MADRID, 11 març (EUROPA PRESS) -
Han passat 12 anys des dels atemptats de l'11-M i són moltes les famílies que han de reviure els successos d'aquest dia per haver perdut un o diversos éssers estimats, per això el respecte a la singularitat de cada cas i la comunicació oberta es consideren clau per prevenir i alleujar el procés de dol en commemorar la data, segons ha explicat l'equip de psicòlogues de la Fundació Mario Losantos del Campo (FMLC).
Segons les expertes, existeixen diversos motius per creure que en aquestes dates poden produir-se reaccions traumàtiques o reaccions d'aniversari entre els familiars de les víctimes, "en primer lloc, perquè en tractar-se d'una pèrdua traumàtica, la reacció de dol s'aguditza i es prolonga en el temps. Això es deu a què, en la majoria d'ocasions, el procés de dol es fon amb un trastorn d'estrès posttraumàtic".
"En segon lloc, en aquestes dates s'aguditza el dol perquè després d'haver mobilitzat la societat sencera, els nombrosos actes commemoratius, declaracions i notícies que es publiquen aquests dies sovint reobren el procés i impedeixen al dolgut portar la seva pròpia agenda del dolor", han afegit.
Les psicòlogues expertes en dol de FMLC, Sara Losantos i Pilar Pastor, han elaborat un conjunt de recomanacions per prevenir i alleujar les possibles reaccions de dol que sorgeixin durant aquestes dates, centrades a respectar la individualitat de cada cas i a mantenir una comunicació oberta amb els afectats.
"En els dies previs i posteriors a l'11-M cal reflexionar sobre les necessitats dels dolguts. Per això és imprescindible no donar res per fet i tenir en compte la individualitat de cada procés", ha explicat Losantos. "Les repercussions de l'atemptat han estat diferents per a cada una de les persones afectades, de manera que cada procés de dol tindrà unes característiques diferenciades. Això exigeix molt respecte per la nostra part a les diferents reaccions que poden donar-se en els dolguts i, sobretot, molta comunicació per descobrir què és el que necessita cada persona a cada moment", ha assenyalat l'experta.
Pilar Pastor aposta per "facilitar la comunicació dels dolguts, perquè expressin al seu entorn el que necessiten. No tot serveix per a tots, pot succeir que els homenatges serveixin d'ajuda per a algunes persones i les reconfortin, però per a altres no. Hi haurà qui necessiti estar acompanyat i parlar del que sent durant aquests dies, i hi haurà qui prefereixi estar sol", ha explicat.
A més a més, les dues psicòlogues insisteixen en la importància que té que els mitjans de comunicació limitin en la mesura dels possible l'emissió d'imatges de la tragèdia. "Aquesta emissió excessiva d'imatges relacionades amb el succés pot reobrir el procés de dol o retraumatitzar els qui les vegin. Limitar l'abast i el contingut de les imatges és la millor manera d'informar i donar suport a les víctimes de la tragèdia", han subratllat.
EL DUEL INFANTIL
Molts dels afectats per la pèrdua d'un ésser estimat als atemptats no van arribar a conèixer aquest familiar que viatjava en un dels trens i, com ha explicat la psicòloga infant-juvenil, Patricia Díaz, "és possible que la resta dels seus familiars els hagin transmès un record dolorós de la mort i que el menor ho vegi com un màrtir, o com algú que ens hagi generat molt dolor (i encara ho fa) i que potser hagi tingut una mort injusta.
Davant d'aquesta situació, segons l'experta, "cal tirar de records, fotografies, esdeveniments i situacions que puguin ajudar el nen a fer-se una imatge de com era la víctima, no només transmetre-li el drama de la pèrdua, perquè es quedarà amb un record molt pobre de la persona. És important rescatar el caràcter de la persona perquè el nen sàpiga realment qui ha de recordar". A més a més, "sé que és difícil, però és convenient cenyir-se als fets: la persona va morir per les lesions que va patir a l'atemptat, evitem dir 'va morir' o 'ha estat víctima de l'11-M', ja que hi ha molts supervivents de l'atac".
També és important fer saber al menor que pot fer preguntes sobre la persona morta. Com ha afirmat Díaz, "és convenient explicar-li que aquell succés ha estat molt dolorós per a nosaltres, que era una mort que no esperàvem i que, tot i que tot el món mor, no és com succeeixi d'habitual d'aquesta manera".
"Fent això aconseguirem que el nen creixi sense temor a anar en tren i també permetrem que pugui resoldre els dubtes que tingui respecte a aquest familiar. Podem dir-li que, tot i que a nosaltres ens entristeixi és normal, i que no temi a preguntar-nos, perquè recordar el mort no ens fa mal i pensem que és la millor manera d'ajudar que el nen tingui aquest record real", ha assenyalat Díaz.
Respecte als homenatges, "podem preguntar-li al nen si vol assistir, ja que és un bon moment perquè participi, si vol, en un homenatge que ens serveixi per recordar les persones mortes. Pot homenatjar-la com vulgui, amb una carta, un collage, una poesia, etc.", ha comentat la psicòloga. "És important revisar com està el nen ara, quins records té i, si cal, atendre o donar-li un espai per tractar aquest dol que, després de ser mediàtic, és recordat anualment amb homenatges que afecten un gran nombre de ciutadans", ha conclòs l'experta.
