PAMPLONA, 27 oct. (EUROPA PRESS) -
Alcaldes i representants municipals de Pamplona, Barcelona, Saragossa, Vitòria, A Corunya, Cadis i Rivas han signat aquest dijous el manifest 'Veritat, justícia i reparació, ja!', amb el qual es comprometen a impulsar querelles contra els crims del franquisme.
La firma s'inscriu a les 'Trobades de Pamplona: veritat, justícia i reparació. Ajuntaments per les querelles contra els crims del franquisme', que se celebren aquest dijous a la capital navarresa i que s'han convertit en la primera cita estatal sobre aquesta matèria en clau municipal.
Amb aquest manifest, els signants destaquen que en les seves respectives ciutats han adoptat "acords amplis i compartits a fi d'interposar querelles criminals pels crims contra la humanitat comesos per la dictadura franquista". Expressen, alhora, la seva voluntat de continuar "fins al final la via empresa amb les nostres querelles", teixir "llaços de col·laboració i solidaritat municipalista", i alhora conviden la resta de municipis a sumar-se a aquesta iniciativa.
A l'acte, celebrat a la Sala d'Armes de la Ciutadella de Pamplona, hi han participat els alcaldes de la capital navarresa, Joseba Asiron; Saragossa, Pedro Santisteve; Vitòria, Gorka Urtaran; i la Corunya, Xulio Xosé Ferreiro; a més del tinent d'alcaldia de Barcelona de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens, del primer tinent d'alcalde de Cadis, Martín Vila, i de l'assessor d'Alcaldia de Rivas, Manuel Castro. També hi ha estat present el cap de gabinet del tinent d'alcalde de Madrid, Enrique López, sense capacitat de firma.
L'alcalde de Pamplona, Joseba Asiron, ha destacat la importància de "crear aquest tipus de solidaritats i de xarxes" i ha recordat que la capital navarresa "ha estat una ciutat on no hi va haver pròpiament front de guerra i, tot i això, sí que hi va haver una repressió ferotge" que va superar els 300 afusellats i més de 1.000 persones empresonades, segons les dades de l'estudi dirigit pel professor de la UPNA, Emilio Majuelo
Per a Asiron és important "tornar la dignitat a aquestes víctimes" i ha instat que l'acte celebrat aquest dijous "no sigui flor d'un dia sinó la primera de moltes trobades".
Per la seva banda, l'alcalde de Vitòria, Gorka Urtaran, ha assegurat que cal "mostrar el nostre afecte i solidaritat a totes les víctimes sense excepció" des d'un principi d'igualtat, "perquè totes les víctimes es mereixen el mateix tracte, perquè totes han patit la vulneració del dret a la vida".
Urtaran ha afirmat que "no ens impulsa la venjança" sinó "el reconeixement a les víctimes" i ha demanat que els cinc morts a Vitòria durant la vaga del 3 de març del 1976 tinguin un "tracte equiparable a les víctimes del terrorisme".
L'alcalde de la Corunya, Xulio Xosé Ferreiro, ha afirmat que "des de les ciutats també es pot fer memòria històrica". Ha recordat que en el seu consistori "des del primer dia que vam arribar, ho teníem tot per fer" perquè "cap govern anterior a la Corunya havia estat a l'altura de la reparació per la memòria històrica".
Pedro Santisteve, alcalde de Saragossa, ha ressaltat que "les ciutats estan assumint un protagonisme en aquest àmbit de valors que ha estat abandonat els últims anys" i estan "recuperant la dignitat de la gent".
En representació de Barcelona, el tinent d'alcaldia de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència de la ciutat, Jaume Asens, ha recordat "els republicans que van lluitar per la democràcia i la llibertat, i els va assassinar la dictadura franquista" i ha criticat que va ser "el règim sorgit el 78 qui els va indultar --als responsables-- en un pacte d'amnèsia que no compartim".
"Hi ha delictes que per la seva gravetat són delictes que no només ofenen les víctimes sinó tota la comunitat internacional", ha continuat Asens, que ha apuntat que "oblidar el sofriment del passat és oblidar les forces que el van causar".
Finalment, el primer tinent d'alcalde de Cadis, Martín Vila, ha destacat que amb la trobada d'aquest dijous i la firma del manifest "estem donant resposta a una qüestió de Drets Humans". Sobre aquesta qüestió ha cridat el Govern d'Espanya a no "mirar cap a un altre costat" i ha ressaltat que "una societat democràtica no pot seguir avançant si no cura les ferides del passat, les ferides del franquisme, que continuen aquí".
Després de la firma del manifest, els representants dels vuit ajuntaments han recorregut la Ciutadella de Pamplona i han visitat la placa en memòria de les persones afusellades a la capital navarresa després del cop militar del 1936. La jornada ha conclòs amb una reunió en la qual han participat els màxims representants de cadascuna de les delegacions, cita en la qual es realitzarà una avaluació de la trobada i es duran a terme tasques de coordinació per a futures sessions conjuntes.
SESSIONS TÈCNIQUES I JURÍDIQUES PER COORDINAR ACCIONS LEGALS
L'objectiu de les trobades és coordinar les accions dels ens locals que s'han adherit a aquesta iniciativa i organitzar les iniciatives futures, per la qual cosa s'han dut a terme sessions tècniques i jurídiques amb experts en la matèria.
La jornada ha començat a les 9.15 hores a la Casa Consistorial amb la benvinguda de l'alcalde de Pamplona, Joseba Asiron, a les delegacions municipals participants. Després, a les 10 hores, ha tingut lloc al Palacio del Condestable l'obertura de les trobades i la primera sessió, centrada a l'Oficina de la Memòria Històrica de Pamplona que aquesta setmana ha presentat l'informe sobre la vulneració de Drets Humans durant el franquisme a Pamplona que llança, entre altres dades, la xifra de 306 veïns assassinats i un mínim de 1.014 empresonats.
A continuació, Carlos Slepoy, advocat de la Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina, ha realitzat una exposició sobre la iniciativa de les querelles municipals contra els crims del franquisme.
La segona part de la jornada, dirigida al personal tècnic i jurídic dels ajuntaments participants, s'ha celebrat de manera paral·lela a la firma del manifest. Els temes tractats han estat el Codi Penal aplicable i els tipus de delictes; la Llei 46/1977, de 15 d'octubre, d'amnistia amb el seu tractament per un jutge ordinari, l'anàlisi de si és una normativa preconstitucional i la seva inconstitucionalitat; o la primacia del Dret Internacional sobre el dret intern i els exemples de l'Estatut i principis de Nuremberg, el Conveni de la Haia o la Resolució 95 (I) de l'Assemblea General de les Nacions Unides d'11 de desembre del 1946.
Les ponències han estat presentades per José Babiano Mora, de la Fundació 1º de Mayo; l'advocat Manuel Ollé Sesé, professor de Dret Penal Internacional de la Universitat Complutense de Madrid; Hernán Hormazábal Malarée, catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Girona; i l'advocat Carlos Castresana Fernández, fiscal en excedència del Tribunal Suprem i exfiscal anticorrupció.
