Publicat 25/09/2016 13:00

Proactiva Open Arms: "No cal que els refugiats morin al Mediterrani"

Medalla del Premio Ciudadano del Parlamento Europeo
PARLAMENTO EUROPEO

MADRID, 25 set. (EUROPA PRESS) -

El director de l'ONG Proactiva Open Arms, Òscar Camps, ha rebut divendres passat, en nom de la seva organització, la medalla del Premi Ciutadà 2016 del Parlament Europeu per la tasca que realitzen per rescatar a immigrants i refugiats que intenten arribar a Europa travessant el Mediterrani.

Es tracta, segons Camps, d'un premi que "hagués estat millor que el mereixés la Comissió Europea".

"No cal que els refugiats morin. Passi el que passi després, ocorri el que ocorri en terra, no cal que morin en el mar", ha insistit després de rebre el guardó.

Tot i això, recrimina que l'actuació per part de la UE en el mar es limita a combatre a les màfies que noliegen les embarcacions i a vigilar les costes, sense dedicar una operació específica al salvament de les persones que viatgen amuntegades en els bots, en la seva majoria amb poques possibilitats d'arribar a terra.

Segons ha explicat en declaracions a Europa Press, les actuacions de les organitzacions i de les administracions una vegada aquestes persones arriben a terra poden ser discutibles però "ja no és una qüestió de vida o mort" com el fet d'assegurar que arriben a terra abans de naufragar.

Camps era el responsable d'una empresa espanyola de salvament marítim que, ara fa un any, es va mobilitzar després de veure les "imatges esgarrifoses i commovedores" sobre el que estava passant durant l'estiu en les costes europees amb els immigrants i refugiats que intentaven arribar a Europa.

"Ja no era Àfrica o Turquia sinó en les costes europees. No ens ho crèiem i decidim anar a donar un cop de mà a veure si de veritat estava passant el que estava passant. Vam deixar de commoure'ns i ens vam moure", explica.

El responsable de l'empresa va crear una organització juntament amb els seus socorristes --Proactiva Open Arms--, va iniciar una campanya de recaptació per reunir els diners suficients i va viatjar fins a les costes gregues, a on arribaven les pasteres noliejades per màfies, per transportar persones que intenten entrar de manera irregular a Europa.

"Allà no hi havia ningú, només hi havia alguns grups de voluntaris que intentaven ajudar com podien amb roba seca, però no hi havia representants ni de cap organització gran ni de l'administració grega ni, per descomptat, europea", ha recordat.

Segons explica, quan van arribar embarcacions de Frontex a treballar sobre el terreny ho van fer amb la missió de "dissuadir" a les embarcacions d'acostar-se a les costes europees i "vigilar".

Els voluntaris de Proactiva Open Arms afirmen haver estat testimonis de primera mà de "nombrosíssims naufragis i de milers de morts" dels ocupants de les embarcacions que travessen el Mar Egeu i el Mediterrani en direcció a Europa, en unes condicions en les quals tenen "una possibilitat d'arribar sobre tres de naufragar" a causa de les males condicions dels bots que noliegen les màfies, l'amuntegament i les escasses mesures de seguretat que disposen.

ARRIBADES MÉS MASSIVES I RUTES MÉS PERILLOSES

Segons explica el seu president, durant 2015 i la primera part d'aquest any es produïen més arribades d'embarcacions a les costes europees, ocupades sobretot per persones i famílies senceres d'origen libi fugint de la violència al país nord-africà.

Després de l'acord de la UE amb Turquia, l'increment del control marítim en el Mar Egeu i l'augment de les deportacions massives, ha disminuït el nombre d'entrades però no s'ha detingut i es concentra més a la regió del Mediterrani central, a través de rutes "molt més perilloses" en les que "ha augmentat el nombre de morts".

"Ara hem d'enfrontar-nos amb milers d'arribades en un sol dia, especialment amb la finestra meteorològica que ofereix el bon temps i que fa que surtin de manera massiva: tres, quatre o cinc mil persones", ha explicat.

MOBILITZAR A LA SOCIETAT DAVANT DE LA INACCIÓ DELS GOVERNS

Després de ser consultat per l'"apatia" per part de la societat davant dels refugiats, considera que la causa és la "falta d'informació".

"Si els ciutadans coneguessin tot el que està passant segurament tindrien una altra opinió", assegura.

A més, creu que les corrents d'extrema dreta que creixen en alguns països europeus i que rebutgen l'entrada de refugiats a Europa "estan fonamentades en alguns atemptats però la realitat és una altra".

"La realitat és que hi ha guerres i que les guerres estan mobilitzant a milions de persones, a famílies senceres que han de fugir de la persecució i de la guerra", assenyala.

En tot cas, recorda que els països europeus "es deuen a la Convenció de Ginebra sobre els drets humans", malgrat "no complir amb les seves obligacions" com, segons el seu judici, està ocorrent.

I postil·la: "No podem no parlar d'això, ens toca exigir als nostres representants polítics que es compleixin els acords, de la mateixa manera que hem d'exigir que es compleixin les quotes a les quals ens vam comprometre".

Per a ell, la cimera de l'ONU celebrada la setmana passada a Nova York va servir únicament per decidir que "no se'n farà res durant els pròxims dos anys".

"El que sí faran és externalitzar les fronteres i contractar a països de dubtoses garanties democràtiques perquè els retinguin aquí", ha criticat.

Per això, ha fet una crida a la ciutadania a mobilitzar-se perquè, "si un està d'acord i comparteix el que està fent l'organització, els recolzi".

"Això és perquè no morin. Cap família i cap nen mereix morir a la deriva en el mar", ha subratllat.

Proactiva Open Arms es finança mitjançant donacions de ciutadans a través de la seva pàgina web ('proactivaopenarms.org/es/com-ajudar') en què detallen la quantitat recaptada fins ara, més de 532.000 euros, amb els quals mantenen una missió de salvament a Lesbos (Grècia) i una altra al Mediterrani Central, on tenen el seu propi vaixell, l''Astral', donat per un empresari italià resident a Granada.

"Jo no sóc jurista, però sí sé que el dret humà més preat, el primigeni i el que dóna sentit a tots els altres, és el dret a la vida i per a protegir-lo treballem en les costes. Salvem vides i ho fem cada dia. Fem el màxim que un ésser humà pot fer per un altre i ho farem fins que aquesta Europa desmemoriada decideixi fer-se càrrec de les seves obligacions", ha expressat Camps davant dels membres del Parlament Europeu que han acudit a l'acte.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés