"Sempre que hi ha una gran obra, es confronta a forasters i autòctons", diu
BARCELONA, 31 ago. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor barceloní Ramon Solsona recorda el boom d'enginyeria hidroelèctrica que es va desenvolupar en Cardós (Lleida) en els anys 60 en la novel·la 'Allò que va passar a Cardós' (Proa) i en castellà Todo lo que sucedió en el valle' (Tusquets), que surt a la venda aquest dijous.
La novel·la es trasllada a la Vall de Cardós del 1965, on milers de treballadors van excavar quilòmetres de galeries subterrànies, pous verticals i centrals inserides en les muntanyes, mentre la vida dels habitants de la vall es transformava, quedant lluny la guerra i amb l'arribada de la televisió, el 600, el turisme i els biquinis.
En una entrevista d'Europa Press, Solsona ha explicat que després de passar un dia en la Ribera de Cardós, quan va marxar de l'hotel li van comentar que no sempre havia estat una zona molt tranquil·la, ja que durant 15 anys va viure una voràgine de màquines i treballadors en unes obres "invisibles" que van perforar l'interior de les muntanyes.
"Sempre que hi ha una gran obra, darrere hi ha un gran desplegament industrial, un gran moviment demogràfic i confrontació entre els forasters i autòctons", ha explicat Solsona, que va veure en aquest escenari històric una font de conflictes, així com de prosperitat ideals per novel·lar.
2.500 TREBALLADORS A LA ZONA
Segons ha relatat, la majoria dels 2.500 treballadors que va requerir l'obra --procedents d'Andalusia-- "després van desaparèixer completament", no sense deixar nombroses històries i canvis a la zona, confluint totes elles a l'assassinat d'un guàrdia civil, centre de la trama.
Solsona recupera aquella situació a través de dos plans narratius: un, situant-se el 1965, quan hi ha hagut el "pic màxim" de treballadors, i una altra, en el present, des d'on alguns testimonis rememoren aquells dies.
Per a la culminació d'aquesta obra, Solsona ha necessitat uns deu anys --intercalats amb altres projectes--, així com la col·laboració de locals i experts en excavacions hidroelèctriques de l'Escola d'Enginyers de Barcelona: "No m'interessava tant la producció d'electricitat, sinó el procés previ de construcció manual dels túnels en torns permanents de 24 hores".
"M'interessava més la part de picar pedra", ha assegurat Solsona, que ha reconegut que la construcció de la novel·la era un repte per la seva complexitat tècnica i pel volum de personatges, que li han permès tractar les diferents capes socials del moment.
La seva intenció era construir un fris que expliqués com era la societat d'aquella època en una regió molt interessant per la seva proximitat a la frontera amb els Pirineus, per ser un lloc de pas de maquis i exiliats polítics: "On hi ha una frontera sempre hi ha molta història".
"La guerra queda bastant lluny i la societat respira d'una altra manera. D'una banda hi ha progrés, es respira un aire més europeu, arriben els Beatles, la gent té televisió, el 600 i el turisme", ha explicat Solsona, que trasllada a la seva novel·la aquelles relacions més desenfadades i menys dominades per l'opressiva postguerra.
En el seu arc de personatges, alguns representen el vell autoritarisme, com un guàrdia civil corrupte i un rector de poble de la vella escola: "Vol manar, però la gent ja no el segueix perquè li interessa més anar a ballar".
