L'escriptor ha qualificat de "gratificant" el tancament de la saga del Cementiri dels Llibres Oblidats "veient que tot quadra com vols"
SEVILLA, 19 des. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor Carlos Ruiz Zafón, que ha presentat aquest dilluns a Sevilla 'El laberint dels esperits', quarta i última novel·la de la saga del Cementiri dels Llibres Oblidats, ha afirmat que, tot i la creença que encara no ha "esgotat" la ciutat de Barcelona com a element d'ambientació i gairebé com un personatge més --la seva importància és capital en la tetralogía centrada en les vivències de Daniel Sempere--, sí li ve de gust "experimentar amb altres escenaris i altres coses".
Respecte a la Ciutat Comtal, l'autor, en una roda de premsa a la Fundació Cajasol --on també s'ha programat la presentació del llibre per a la tarda d'aquest dilluns--, veu la possibilitat d'utilitzar "altres maneres d'explorar-la i de crear un personatge paral·lel entorn d'ella: No em tanco a cap possibilitat". Sí té clar, no obstant això, que de tornar-hi serà intentant buscar alguna cosa "diferent i nova", ja que el que no farà és tornar a l'època i localització concreta que alberga la trama del Cementiri dels Llibres Oblidats, "perquè per mi ja està com ha de ser".
"És relativament normal que un utilitzi un escenari on ha nascut i crescut; la manera en què ho absorbeixes, el lloc que té els teus records de la infància és molt intens i permet jugar amb això d'una manera que probablement mai podries fer amb qualsevol altre lloc, per molt temps que hagi passat o que t'agradi", ha afegit.
Fet i fet, Ruiz Zafón suposa que en algun moment, tornarà a visitar Barcelona, "però, per descomptat, el món no s'acaba allà, ni moltíssim menys: Hi ha escenaris amb moltíssimes possibilitats que penso i estudio".
Quant a l'últim dels llibres publicats, reconeix que el tancament ha estat "la part més complicada", si bé assegura que també ha estat "gratificant" a mesura que es clausurava un cicle iniciat fa quinze anys i en el qual "vas veient que tot quadra com vols". "Encara que els altres llibres funcionaven molt bé, no tenia la sensació d'haver acabat la feina, i ara sí tinc, per fi, una sensació de satisfacció", ha manifestat.
SERIA "CONTRADICTORI" PORTAR LA HISTÒRIA AL CINEMA
D'altra banda, Ruiz Zafón ha assenyalat que no seria "honest" deixar-se influenciar en la història dels seus llibres per les recomanacions dels seus lectors --als quals no els agrada etiquetar, distingint entre públic jove i adult per un context emocional diferent-- i ha tornat a reiterar que, al seu judici, seria "contradictori" per a ell que la trama s'adaptés a altres formats com el cinema o la televisió.
"No té interès per a mi", assevera, i al·ludeix al fet que la saga neix com un "cant a la literatura i una reflexió sobre el procés creatiu i la funció narrativa clàssica". "Són llibres que volen ser llibres i estan orgullosos de ser-ho, estan bé com estan i així es quedaran", agrega.
Quant a les seves pròpies vivències, es confessa un lector "omnívor", més consumidor avui dia de literatura de no ficció que de la seva contrapartida, i habitual de dues obres alhora, amb una trajectòria que enfonsa les seves arrels en els grans clàssics i continua amb autors com Somerset Maugham, Raymond Chandler o, en clau espanyola, Eduardo Mendoza, "feliç" Premi Cervantes.
Entre els propers projectes es troba organitzar l'orquestració d'alguns "esbossos" musicals que ha compost per acompanyar la lectura de 'El laberint dels esperits', tal com ha fet amb els llibres anteriors de la tetralogia.
