Publicat 02/06/2016 11:48

Secretariat Gitano documenta 348 casos d'"antigitanisme"

Gitanos
EUROPA PRESS/AYUNTAMIENTO

Denuncia que la persecució de delictes d'odi a Internet és "nul·la" i demana més eficàcia i investigacions d'ofici

MADRID, 2 juny (EUROPA PRESS) -

La Fundació Secretariat Gitano (FSG) ha presentat aquest dijous, 2 de maig, els seus informes anuals corresponents als exercicis del 2014 i 2015, un període durant el qual els seus serveis de lluita contra la discriminació van documentar a Espanya 348 casos del que denominen "antigitanisme", que van afectar més de 669 persones, damnificades pels estereotips i els prejudicis de tota mena de persones.

Els informes, presentats a la seu de la Secretaria d'Estat de Serveis Socials i Igualtat, reflecteixen que la discriminació de la població d'ètnia gitana "és una constant a la societat espanyola i en tots els àmbits de la vida social", ja que es donen tant a l'accés a béns i serveis com en forma de discursos d'odi, en la conducta de les autoritats i fins i tot a Internet.

En concret, el 2014 es van registrar 194 casos dels quals 45 eren individuals i 149 col·lectius. Van afectar més de 382 persones de les quals 203 eren homes i 179, dones (en 23 casos les víctimes no s'han determinat). Es van donar sobretot en mitjans de comunicació i Internet (77), amb expressions d'odi (28), a l'accés a l'ocupació (26), a l'accés a béns (17) i en la relació amb les forces policials (17).

Pel que fa a l'any 2015, van ser 154 casos que van afectar més 287 persones (138 homes i 149 dones) de les quals el grup més ampli tenia entre 16 i 30 anys. Van passar, en la majoria de casos, en els àmbits dels mitjans i Internet (44), ocupació (27), discurs d'odi (22), accés a l'habitatge (20) i amb les forces policials (15).

La directora de l'Institut de la Dona i per a la Igualtat d'Oportunitats, Rosa Urbón, que ha presidit la presentació al costat del secretari general de la FSG, Isidro Rodríguez, ha incidit que aquesta xifra de casos "no reflecteix absolutament la realitat", després de ser "només la punta de l'iceberg perquè en aquest àmbit hi ha poques denúncies".

"Una cosa que crida l'atenció és que en la gran majoria d'aquests casos les persones víctimes de la discriminació no denuncien, tot i sentir-se ofeses en la seva estima i en la seva dignitat per haver estat subjectes d'actes racistes. El temor a represàlies, els complexos procediments, el desconeixement dels seus drets o de com exercir-los, són indicadors que el nostre Estat és molt feble a l'hora de protegir davant dels actes de racisme", diu l'informe.

CARÈNCIES A L'ACCÉS A LA JUSTÍCIA

A més, es dóna a Espanya "un baix índex de rescabalament o de sentències judicials" sobre aquesta discriminació en la comunitat gitana, fet que segons el parer de la fundació, revela "carències importants en els mecanismes de defensa jurisdiccional i d'accés a la justícia" davant de la qual reclamen "més coordinació" entre agents implicats, "millor investigació dels fets" i més proactivitat, amb actuacions d'ofici en aquests casos.

IMPUNITAT EN LES XARXES

Un "patiment", en paraules del secretari general de la Fundació, Isidro Rodríguez, que és "específic" de la comunitat gitana i que es resumeix en el terme "antigitanisme", sobre el qual aquesta organització teoritza i al qual dedica un capítol del seu últim informe anual perquè "recull totes aquestes formes de racisme, discriminació i rebuig" que pateixen en particular aquests ciutadans.

Afecta amb més incidència les dones, ja que segons explica l'informe, que pateixen així una discriminació múltiple ja que "pateixen pel fet de ser dones i també per pertànyer a una minoria ètnica", ha destacat Urbón. L'informe assenyala que són víctimes preferents de "vigilància excessiva als supermercats, desconfiança en entrevistes de feina, la negació de lloguers i els estereotips grotescos i excessius en programes de teleporqueria".

En les xarxes, l'"antigitanisme" va més enllà. L'informe denuncia que "els discursos antigitanos proliferen amb absoluta impunitat" i "fins i tot textos i comentaris que inciten a l'odi o a l'extermini" són "permesos". "Tot i que la reforma del codi penal recent inclou penes contra aquest tipus de delictes, la seva persecució real i efectiva és gairebé nul·la, la qual cosa converteix aquests textos legals en paper mullat, afirma la FSG.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés