneguis, millor", apunta, per després sentenciar: "És un plaer veure les bandes joves que no tenen cap tabú en aquest sentit. No passa res, tot és rock and roll".
