"Ser un etern candidat al Nobel no és gaire divertit", fa broma
BARCELONA, 8 oct. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor Salman Rushdie ha barrejat una "observació brillant dels éssers humans combinada amb elements surrealistes" en la seva nova novel·la 'Dos anys, vuit mesos i vint-i-vuit nits' (Seix Barral/Proa), ha dit a la roda de premsa d'aquest dijous al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).
Abans de participar al festival Kosmópolis del CCCB, ha observat que la portada de la novel·la és 'El somni de la raó produeix monstres', de Francisco de Goya, que ha influït enormement en el llibre i les obsessions del qual sobrevolen les seves pàgines.
Rushdie ha passat moltes hores al Museu del Prado observant les obres de l'artista de Fuendetodo com 'Saturn devorant un fill', i ha confessat també una gran influència de les pel·lícules de Luis Buñuel: "El realisme és una manera d'explicar les històries del món real fent-lo estrany".
La novel·la barreja història, mitologia i amor etern en una narració que mostra els monstres que s'alliberen quan la raó es rendeix i el fanatisme regna, un argument materialitzat amb l'experiència d'un jardiner, que descobreix que els seus peus ja no toquen el terra.
Com a gènesi del projecte, Rushdie ha dit que normalment els seus projectes arriben a la seva ment "com un trencaclosques", i no sap com es conformarà aquest puzle que acaba sent el llibre, però ha explicat que la primera imatge que li va venir al cap va ser, precisament, la d'un jardiner levitant.
"Volia saber què succeïa si prenia contes tradicionals d'Orient com a base d'una novel·la contemporània situada a Nova York", ha explicat l'autor, obstinat des del primer moment a escriure una novel·la esbojarrada en correspondència amb l'estat del món, i amb la qual tracta el tema del fanatisme religiós.
"No és polèmic escriure sobre el fanatisme religiós, sinó que ho és el fanatisme religiós en si", ha avisat l'autor, que ha reivindicat que una comèdia és una molt bona forma d'escriure sobre l'horror, i ha dit que el fanatisme és un verí en una societat i que la solució és no prendre'l.
'LES MIL I UNA NITS'
Ha defensat que la seva novel·la és una història d'horror que conté un conte de fades, i que parteix en gran part del clàssic 'Les mil i una nits', història per la qual des de la seva infància s'ha sentit "fascinat".
"Si creixes a l'Índia sent un nen, primer sents aquestes històries dels teus pares, i només quan creixes tens accés als textos reals", ha explicat Rushdie, que considera meravellós haver nascut a un món literari ple de contes fantàstics i poderosos.
Per a Rushdie, l'objectiu de la literatura és sempre la veritat: "No estic interessat a escapar de la realitat ni en la literatura que fuig", diu l'autor, que justament defensa que les novel·les permetin oferir visions sobre la naturalesa humana i sobre quina classe de món vivim.
Per aquesta raó, ha defensat que 'Les mil i una nits' conté elements fantàstics que parlen de la naturalesa humana, història de la qual és hereva la seva novel·la, una tradició a la qual uneix les influències del surrealisme europeu, ha remarcat.
Preguntat sobre el fet que el seu nom sempre soni com a guanyador del Premi Nobel de Literatura, ha dit: "Ser un etern candidat al Nobel no és gaire divertit", i ha reconegut no conèixer gaire l'obra de la guanyadora d'aquest 2015, Svetlana Aleksiévitx, cosa que és bona perquè aquest premi a vegades dóna als autors la fama internacional que els falta.
"SALA DELS REBUTJATS"
"Estar a la sala dels rebutjats ja m'està bé perquè hi ha escriptors extraordinaris que no han guanyat el Nobel", ha fet broma Rushdie, recordant les declaracions de José Luis Borges amb les quals acusava el jurat del Nobel d'haver convertit en un costum de cada any no premiar-lo.
Preguntat per la condemna a mort de la 'fatwà' emesa per l'aiatol·là Khomeini després de la publicació d''Els versos satànics', Rushdie l'ha comparat amb una malaltia superada, com el còlera, sobre la qual només li pregunta la premsa: "Només parlo de la 'fatwà' perquè m'ho pregunten els periodistes. Hauré de deixar de parlar amb els periodistes".
