Suggereixen que se senyalitzin bé per mantenir l'equilibri seguretat-llibertat
BARCELONA, 3 ago. (EUROPA PRESS) -
Psicòlegs catalans han fet una crida a vetllar per l'equilibri entre seguretat i llibertat davant de la proposta de l'Ajuntament de Platja d'Aro (Girona) de prohibir les 'flashmobs' que no tinguin permís de les autoritats, després que joves alemanyes sembressin el pànic la nit d'aquest dimarts amb una actuació, per la falsa interpretació entre els estiuejants que era un atemptat terrorista.
El degà del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Josep Vilajoana, ha recomanat en declaracions a Europa Press que se senyalitzin els esdeveniments que siguin susceptibles de ser malinterpretats com un atac terrorista o un succés violent, de la mateixa forma que es fa amb el rodatge d'una pel·lícula al carrer, tot i que ha afegit que no cal perdre drets.
Ha explicat que l'avaluació del risc no és una cosa que es fa de manera racional, sinó que és una resposta animal i ràpida, difícil de controlar quan es dóna en un grup, i que en el cas de Platja d'Aro s'han sumat variants com la barreja d'idiomes, a una sensació actual de vulnerabilitat després d'atemptats a Europa, que es multipliquen fins a aconseguir un efecte "delirant".
La directora del Centre de Crisi de Barcelona, Ingeborg Porcar, ha coincidit en la necessitat que la seguretat estigui per sobre de tot, però ha recalcat la importància de mantenir la normalitat i ha fet una crida a comprendre, també, que el fet infreqüent és que ocorrin atemptats, i ha alertat que modificar els hàbits perquè la gent té por "és reafirmar que hi ha motius per a la por".
Porcar s'ha preguntat com va ser la primera reacció d'alerta davant de la 'flashmob', perquè si bé és una resposta normal i "adaptativa" que un grup de persones surti corrent si veu gent cridant i alertant d'un tiroteig, caldria saber què van veure i quines experiències anteriors tenien les primeres persones que van donar l'alerta, abans de saber si es va tractar d'una sobreinterpretació.
També en declaracions a Europa Press, ha apuntat que haver viscut una atemptat o un succés d'una guerra genera en les persones una situació d'"hiperalerta", que només dura al voltant de dos o tres setmanes, i ha remarcat la importància de no generar pànic generalitzat, de la mateixa forma que es fa quan es detecta un foc.
Els dos psicòlegs han coincidit que s'han incorporat escenaris com el dels atemptats soferts a París, Brussel·les i Niça a l'imaginari col·lectiu, i ocorre que situacions que abans no s'identificaven com a escenaris perillosos, ara hi ha persones que poden espantar-se "per similitud".
Vilajoana ha apuntat que, si alguna cosa passa diàriament, psicològicament es normalitza, però aquests atemptats passen en països europeus en una seqüència que gairebé sembla estudiada i que és la forma "més potent de mantenir la tensió".
