El Govern espanyol s'ha compromès a alleujar la càrrega que suporta Jordània acollint 150 sirians que han fugit de la guerra al seu país
MADRID, 25 gen. (EUROPA PRESS) -
Un primer grup de refugiats sirians procedents dels saturats campaments de Jordània ha arribat a Espanya en el marc d'un programa internacional de reassentament per ajudar els països veïns de Síria a fer front a l'allau de refugiats que fugen de la guerra al seu país, han informat a Europa Press fonts del Govern.
Espanya es va comprometre a acollir uns 130 refugiats durant el 2014 però fins el passat 17 de desembre no van arribar els primers 30, pertanyents a diverses famílies. La raó del retard, segons apunten fonts diplomàtiques, és que el nostre país no figura entre els preferits pels sirians per emigrar, ja que prefereixen altres amb més oportunitats de feina i, si pot ser, on tinguin familiars o cercles pròxims.
Per a aquest 2015, el Govern espanyol s'ha ofert a acollir una mateixa quota de 130 sirians dels campaments de refugiats de Jordània, on s'amunteguen més d'un milió de persones. Per atendre'ls i ajudar-los a iniciar una vida a Espanya, l'Administració disposa d'un pressupost de 2,6 milions d'euros amb els quals es finança un programa d'atenció a aquestes persones que gestiona de manera mixta el Govern i ONGs com Creu Roja, CEAR i Accem.
Els allotgen en alguns dels seus centres --després d'uns mesos poden rebre una ajuda per llogar un pis o una habitació-- i els garanteixen manutenció, assessorament legal, assistència psicològica, escolarització de menors, facilitació per a l'homologació de títols escolars i universitaris, assistència per a la integració laboral, i atenció sanitària.
Aquest suport, que persegueix acompanyar-los en el seu procés d'integració a la societat espanyola, sol concloure al cap de 18 o 24 mesos, període en el qual es considera que estan equiparats en drets a la resta de ciutadans espanyols. Tenen permís de treball i residència, i llibertat per moure's a un altre país europeu.
La realitat en canvi té poc a veure amb aquesta pretesa integració a Espanya. Les escasses oportunitats laborals al nostre país empenyen a la majoria a viatjar a un altre país, segons reconeix a Europa Press la responsable de l'Àrea d'Acollida de CEAR (Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat), Mónica López.
Des d'Accem, ONG que ha acollit dues famílies d'aquest primer grup de refugiats procedents de Jordània, preveuen que aquest 2015 arribin més ciutadans sirians des de Jordània però vaticinen que vindran "a poc a poc", mai d'una tacada.
Però Espanya també ha acollit altres sirians que han arribat pels seus propis mitjans al nostre país, molts d'ells a través de Ceuta-Melilla, i el nombre dels quals se n'ha anat incrementant progressivament.
López assegura que actualment i a causa de la saturació dels sol·licitants sirians de protecció internacional al centre d'Internament Temporal d'Immigrants de Melilla l'Administració espanyola està donant "prioritat" als sol·licitants sirians, als qui a poc a poc es va traslladant a la Península en funció de les places disponibles en el programa d'acollida.
ES DISPAREN LES PETICIONS DE PROTECCIÓ
Si a l'any 2011 es van presentar a Espanya 97 sol·licituds de protecció internacional per part de ciutadans sirians, el 2012 aquest número va pujar a 254, el 2013, es va disparar a 712; i fins al juny de 2014 s'havien formalitzat 331 peticions. Des d'Accem eleven la xifra total de sol·licituds de protecció internacional el 2014 a 1.510.
A la majoria d'ells, víctimes d'una guerra generalitzada, se'ls concedeix la protecció subsidiària, que en la pràctica comporta la mateixa protecció que l'estatut d'asil, reservat a aquelles persones que han fugit del seu país per una persecució individualitzada, ja sigui per la seva afiliació política, religiosa o per la seva pertinença a un grup ètnic.
De fet, segons les últimes xifres oficials (fins al juny del 2014), Espanya ha concedit protecció internacional a 523 persones d'origen sirià, de les quals només 16 han estat reconeguts com asilats, mentre que a la resta se'ls va concedir la protecció subsidiària.
