Celebra l'"extraordinària capil·laritat" de l'Any Llull en la difusió de la seva obra
BARCELONA, 13 des. (EUROPA PRESS) -
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha recordat aquest dimarts en la clausura de l'Any Llull al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) que el filòsof i escriptor "no tenia límits a l'hora d'entendre el diàleg i a l'hora d'entendre de quina manera s'havia d'aconseguir el diàleg", i ha afegit que aquesta visió interpel·la actualment.
Puigdemont ha exalçat de Llull que aquesta disposició la tenia "precisament amb aquells amb els quals aparentment s'està més distant o es pretén convèncer, i disposar-se al diàleg fins i tot amb l'ànim de ser convençut", una visió que ha considerat que val la pena posar sobre la taula en un dia com avui.
De fet, ha recordat una anècdota de Llull quan per primera vegada va viatjar al nord d'Àfrica i es va dirigir als musulmans dient que era cristià i bon coneixedor de la fe cristiana, però que havia anat a Tunísia a escoltar els fonaments de la fe musulmana "i que si els trobava més vàlids que els propis, es faria musulmà".
Puigdemont ha assegurat que aquesta afirmació al segle XIII era sorprenent, i ha afegit: "Avui potser a oïda d'alguns del segle XXI encara encara seria sorprenent, però per a nosaltres no ho és i val la pena reivindicar".
"Aquest diàleg lul·lià ens interpel·la clarament avui. Aquest pòsit no és fugaç. No caduca", ha subratllat, considerant aquesta visió un dels grans actius de l'Any Llull, els fruits del qual s'analitzaran al llarg de 2017 amb major profusió.
Segons la seva opinió, tots els ciutadans es podran sentir molt orgullosos quan, amb el pas dels anys, pugui reconèixer-se en noves generacions i en altres països, la traça lul·liana i reconèixer la seva empremta en el pensament i, sobretot, els seus plantejaments al voltant al diàleg, "que contenen una part de la solució".
Ha celebrat els fruits d'aquesta efemèride especialment en la difusió de l'obra de Llull entre aquells que o bé no la coneixien de manera suficient o bé no la coneixien, amb una "capil·laritat extraordinària" de l'Any Llull.
BONES RELACIONS AMB BALEARS
Després d'agrair la presència de la consellera de Cultura balear, Ruth Mateu, ha dit que la commemoració ha estat, precisament, un bon termòmetre per mesurar l'estat de bona salut de les relacions culturals i lingüístiques amb el Govern insular, unes relacions que viuran una nova rúbrica dijous que ve a Barcelona amb la visita de la presidenta balear, Francina Armengol.
El conseller de Cultura de la Generalitat, Santi Vila, ha celebrat que la figura de Llull, humanista 'avant la lettre', "resulti novament interessant", i ha aplaudit d'aquest que acceptava que els que tenia davant el convencessin amb arguments racionals.
Segons la seva opinió, Llull ha estat una persona que continua interpel·lant i la seva figura recorda que en uns temps en els quals es justifiquen els conflictes en clau de xoc de cultures, ell explica que "sovint els conflictes es donen per un xoc d'incultures".
A més de les seves intervencions, la clausura de l'Any Llull ha comptat amb la lectura de fragments de textos i intervencions musicals a càrrec de Pep Tosar, Xavier Albertí, Enric Majó, Pep Cruz i Maria del Mar Bonet, entre d'altres.
