Comín defensa que demanar el padró "no és una barrera", sinó una protecció
BARCELONA, 22 jul. (EUROPA PRESS) -
El síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha recomanat aquest divendres a la Conselleria de Salut que "garanteixi de manera clara" l'accés a l'assistència sanitària, primària i especialitzada a tots els menors estrangers que viuen a Catalunya, arran de les queixes que ha rebut de dues entitats.
En un comunicat aquest divendres, Ribó ha defensat que la llei estableix aquest dret sense necessitat de documentació identificativa o empadronament dels interessats, ni l'obtenció d'una targeta sanitària.
Ha afegit que la mala interpretació de la normativa i les recomanacions de l'institut Català de la Salut (ICS) per evitar el 'turisme sanitari' han provocat "mala pràctiques administratives", de les quals SOS Racisme i PASUcat s'han queixat.
Davant d'això, el síndic ha demanat que el missatge que transmeti la Conselleria ha de ser "clar i adequat" perquè els treballadors dels centres sanitaris s'informin bé i ha suggerit que es facin mecanismes de control i penalització per l'incompliment d'aquestes garanties.
Ribó ha proposat a més una campanya informativa que es dirigeixi a la població en general sobre la garantia del dret d'accés a l'assistència sanitària dels nens, i ha considerat que cal informar i ensenyar els mètodes per obtenir la targeta sanitària i tots els avantatges que aporta.
Finalment, ha demanat a la Conselleria que es coordini amb els serveis socials municipals per tranquil·litzar els estrangers i aconseguir que els nens i els joves acudeixin a la sanitat sense temor per la seva situació.
CONSELLER DE SALUT
Després de preguntar-li per l'accés dels menors estrangers al sistema sanitari públic en una roda de premsa simultània a la recomanació del síndic, el conseller de Salut, Toni Comín, ha destacat que des del Govern estan impulsant l'accés universal a la sanitat.
Comín ha observat que el fet d'estar empadronat és l'únic requisit necessari però, en cas de no estar-ho, s'atén igualment les persones, que després han de posar-se en contacte amb els serveis socials per conèixer com tramitar l'empadronament.
Ha subratllat que aquest requisit "no és una barrera", sinó que suposa una forma de protecció, i que el problema en els casos en què s'han queixat seria en tot cas si no se'ls ha fet el seguiment social posterior.
